divendres, 26 de febrer de 2021

Natació d’hivern. Tradiccions nòrdiques

Feliç i gelada. Nadar a l'hivern! 

 


Molts, en aquests temps, d'isolasió "voluntària", fan el pas cap a la pràctica de la natació hivernal als llacs i platges i, a les gelades aigües daneses, una tradició que sembla ser-hi, és més en voga que mai. Fins i tot, jo mateix, he estat temptada i he estat a la vora de l'aigua un cap de setmana, glaçat, d'aquest febrer.

El rellotge del cotxe (amic del clima) mostrava, les 7.15 i el termòmetre hi era a -7 graus, brrr! La Connie i jo, juntament, amb les seves veïnes i companyes, dels banys d'hivern, vam acordar, reunir-nos a la platja del bosc de Marselis, just abans, de la sortida del sol.


"Sempre que sigui possible, hauríem de veure sortir el sol abans de nadar", em va explicar la Connie (amiga danesa, i fundadora, juntament amb, mi mateix, del "club dels dijous de les noies de certa edat", fa uns quants anys!) el dia anterior, a través del Messenger.

Vaig aparèixer amb una parka d'hivern i unes botes tèrmiques, i, per supost, sense cap intenció de nedar en l’aigua gelada, vaig pensar que podria excusar-me, i ser-hi, només, observant (...procés d'aclimatció i aprenentatge barrejats), al menys, el primer dia! Això dels banys d'hivern, requereix, una habituació gradual, diuen els versats.
 


Quan ens vam trobar, a la platja, l’equip, de natació local, del matí, ja rondava per allí; hi eren, quasi tots, vestits per a l’ocasió amb roba de bany, botes esponjoses i vestits de neopré (or something like that...); és a dir, l’equip obligatori, per al nombre, cada vegada més gran, de danesos que no es conformen amb un bany d'hivern, sinó que van un pas més endavant i naden distàncies més llargues, a dins de l’aigua gelada.

La natació amb gel (o natació d’hivern) és el nom de la disciplina definida per nedar en aigua d’un màxim de cinc graus. Pocs ho saben, però, de fet, tant els campionats mundials com els nacionals de natació amb gel, es duen a terme, a més de competicions regulars, sota els auspicis de les dues federacions internacionals IWSA iwsa.world i IISA internationaliceswimming.com. Aquí, podeu competir en diversos estils i distàncies des de 25 fins a 400 metres. I, per si no n’hi ha prou, podeu llançar-vos a la llegendària milla del gel, que implica uns 1.600 metres de natació, amb roba de bany normal.

"L’última vegada que vaig estar fora vaig nedar gairebé sis minuts. Llavors l’aigua, estava, a un grau i mig, avui, probablement, només, està per sota d’un grau. Però intentarem arribar, al gel que es pot veure per allà", em va dir la Connie i assenyalà cap a l'est, mentre portava ulleres, guants, mitjons i gorro de bany per protegir-se el cap del fred.

El sol ha assolit una bona distància a l’horitzó. Llavors, la Connie i jo, juntament, amb la resta del "ramat", que aquell dia, constava, de quatre dones, vam intentar creuar la petita serralada de gel, que s’havia format a la vora de l’aigua durant el sever clima recent. Poc a poc, vam entrar a l'aigua i van sortir, sobretot jo, ràpidament, a l'exterior
"Ajhhh", vaig fer un crit a l'entrada, i un altre, a la sortida. Però, només, eren petits flocs de gel que tallen una mica massa la pell. Com us heu pogut imaginar no vaig poder acomplir el meu plan de observant, em vaig veure abocada, a fer treball de camp, directament!

Durant uns minuts, vaig contemplar com la resta del grup de noies,  "s'arrossega-va" nedant, en direcció a l'illa de Samsø visitsamsoe.dk, abans de girar-se i, a un ritme tranquil, tornaven, a marcar el rumb cap a la vora de la platja.

