Strindberg i la seva obra esquizofrènica

L'August Strindberg i la esquizofrènia creativa 

August Strindberg, l'autor suec més polèmic? 

L'existència del famós autor i polifacètic artista suec, l'August Strindberg ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg conté, tota la substància, d'un drama realitzat i, el mateix Strindverg, va utilitzar els propis trets i experiències personals, com a cantera del seu treball i va desenvolupar aquests, a la seva obra, amb gran estil: la vanitat, la paranoia, la grandiositat "insana" (megalomania) i, tot, el que passava, en el seu temps, ho va relatar, amb un sentit únic. Strindberg, va derrotar, als seus innombrables enemics, i va utilitzar, per als seus propòsits, totes les regles i els ismes de l’art, naturalisme, expressionisme, surrealisme i absurdisme; tant en articles, com en drames, narracions breus i novel·les i, basant-se, en tot tipus d’idees: individualistes, socialistes, nietzscheànes, suecoburgueses, alquimistes, cristianes i, fins i tot, budistes. 

Si no aconseguia els seus propòsits literaris, plorava, gemegava i  amenaçava amb suïcidar-se; i, si, tot això, no fos suficient, es ficava, "els guants de vellut" i, falsificava, informes falsos de la policia. Era un petit guerrer, l'enfant terrible, de la literatura  nòrdica; una "bestia", de dimensions èpiques, que va colpejar la cultura moderna amb tanta força, que des de llavors, no ha estat el mateix!

L'August Strindberg, el polifacètic creador i autor teatral suec 

Els acadèmics encara busquen la gàbia, adequada, on engabiar-lo. Els instructors i directors de teatre, no han acabat, encara, de arrencar-se els cabells. L'Strindberg és, el més baix i, alhora, el més sublim, i, la distància entre els seus extrems, creadors, és tan gran, que pot ser difícil, imaginar, que mesurava, la seva vida i la seva escriptura, que sovint, i tot plegat, és, la mateixa obra.

L'August Strindberg és, probablement, l' autor escandinau, més prosper, del segle XIX, un home "renaixentista", si el comparem, amb l'home, que va establir els estàndards del terme, en Leonardo da Vinci. L'Strindberg, va ser dramaturg, poeta, escriptor, periodista, científic, fotògraf i artista plàstic i visual; excel·lent, en la majoria de les coses que tocava, incloent, la música. Va ser una encarnació errant de les condicions psíquiques, al límit; Strindberg tenia, un caràcter esquizofrènic, i es va amagar, sota una façana, de trets del seu caràcter, que esclataven, sovint, a la cara de la gent. 

Strindberg, els ùltims anys

L'August Strindberg, estava en guerra, amb diversos fronts: amb la família, les seves esposes (es va casar tres vegades), amb amics que s'havien convertit en enemics i, pràcticament, amb totes les institucions establertes: l’església, l’escola, l’Estat, el moviment de les dones, la censura, la premsa, els negocis i, per descomptat, amb els altres grans de l’escena nòrdica, en Henrik Ibsen nordicgir.blogspot.com/2019/09/henrik-ibsen-home-i-mascara.html i amb el Georg Brandes  es.wikipedia.org/wiki/Georges_Brandes, que van ser amics, que van acabar com a enemics; "No hi ha hagut mai un culte tan idiota ...", va remarcar en Georg Brandes, sobre la popularitat, de la qual gaudia l'August Strindberg.

La Siri Von Essen, la primera dona, de
 l'Strindberg en.wikipedia.org/wiki/Siri_von_Essen

Tot passava per ser un drama i un poseur, en aparença, estava extraordinàriament orgullós dels seus cabells, i feia fotografies d’ell mateix (anticipació, dels selfies!?). Era vigorós i impulsiu i utilitzava, sense complexes, les difamacions, i les amenaces de suïcidi per fer-ne, la seva voluntat.

Ja de jove, a la dècada del 1850, l'Strindberg, va desplegar, el seu talent, per a la autopromociò; posava, amb la bata d'estar per casa, mentre, fumava amb pipa i llegia novel·les, sobre els indis-americans (es pot ser més snob?), tot això ocorregué, a la seva llar burgesa, a Estocolm. Els personatges més importants, d'aquest periode, eren científics, i, per tant, de nen, l'August Strindberg era un dels seus majors fans i, somiava convertir-se en un d'ells. 

