Alfred Nobel. El vagabund més ric d’Europa

El Nobel. El premi literari, més carismàtic, que trontolla

Una nova biografia, escrita per la periodista sueca: l'Ingrid Carlberg  ingridcarlberg.se/en/about-the-author, dibuixa, per primera vegada, una imatge completa, de l’enigmàtic magnat industrial, que va desitjar, ser escriptor; però, no tenia, o no va trobar, el talent necessari. Per contra, l'Alfred Nobel  ca.wikipedia.org/wiki/Alfred_Nobel va crear el premi literari més important del món, en nom propi.

La portada, sueca, de la biografía, sobre l'Alfred Nobel (Ingrid Carlsberg, 2019)

(...) una criatura graciosa que hauria d'haver estat estrangulada per un metge amant de l'ésser humà quan feia la seva entrada aïllant en aquesta vida. Virtuts més grans: mantenir les ungles netes i mai ser una càrrega per a ningú. Debilitats majors: Ni tenir esposa ni fills, tenir una ment brillant o una gana saludable. Desig més gran: No ser enterrat viu. Esdeveniments importants a la seva vida: Cap (Alfred Nobel)

Així ho va escriure, el mateix Alfred Nobel, en una breu nota autobiogràfica, dirigida, al seu germà gran, el Ludvig Nobel en.wikipedia.org/wiki/Ludvig_Nobel, el 1887. El germà s’havia proposat "mapar" la genealogia dels Nobel i, atormentar, a l'Alfred, amb una contribució, autobiogràfica.

Quan, l'Alfred Nobel, va escriure, el seu retrat, autoeditat, aquest, tenia 54 anys, era un reconegut científic, inventor i fabricant i un dels homes més rics d'Europa. Posseïa més de 300 patents i tenia fàbriques arreu d’Europa, que continuava, commutant, per tren.

Per això, l'escriptor francès, en Victor Hugo, li va donar, el sobrenom, de: "el vagabund més ric d'Europa".

Alfred Nobel, el descobridor, de la dinamita i, instaurador, dels premis, que porten el seu nom

L'Alfred Nobel era un químic format i, va veure, el potencial de la substància, recent descoberta, la nitroglicerina, un líquid espectacularment explosiu, però extremadament inestable. La menor sacsejada fa que la nitroglicerina, s’expandeixi, momentàniament, fins a 1.200 vegades el seu volum, inicial, en una detonació violenta.

L'Alfred Nobel i els seus germans van començar a experimentar amb l'estabilització del líquid "terrorífic"; però, el camí cap a l'exit, va estar ple, d'entrebancs (infinitat d'accidents i tragèdies). Una d'aquestes, va matar, el germà petit de l'Alfred i, a altres quatre empleats de la fàbrica de la família, a Heleneborg, al centre d'Estocolm. L'Alfred Nobel, va haver de traslladar, els seus experiments, a una barcassa al mig del llac Mälaren.

L'Alfred Nobel era, alhora, un home d’acció i un somiador. Però l’enginyer pràctic, no tenia cap dubte, que la veritat i la bellesa absoluta, existien, en el pla de la idea, en la imaginació i en els somnis, pensaments i sentiments. I mai, no va dubtar que, la poesia, fos la més alta de totes les formes d’art. La poesia, es va convertir, gairebé, en una religió, en la seva recerca particular, del sentit de la vida. Dirigint-se, a la pròpia poesia, va escriure: "Ets l'estrella interior, que il·lumina el nostre món interior. Hem d’agrair-te, la màxima alegria de la vida. Sou vosaltres, els poetes, els que feu tot allò bonic aquí a la terra, el mateix dia obté la seva claredat, mitjançant, el vostre prisma".

L'Alfred Nobel, a la seva taula de treball 

Potser, va ser la poesia que va salvar, a l'Alfred Nobel, a través, d’un temps, d’adversitats, a finals dels anys 1850. Però, va ser la invenció de la dinamita el 1866 i la patent mundial el 1867 que va fundar, realment, la seva fortuna. El desenvolupament de la societat moderna va provocar una demanda, de dinamita; ja que, a tot arreu, es van haver de remoure roques per a descobrir les mines, ferrocarrils, ciutats i canals. Els milions van provenir, també, de les fàbriques d'armes Nobel, que es van beneficiar, de les guerres del món. L'Alfred Nobel vivia en la convicció que un desenvolupament d'armes en expansió beneficiava la pau, i va recolzar, alhora, activament el moviment de pau, inspirat, per la seva amiga, l'autora Bertha von Suttner  ca.wikipedia.org/wiki/Bertha_von_Suttner, que va assolir l'èxit internacional amb la novel·la pacifista: "Abaixeu les armes".

Bertha von Suttner (inspiradora del Nobel de la Pau?)