La Connie, la Gitte i la Charlotte, són nedadores experimentades, ja fa anys, que prenen el bany, cada matí, i es submergeixen, en les aigües gelades i, no tant gelades, de la costa Bàltica.

"No ens permetem nedar a soles. Per a nosaltres, la comunitat i l’alegria de nedar juntes és el que ens motiva. No som aquí per pressionar-nos, per exemple, per nedar més o més temps o provar amb aigua cada vegada més freda", em va dir la Gitte, mentres traïa les tovalloles i roba d'abric de la seva bossa. La Charlotte, em va dir, que mai va pensar que podria nedar a l'hivern. La Connie em mirava i em somreia, dolçament, com sol fer, quan hi sóm juntes. Jo, no vaig dir res, vaig entrar en una mena de tràngol post-bany-gelat, que encara, crec, no he superat!


"Normalment, nedo al mar de maig a octubre, però l’any passat vaig continuar fins als mesos freds. Per descomptat, ha requerit una mica d'acostumament, sobretot perquè he optat per llançar el vestit d’una sola peça de neoprè que solem utilitzar per poder mantenir-nos calents, a les distàncies llargues. Al principi, era especialment la respiració que havia de fer un seguiment. És important romandre a l’aigua fins que hagis après a calmar-te. I ara ja m’he acostumat a les picades a la pell que fa el fred. El pitjor per a mi, és, aixecar-me, de nou. No es pot sentir res durant els primers 10-15 minuts. I puc sentir-me, com congelada, hores després d’haver acabat de nedar", va contar la Gitte, la més animada, verbalment, del grup.

Les seves explicacions "didàctiques", volien mostrar-me, la història conjunta, del grup de veïnes i còmplices dels banys d'hivern i, al mateix temps, volia impressionar-me, a mi, que a més a més, de ser nova, no visc pel barri, ni tampoc he nascut aquí! 

Però, com sap qualsevol nedador d’hivern, la trobada amb l’aigua freda proporciona un benestar increïble, sobretot a la ment. És una sensació de felicitat que és difícil de prescindir, un cop us hi acostumeu", va continuar dient la Gitte, dirigim-me la seva mirada, mentre jo provava de recuperar el ritme de la meva respiració.


Es podria dir, que les gelades recents i les restriccions degut al virus i les seves mutacions (tan internacionals) han donat ales a la natació d'hivern, amb una gran quantitat de nous aficionats, com a resultat. A
causa de les restriccions del coronavirus, en aquests moments, els clubs locals o associacions de la natació d'hivern, no poden oferir servei de sauna, com a complement. Els nadadors, gràcies, al sentit comú i al samfundssyn (mirar per els altres) d'aquesta, civilitzada gent del nord, solen arribar, per torns.

"Si observeu, sempre, les mesures de seguretat necessàries, com ara, mai nedar sols, o beure alcohol abans del bany i escolteu la vostra salut, nedar amb gel és un esport per a tothom", va acabar de dir la Gitte.



Heus aquí, que en Hans Henrik, que passava per aquí (com el Aute) i, un dels fundadors del club local de natació ballehage.dk, amb gorro, mitjons, guants i un vestit de surf de neoprè i extra encoixinat (la indumentària, que es necessita per fer front a l'entrenament actual, en l'element mullat, que ara està per sota de la temperatura de congelació) ens va dir, quan va arribar, a l'alçada, del nostre grup: "Des de la tardor, hem duplicat els nostres membres de 35 a 70. Tenim membres de totes les edats, des dels 13 anys fins als 90".


Una d’elles era la Jane (del club local de natació d'hivern), que es va introduir, ella mateix, i que, només, portava un vestit de bany, i gorro, quan es dirigia cap a l’aigua tèbia de gairebé, uns 2 graus. La Jane, ens va dir, que va començar a nedar el gener del 2019 i, des de llavors, ha intentat prendre el bany, cada dia: “Tinc dolor després d'una hèrnia discal, però marxa quan nedo a l'aigua freda. Després de nedar, tinc quatre hores sense dolor, i tot em val la pena".