Ulrika Eleonora, la mare de l'Strindberg

Era aficionat, a la botànica, activitat que feia, juntament, amb el seu pare, amb el millor estil Linné i, després, d'acabar, el batxiller, el 1867, passà a estudiar química i medicina a la universitat.

L’entusiasme per la ciència, es va associar, a l’individualisme i al socialisme extrem. Durant un període de temps, a mitjans dels vuitanta del segle XIX, va obtenir accés als laboratoris, de la Sorbona, de París; on, va cridar, l'atenció de la ciència establerta, però els seus interessos de recerca eren en gran mesura autodestructius, cosa que va fer que l'interès, se perdés, per par de la comunitat científica de l'època.

Els tres fills, d'en Strindberg, que va tenir amb cada una de les seves esposes 

L'August Strindberg, no autoreflexionava, i el seu immens ego s’adaptava, més a la cultura, que al món científic (qué, també, és cultura!). Va realitzar experiments fotogràfics subtils i crear art que es va avançar, una generació o dues, al seu temps. Va ser increïblement productiu, només amb prosa, va escriure, deu novel·les i seixanta drames teatrals. A banda de tot això, va escriure, poemes, unes deu mil cartes i, una producció integral de periodisme, història cultural i escrits científics. En particular, els seus drames teatrals, el van fer famós, mundialment.

Strindberg i el "seu" gest napoleònic

Ell, juntament, amb el Henrik Ibsen, és el principal representant en els països nòrdics del període, que amb el Georg Brandes es coneix com el: L’avanç modern (Det moderne gennembrud,
1870-80) i, el flux, que es va anomenar, Naturalisme. Cap al final de la seva vida, va contribuir, a fer un pas més, endavant, va descompondre el llenguatge, i va "construir-ne'" un altre, anticipant-se als corrents d’avantguarda, sorgits quinze anys més tard a l'ombra de la primera guerra mundial. Un altre dels grans dramaturgs suecs, l'Ingmar Bergman, va dir, sobre el seu compatriota: “Strindberg m’ha perseguit tota la vida. L’he estimat, l’odiat, he deixat refredar-se els seus llibres a la paret, però no m’he deslliurat d’ell, mai no he pogut ".

Mester Olof 

El debut de Strindberg com a dramaturg va arribar ben aviat, als 21 anys, amb la seva novel.la: "I Rome", una obra sobre el famós escultor danés, en Bertel Thorvaldsen  ca.wikipedia.org/wiki/Bertel_Thorvaldsen; desprès, se va instal·lar, al Royal Dramatic Theatre d'Estocolm. I, pocs anys després, el 1872, va completar l’obra mestra “Mester Olof” (“Mestre Olof”, 1889), que aborda diversos temes d’autoria. Inspirat en Shakespeare, dramatitza, la història del pastor, reformador i luterà, en Olaus Petris en.wikipedia.org/wiki/Olaus_Petri, conegut, com el primer humanista de Suècia. Es tracta d'una revisió, del fets, des del punt de vista, d'un jove rebel; una història de lluita ocorreguda, 350 anys abans: “Vas néixer per despertar la indignació; ets nascut per lluitar. El Senyor probablement aclarirà tots els vostres dubtes", diu el vell Lars, al "Mestre Olof" amb un efecte tònic, que un, s’imagina, sobre el mateix autor. 

L'Habitació Vermella 

Amb la publicació de la novel·la: L'Habitació Vermella, el 1879, començà, una nova era en la literatura sueca. La novel·la va ser, immediatament, reconeguda per la seva sàtira contemporània,  atrevida i sana, i, es va convertir en el primer gran èxit literari de l’August Strindberg.

L'Strindberg, no tenia experiència, d’escriure novel·les, abans, de L'Habitació Roja (vermella), però a la col·lecció de narracions breus: Från Fjärdingen i Svartbäcken (1877) ja hi ha gran part de la tecnologia que utilitzarà l'Strindberg a: L'Habitació Vermella. Les històries representen la vida a Uppsala, com ho va viure, el mateix Strindberg, durant els anys dels seus estudis. La representació de Strindberg sobre la vida dels estudiants és experimental i està lliure de falses novetats estudiantils. Aquí, es retrata, gent real, com havia conegut, el mateix Strindberg. També es recupera la vida de ciutat estudiantil a Uppsala, amb els seus carrerons i les velles sales de conferències.

La taula, on treballava, l'August Strindberg

L'Habitació Roja (vermella) va rebre, el seu títol, de la sala del cafè de Berns d’Estocolm, on es reunien, periodistes, artistes i intel·lectuals. Molts dels personatges de la novel·la, són models reals, del cercle social de l'Strindberg.

Tanmateix, la força de la novel·la rau en les pròpies experiències d'en Strindberg com a periodista, oficial, escriptor fracassat i membre, pobre, de la comunitat bohèmia. L'Arvid Falk, el protagonista, de la ferotge representació satírica, de l'Strindberg, i la vida comunitària a Estocolm, a finals del segle XIX, és originalment, un oficial i ciutadà que abandona la seva carrera per viure "lliure" com a periodista i literari; tanmateix, ràpidament, perd, totes les il·lusions, sobre la vida d'escriptor; però, el que és pitjor, també, perd el respecte per la societat on viu, i, per ell mateix. A ell no li va, millor, per unir-se, amb un grup d’estudiants  molestos, actors, pintors i poetes. La lluita patètica de la carrera artística i literària, les seves persecucions i pretensions, la fatuïtat de la política, la deshonestedat del periodisme, la desil·lusió que espera l’aspirant a actor, totes aquestes coses es desordenen per les pàgines animades.

La vida bohèmia havia estat representada amb fals glamour abans de Strindberg, però la estranya relació, que viuen els personatges de L'Habitació Vermella, on qualsevol d'ells, pot obtenir, prou diners, no està pensada per a ser romàntica.

Night of Jealousy, 1893, August Strindberg. Swedish (1849 - 1912) 

La seva obra, més coneguda, és: "Frøken Julie", que va ser escrita durant una estada a Dinamarca. Quan va sortir l’obra, era tan atrevida, que no va poder aconseguir que fos interpretada a Suècia per actors suecs, però va poder-se estrenar a Copenhagen. El paper principal, el va interpretar, la seva primera dona, la Siri Von Essen, els altres dos personatges, van ser interpretats per actors danesos.

Un dels principals problemes del debat, de l’època, va ser el paper de la dona en la societat. Hauria de tenir, la dona, els mateixos privilegis i drets que els homes: professional i sexualment?

Gèneres i temes

L'August Strindberg amb la seva guitarra 

L'August Strindberg va lluitar contra Suècia i Suècia contra Strindberg, però a la seva mort el 1912, sembla ser, es va oblidar tot, i, el funeral es va convertir en una celebració popular amb un seguit enorme. Igual que el colèric, el doctor suec, l'Stig Helmer, que fa maleir, als danesos, des del terrat del hospital de Copenhagen, el Rigshospitalet a la sèrie de televisió "El regne" del Lars von Trier, la mirada rica i sense llar de Strindberg es troba implacablement al punt on Suècia s'amaga, sigui on sigui, al món,  amb el mateix, patriotisme acrític.

August Strindberg - Packis i stranden,1892, oil on canvas

L'Strindberg, va vagar per Europa, la major part de la seva vida adulta i tornà, a la fi del segle, i s’instal·là, a Estocolm, de nou. Pren el fil de: "Mestre Olof" i escriu una sèrie de drames històrics que, juntament amb una extensa obra històrica periodística i cultural, els drames contemporanis naturalistes i per descomptat les seves vívides representacions de la vida popular amb la novel·la "Hemsöborna", del 1887. com a primer i més conegut, crea un retrat, multifacètic, i de gran abast, del país. Potser el més notable, el tradueix en oli i llenç, en les seves vacances a l’arxipèlag d'Estocolm. 

L'Strindberg, treballà, amb el pinzell, tant com amb el bolígraf, ràpid i segur, i ho anomenà: "pintura instantània", com l’anomenà, el director del museu Louisiana, en Poul Erik Tøjner. En Tøjner va incloure a l'Strindberg, en la seva revisió de l'art mundial, des de Tiziá, fins a l'actualitat; i el penjar les seves obres pictòriques, al costat d'en Caspar David Friedrich, el Paul Cezanne i l'August Rodin; en aquesta exposició hi havia, només, disset dels grans artistes de la història. Un cop més, és la forma, que crida l’atenció:

“No els heu de veure pel bé del motiu o de la història, perquè en aquest nivell molts d’ells són, gairebé, poc atractius. El cel i el mar a tot arreu, si no és, exactament, una floració, de no sé què. Però, tan interessants, que es converteixen, en signatures abstractes d’un sismògraf que podria escoltar terratrèmols en el passat, present i futur. Aquí és on bull, la imatge, com a expressió, en un temps en què, figurativament parlant, s’expressava alguna cosa diferent a les imatges", Poul Erik Tøjner

vimeo.com/321928875

Escrits relacionats

L'Strindberg no és l’únic, de la primera camada, de realistes nòrdics que, a finals del segle XIX, “surten” de la realitat, basant-se, en nocions de mons interiors i "superfísics", que contenen més, del que es pot descobrir en l’entorn extern. Era evident una tendència entre els escriptors més joves com en Knut Hamsun  ca.wikipedia.org/wiki/Knut_Hamsun, la Selma Lagerlöf   ca.wikipedia.org/wiki/Selma_Lagerl%C3%B6f, i en Johannes V. Jensen; però, és potser qui ho fa, més radicalment, amb la més clara reverberació de la notícia, que aviat, es convertiria en la catastròfica Primera Guerra Mundial i, el autor que va utilitzar el llenguatge del "rugit del canó" i que, la efervescent modernitat, va traduir en: L'Avantguarda. 

La casa de l'Strindberg, a Estocolm

Strindberg era, molt conscient dels conceptes d'en Arthur Rimbaud ca.wikipedia.org/wiki/Arthur_Rimbaud, el descriu com: un "visionari" conscient i racional? i modern. Ambdós van utilitzar el modern mètode simbolista d'escriptura. L'Strindberg, va arribar fins a l'últim extrem creatiu; i, la seva complexa persona i treball, han fascinat i desafiat acadèmics, intel·lectuals i escriptors ,des de llavors, i alguns, han vinculat museus, empreses i llocs web, al seu nom. 

Els drames de l'Strindberg, són, amb molt, la feina més significativa de l'obra d'en Ingmar Bergman, al teatre. També, apareix, amb instructors més joves, com la danesa Katrine Wiedeman i l'Staffan Valdemar Holm; aquests, són alguns dels que han intentat adaptar de nou, les seves obres. L'escriptor suec Per Olov Enquist va escriure la sèrie de televisió "August Strindberg: A Life", que va rodar per a la petita pantalla, a Suècia, el 1985. Altres cineastes es citen, com ara, el surrealista aragonés, en Luis Buñuel a "Belle de Jour". 

El passat 2003, es va reobrir, el Teatre Intima (Intiman Teatern) d'Estocolm, com a escenari, ideal, per a representar les obres teatrals de Strindberg. La seva producció teatral, es pot veure, sovint, al petit teatre experimental Théâtre du Nord-Ouest, de París. 

L'infern 

Quan estigueu a Estocolm, podeu visitar el museu de l' August Strindberg, a la seva darrera residència: La Torre Blava, a Drottninggatan 85; i, si aneu a París, podreu, gaudir, al Museu d'Orsay, dues de les seves obres pictòriques.

strindbergsmuseet.se/om-strindberg/strindbergs-liv


Sàvies que: El successor de l'Strindberg, és el Lars Norén ca.wikipedia.org/wiki/Lars_Nor%C3%A9n, i que des del 1999, és  director artístic del Riks Drama al Riksteatern riksteatern.se, el Teatre Nacional Itinerant, suec.