Cap al final de la seva vida, l'Alfred Nobel, era un industrial poderós. Però li van, passar factura, anys de lluites pel poder, plets de patents, disputes familiars i una errada intimitat. Durant molts anys havia tingut una mena de relació amorosa amb una dona més jove, la Sofie Hess, que vivia i viatjava, com una reina, pel seu compte. Quan, l'Alfred, va saber, que esperava un fill amb un altre home, es va adonar, que el seu somni de matrimoni no arribaria a bon port. En canvi, somiava, amb llocs elevats per a la química, la medicina, la pau i, per la literatura. Després de la seva mort, la família va mantenir una llarga disputa, pels drets de successió, als jutjats, però la voluntat de l'Alfred, es va, mantenir, amb força. La seva fortuna va estar, dedicada, a la distinció intel·lectual.

A l'Acadèmia de Suècia, va sortir a la llum, que es pretenia, repartir el premi de literatura. L'Alfred Nobel, no els havia informat de res, amb antelació. Molts dels membres van considerar que el Premi de literatura, només, portaria, a la difamació. La premsa, es divertia, per la reticència de l’antiga acadèmia sueca, conservadora i màgica. Tenen por de ofegar-se, amb les, contribucions, que necessitaran, uns 292 funcionaris i tres mesos per la resolució del premi, si es treballa, unes 17 hores al dia, van escriure els diaris, de l'època. Al final, una petita part, dels membres de l'Acadèmia, va decidir assumir la tasca. Tot el món, esperava, que en Tolstoi, rebés el primer premi, el 1901. Però les eleccions van recaure en Sully Prudhomme ca.wikipedia.org/wiki/Sully_Prudhomme, un belga del que ningú no havia sentit a parlar.

El jove Alfred Nobel 

Des de la seva joventut, l'Alfred va estar, la mà dreta, del seu pare, l'Immanuel Nobel es.wikipedia.org/wiki/Immanuel_Nobel, que li va otorgar, l'autoritat, per actuar, en el seu nom. Com a jove de 23 anys, l'Alfred Nobel, va arribar, a ser-hi, el veritable líder de l'imperi familiar. Però, el jove Alfred, no va trobar-hi mai, satisfacció, en l’enginyeria. A la seva biografia: "Nobel. L’enigmàtica Alfred, el seu món i els seus premis" que acaba, de publicar-se, a Suècia; on, l'autora, la Ingrid Carlberg, descriu la divisió interna, que patia, des de jove, quan vivia, a Sant Petersburg. 

Ple de romanç i idealisme filosòfic, l'Alfred Nobel, va cercar un sentit més alt, a la vida. Estava cansat dels jocs falsos i superficials de la gent i de la recerca inútil de títols i riqueses. "He d'arrancar, la màscara de l'egoisme, ja sigui disfressat d'amistat grollera, amagada darrere de la castedat de la hipocresia, de la misèria d'una vida famosa".

L'Ingrid Carlberg, l'autora de la biografia de l'Alfred Nobel

L'Alfred Nobel, com diu la Ingrid Carlberg, se situa, entre el romanç i la il·luminació; treballava, al servei de la ciència, en un món pràctic de patents sobre nitroglicerina i pólvora. Parlava i escrivia, sense esforç, en anglès, alemany, francès i rus; negociava amb reis, tsars i caps d’estat i, viatjava, incansablement, per Europa, amb tren, per vetllar per totes les seves fàbriques. Però, admira la literatura. Al vespre, escrivia, un poema èpic llarg: "Cant I", on elogiava i imitava, als déus de la literatura: en Percy Bysshe, Shelley i Lord Byron. Més tard, a la vida, s’esforçà, a escriure versos, tan enlluernadors, com els de Shakespeare (cosa que no va aconseguir).

Als soterranis de l'Arxiu Nacional d'Estocolm hi ha 14 metres de prestatgeries, plenes, de documents i cartes de l'Alfred Nobel. Aquí l'Ingrid Carlberg, ha trobat, fullets de cera negra farcits de notes químiques. Però si mireu, els fulletons, per darrere, comenta l'Ingrid, trobareu, esborranys literaris, fragments de novel·la i poemes romàntics. En un manuscrit deixat enrere, l'Alfred, fantasieja, sobre una vivenda impecable, amb una esposa i un fill, amb la bellesa d'un roser. Però, també, aquí la pudor es manifesta. Vol ser reconegut com una ànima exaltada, inscrita al cor de la gent, per tal de beneficiar, a la humanitat, a través, dels seus esforços.

Ragnar Sohlman, l'ajudant de l' Alfred Nobel 

Durant molts anys, l'Alfred Nobel va estar, treballant, en un testamemt, de la seva fortuna, en una sèrie de premis; que en nom seu, havien de distribuir-se a científics, escriptors i amics de la pau que contribuirien, a construir, un món millor. La idea del Premi de Literatura es va originar, per la seva delícia per la poesia, però, també, basat en l’idealisme. Tal com estipulava en el seu testament, el premi hauria de ser per als escriptors, "que han produït el més excel·lent en la direcció ideal" (cosa que l'ultim premi Nobel de literatura, atorgat, al polèmic escriptor, en Peter Handke, ho posa a prova!). El que, realment, va significar quan va emfatitzar "ideal" o idealista, ha estat, sempre, obert a la interpretació; però, l'Ingrid Carlberg designa un obra, molt debatuda, com a inspiració directa: Bibelns lära om Kristus d'en Viktor Rydberg  ca.wikipedia.org/wiki/Viktor_Rydberg. "L’Ensenyament bíblic sobre Crist", va crear el major escàndol literari, a Suècia, a la dècada del 1860. L’autor havia llegit la Bíblia i, va trobar, que Jesús no era diví del tot. Era només, un ésser humà, un exemplar ordinari.

Copia del testament de l'Alfred Nobel

L’incrèdul Alfred Nobel, que mai va posar, un peu, a l'església perquè no gosava, escoltar, el disbarat, dels sacerdots, va quedar impressionat pel coratge, la raó i el racionalisme d'en Viktor Rydberg (i va ignorar el que es deia sobre ell: "la paradoxa d'en Rydberg", és a dir, l’autor, que va arrencar, la catifa, sota la divinitat d'en Jesús, mentre escrivia alguns dels poemes nadalencs més estimats de Suècia). Als llibres d'en Viktor Rydberg, l'Alfred Nobel va trobar una literatura que responia a les seves demandes d’idealisme. Aquí, va reconèixer, les seves pròpies simpaties d’esquerres i el menyspreu pel poder del rei i els privilegis de la noblesa. Li encantaven les novel·les sobre persones que es van allunyar del materialisme empobrit i buscaven el sentit més alt de la vida. La literatura havia d’atacar la hipocresia i mostrar un camí constructiu; però, el realisme modern glorificava sovint formes de vida reprovables.

La biografia de l’Ingrid Carlberg, és un magnífic retrat, d’una figura tràgica. Tot i que l'industrial Alfred Nobel va obtenir resultats impressionants, es va sentir sol en la vida privada i, va estar desinhibit en la literatura. Cap dels seus poemes i esborranys en prosa va arribar més enllà dels quaderns, ni tan sols una novel·la que, segons l'Ingrid Carlberg, tenia el caire, d’un manifest polític general. Inspirat en la colonització d’Àfrica i en L’obra més fosca d’en Henry Stanley, l'Alfred Nobel es va endinsar en un període maníac, a principis, de la dècada del 1890, en el nou projecte: "A l’Àfrica més fosca", on, què el seu alter ego, un liberal d’esquerres, ataca la noblesa i la classe alta, propugna l'igualtat de la dona i ret homenatge a l'educació i a la premsa gratuïta. L'Ingrid Carlberg assenyala que com a experiència de lectura, la novel·la és una mena d'ordenació.

Alfred Nobel, en actitud pensadora 

El 10 de desembre de 1896, l'Alfred Nobel va morir, com a magnat industrial (la seva fortuna equival avui a uns milers de milions de dòlars), a la seva casa de San Remo, Itàlia. Va anar-hi, com ell sempre s'havia temut. Els únics que estaven amb ell, eren el personal, que rebia, un sou, per estar-hi. El cos, després, va ser traslladat, a Estocolm, on el servei funerari, va ser majestuós. Per por a ser enterrat viu, l'Alfred, havia exigit, que el canell, li fos obert, abans, que el taüt fos cobert de terra.

Quan la notícia de la mort va arribar a París, on l'Alfred Nobel, va tenir, la seva residència, principal, durant dècades, el jove pastor suec, el Nathan Söderblom va empaquetar immediatament una bossa de viatge. Ell i l'Alfred s’havien fet amics quan en Nathan va presentar els plans d’un hospital modern en el qual l’Alfred Nobel voldria invertir. L'esposa d'en Nathan Söderblom s'havia compromès a llegir proves d'una obra de teatre escrita per l'antic industrial, que va tindre, ambicions literàries, fins a últim hora. Al tren cap a Itàlia, el pastor va llegir la peça i va quedar impactat. Nemesis, era el "judici de rebuig de l'Alfred Nobel sobre l'església romana".

Al mateix temps, a San Remo, l’home, que hi era, la mà dreta de l’Alfred, el Ragnar Sohlman  en.wikipedia.org/wiki/Ragnar_Sohlman, va imprimir, cent exemplars, de l’obra, a càrrec, de la propietat i drets de l'autor, desprès, de la seva la mort. Quan el Nathan Söderblom, ho va descobrir, va destruir, tota l'edició. El "feble" drama no ha de tacar les conseqüències del gran home, va pensar en Nathan. L’obra (Nemesis) era l’única cosa escrita, per l’Alfred Nobel, que s’havia imprès mai.