"A la Marselis Stranden visitaarhus.dk/aarhus/planlaeg/ballehage-strand-g,dk653285, la temperatura ha estat per sota de zero, quasi tot el més de febrer, inclòs, hem arribat a -14 graus (A Horsens visithorsens.dk, a uns 50 km, al sur d'Århus, fins i tot, van arribar a -21 graus 😁!). Per tant, molts dels nadadors del club de natació d'Aarhus, han optat per nedar amb vestits de neoprè o, almenys, amb guants i mitjons. "Però som algunes peces que sempre nedem sense" resalten, alguns dels membres del club. "No es pot nedar tan lluny i durant tant de temps, de manera que arribar fins als 150 metres caminant a dins de l'aigua, és de per sí, una experiència molt més intensa i salvatge", diuen.


L'endemà al matí, vam tornar a provar l'aigua de la costa sud d'Aarhus (jo visc al nord); la Connie i les seves companyes, dels banys d'hivern, viuen per la mateixa zona, a prop del barri Marselis, un dels barris "bien" de la ciutat, al costat, de la residència d'estiu de la família real danesa.

"Estem experimentant un auge dels danesos que prenen un bany d'hivern o es llencen decididament a nedar a l'hivern. I, n’hi ha de tot tipus. Des dels que només volen sentir la "pressa", i fins a la resta de persones que ens proposem diferents objectius. Personalment tinc l’ambició de nedar a través del Canal de la Mànega el 2022 ”, ens va dir en Hans Henrik, del club de natació.


I va continuar dient-nos: “Si voleu estar a l’aigua durant molt de temps i nedar més d'uns pocs centenars de metres, heu de protegir el vostre cos amb l’equip adequat. El repte és sobretot mantenir les mans, els peus, la cara i el coll prou calents com per nedar més temps " i, es posà una gorra de bany a la part exterior del seu barret de "granota".

Fa unes setmanes, en Hans Henrik, va nedar, amb altres tres, uns cinc quilòmetres, però l’aigua va arribar fins als tres graus. "Una diferència de només un grau significa molt pel que es pot fer a l’aigua i per quant de temps".

"És molt senzill. Amb un vestit de neopré, podeu romandre a l’aigua aproximadament mitja hora al punt de congelació. Sense vestit, morireu a aquesta temperatura", ens explicà en Hans Henrik.


Amb vestit o sense vestit (de neopré, es clar!)? A jutjar per els diversos grups del Facebook, on els entusiastes intercanvien consells i trucs per nedar a l'hivern, no es considera "trampós" protegir-se del fred.

Un, es vesteix segons la necessitat. Si voleu nedar lluny, l’equip de neoprè, és mandatory. Si, en canvi, busqueu una injecció d'endorfina ràpida, us conformareu, amb la roba de bany clàssica, o nuets.

El mateix Hans Henrik, ens contava, que va llançar l'equip de neoprè, l'estiu del 2019 i va nedar cap a l'hivern sense. La major part del 2020, quan també es va convertir en expert, es podria dir, de la natació amb gel, va nadar amb baguls de natació normals.


En Hans Henrik es va lligar el cordell a la cintura i, es va pressionar les ulleres sobre els ulls, i ens va deixar, amb una salutació, cordial: "på gensyn" (fins a la vista). L'equip del matí es preparava per la jornada gelada, i nosaltres, sobretot jo, ens teníem que concentrar en la missió d'aconseguir, un bany d'hivern, d'eixos que te deixen, la pell de gallina. Desprès del bany, i mentres caminavem, per la sorra i els cristalls de gel, acumulats, ens vam creuar, amb tres bussejadors, sense aletes ni ampolles d’oxigen 💪.

A la vora de l’aigua, i empenyent, literalment, diverses masses de gel, finalment, vam arribar, al darrere de la gelada casa de fusta,  l’establiment de bany, on vam arreplegar la nostra roba i ens vam embolicar una tovallola al cap i au, som-hi!


 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada