El patrimoni cultural luterà a Dinamarca, 1536-1708
 |
| A les portes de la Reforma Protestant de Luter (va llegir de la Bíblia que l'home no pot salvar-se per les seves pròpies accions, sinó que només la gràcia de Déu pot salvar-lo) |
 |
| Martí Luter Predicant des del Púlpit |
Durant la Reforma Protestant ca.wikipedia.org/wiki/Reforma_Protestant, a Dinamarca, el 1536, l'església luterana va substituir a la catòlica, i, dins de la mateixa institució eclesiàstica, va provocar, diversos canvis immediats. L’església, es va subordinar al poder reial, i va perdre la seva independència econòmica i política. L’estatut, els fonaments teològics i l’organització de la nova església luterana es van establir a l’Ordenança de l’Església del 1537/39. La nova fe luterana, va provocar, canvis en la disposició i l'ús de l'interior de les esglésies, tot i que, encara es conserva, l'ús anterior, en les esglésies daneses més antigues.
És un mite, de llarga duració, que la renovació de l'església, al nord d'Europa, portes a una practica, coneguda, com "emblanquinar" (encalar) els frescos, que se trobaven, a les esglésies catòliques, i, que es prohibís, la veneració de les relíquies i el culte als Sants de l'Església Catòlica. Hi ha un interrogant, encara, entorn a aquestes pràctiques; què va causar, realment, durant els anys que envoltaven la Reforma, l'emblanquiment dels frescos de les esglésies daneses?
 |
| Martí Luter ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Luter |
Quan l'església reformista, es va subordinar al poder reial, la responsabilitat de moltes de les àrees socials que havia assumit, l'església medieval; van passar, directament, a ser responsabilitat del poder reial (aquest poder, els va tindre que assumir, com a conseqüència, ineludible, del trasllat del poder, des de la vella esglèsia, cap a la monarquia). Entre altres coses, "ara" el rei hauria de proporcionar un alleujament als pobres; es va organitzar, inicialment, una manera que pogués permetre a les persones dignes que ho necessitessin, el dret a suplicar. La suplicitat organitzada era la norma de l’Ordre de betlere a Dinamarca, del 1708.
El 1708, el monopoli de l'estat danès va implementar, una mena de disseny, de la cura estatal de la pobresa, que ha tingut Dinamarca des de la reforma del 1536. Fins llavors, l'ajut de la pobresa, havia consistit, nomès, a concedir ajudes, als necessitats "més dignes", és a dir: al nens, als malalts i als vells, que no podien treballar ni proporcionar-se, per si mateixos.
 |
| Hans Tausen, promotor de la Reforma a Dinamarca |
La mendicitat s’havia convertit en un problema social generalitzat, que es volia resoldre. Per tant, es va prohibir mendicar; i, en lloc d'això, l'alleujament de la pobresa s'havia de finançar mitjançant aportacions i impostos voluntaris, entre altres per part del clergat i dels funcionaris, i, es va crear un sistema administratiu d'un sol nivell amb els administradors, dels pobres, a Copenhagen, com autoritat suprema.
 |
| Hans Tausen, figura destacada en la difusió del protestantisme i la Reforma, a Dinamarca es.wikipedia.org/wiki/Hans_Tausen |
Igual que la pobresa, la ciència, l'educació i el sistema escolar havien estat ordenats, fins llavors, per l'Església Catòlica. Amb la Reforma, aquestes àrees van passar a ser responsabilitat de les autoritats seculars. El judici d'en Luter es centrà en llegir i comprendre la Bíblia, a través, de l’ensenyament del seu petit catecisme, el catecisme d'en Martí Luter (1483-1546); aquest, aparegut en una infinitat d’edicions diferents. El catecisme d'en Luter, reescrit i adaptat a l'alemany, i traduït, en aquest cas, al danès, va produir una demanda més gran d’alfabetització de la població; això, va comportar, que la gran majoria de la població fora capaç de llegir, i, es clar, a banda del catecisme d'en Luter, llegien, altres textos (i possiblement, això, va ser el començament, d'una mena de "intel·lectualització" de la població, irreversible)
 |
| Els Reformistes, argumentant davant les autoritats religioses establertes, fins llavors |
Aquest requisit, llegir el nou catecisme (adaptat, per en Martí Luter), va tenir un impacte directe en la vida de la llar i la família. Com a cap de la llar, era el deure, d’un bon pare luterà, tenir cura de l’oració de taula diària, i, no menys important, educar als seus fills, en la fe cristiana. A més, les mestresses de casa havien de ser models per a una bona vida cristiana per als seus fills i per als servents de la llar.
 |
| Il·lustracions, de la Reforma Protestant |
La Reforma Protestant, també, va tenir conseqüències per a la visió del matrimoni. El matrimoni passava de ser un sagrament a una qüestió mundana, de la mateixa manera que canviaven els criteris per al matrimoni i la finalització eventual d'aquest. Aquests criteris no estaven clars des del començament de la Reforma, però, es van establir finalment a l’Ordenança del matrimoni de 1582, que es va repetir amb, relativament, pocs canvis en la llei danesa de 1683.
 |
| Katharina Von Bora (la dona d'en Martí Luter) ca.wikipedia.org/wiki/Katharina_von_Bora |
Tot i que, el matrimoni havia estat l’únic marc legítim per a la sexualitat humana, des del naixement del cristianisme, la Reforma va portar un focus regulatori, augmentat, la lluita contra el sexe fora del matrimoni. La lluita contra la immoralitat sexual formava part d’un procés disciplinari complet, iniciat, pel poder reial amb l’ajuda de l’església per combatre el pecat i convertir la població en bons súbdits cristians.
El pecat s’havia associat a les temptacions del Diable dins la religió catòlica-cristiana, des del seu començament. Per exemple, el dimoni, podia temptar a la gent perquè es converteixi en bruixes. Tot i això, la creença en els efectes positius i negatius dels rituals màgics estava, profundament, incrustada en la població i, tot i que, teòlegs, com el bisbe de Selàndia, en Peder Palladius en.wikipedia.org/wiki/Peder_Palladius, van advertir contra la màgia i la bruixeria, la pràctica màgica va continuar per un temps.
No va ser fins a l’Ordenança dels Mags, aprovada per els ministres, el 1617, i, quan el poder del rei va interferir, seriosament, amb l’exercici i en contra de l’ús de la màgia, per part del poble, que el nombre de processos de bruixeria a Dinamarca (durant aquest periode últim, de la pràctica de la màgia) va esclatar; i, com a resultat, centenars de persones, van ser cremades en pocs anys. El procés de bruixeria va continuar força decadent, al llarg del segle; després, a poc a poc, les autoritats van deixar de jutjar els acusats, i la bruixeria i les pràctiques d'aquests tipus, van acabar per desaparéixer.
 |
| En Martí Luter, a Wittenberg, amb els seus col·laboradors, traduint i adaptant, a l'alemany, les sagrades escriptures |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada