Karen Blixen, i la granja africana del seu oncle. Colonialisme i decadència

Què passaria si la Karen Blixen no rebés el nom de baronessa "racista" o d'escriptora excèntrica?

"És bruna i decadent, molesta i poc raonable, però també és divertida, amb molta voluntat i simpatia" Tom Buk-Swienty, autor d'una de les biografies de l'autora danesa.

La Karen Blixen ca.wikipedia.org/wiki/Karen_Blixen regentava una granja de cafè a l’Àfrica oriental britànica...

Karen Blixen (1885 – 1962)

...quan la Karen Blixen s’embarcà, a bord del vaixell de vapor S/S Almirall, que va sortir de Nàpols el desembre de 1913 amb rumb cap a Mombasa ca.wikipedia.org/wiki/Mombasa, i s’acabà quan, el 1931, tornà, definitivament, a Europa, flaca i amb forats a les mitges.

A finals del segle XIX, els europeus, van descobrir que hi havia un lloc paradisíac (sòl desaprofitat!?), a la terra que havien passat per alt, perquè estava protegida per la selva, els pantans, les muntanyes i els deserts: les altes planes de l'actual Kenya. Amb uns tres milions d’indígenes a una zona el doble de la grandària de Gran Bretanya, s’hi trobava allà, buida i rica, a l’espera de la civilització? I van arribar, atrets per l’agradable clima de la terra alta i per la vida salvatge excepcional, i tot això (aquest fenomen) es va convertir en la moda més, de gama alta, del segle XX; anar de safari (alguns encara els dura...ja sabeu!) pel país dels kenyans; aquest país africà que, com a protectorat anglès, es va convertir en el pati de jocs d’aventurers rics i aristòcrates (europeus).

La Karen Blixen i el seu "tiet", l'Aage Westenholz

Molts van quedar tan captivats pel país que es van establir i van invertir en granges de bestiar, lli i cafè...tot això, va ocórrer, quan un ferrocarril costaner, des del 1900, va permetre exportacions i mà d’obra barata. 

A aquesta moda colonialista (que avui, percebem, com decadent), també se van apuntar, la  Karen i el seu marit, en Bror Blixen  en.wikipedia.org/wiki/Bror_von_Blixen-Finecke, que van arribar al país el gener del 1914 i, van començar a netejar la terra per a preparar-la per els arbustos de cafè; a uns 20 quilòmetres de Nairobi, que aleshores, només, era una petita estació de la ciutat.

Darrere de la parella hi havia un fons familiar amb l’oncle de la Karen, el ric Aage Westenholz, com a inversor principal. Uns anys més tard, es va ampliar la granja de cafè, fins convertir-se, en la granja més gran del país amb una superfície de 20 quilòmetres quadrats. Després de 17 anys de lluita per la supervivència, la granja va fer fallida el 1931, amb una pèrdua total per als inversors d’uns 100 milions de corones daneses, en diners actuals.

La Karen i el Bror Blixen, a la seva arribada a la plantació africana de cafè

Cansats de veure que l’oncle, s’exhibia, com a liquidador de la granja dels Blixen, la família Westenholz, va publicar, l’any passat, l’intercanvi de cartes entre l’oncle Aage i la Companyia de cafè que la Karen administrava; i, basant-se en aquest material, el historiador i periodista, en Tom Buk-Swienty  en.wikipedia.org/wiki/Tom_Buk-Swienty construeix, en primer lloc, la seva "reinterpretació" de l’aventura africana de la Karen Blixen, al seu llibre: Løvinden (2019). Perquè, encara que, se sabia àmpliament que la seva família donava suport a l'empresa, el "tiet", l'oncle de la Karen Blixen va tenir, un gran paper protagonista, sobretot econòmic, en la gran aventura africana de la coneguda escriptora danesa; per lo tant, es incomprensible que no se'l esmente, ni tan sols, una sola paraula, a la seva coneguda novel·la: Memòries d'Àfrica (1937).

La Karen Blixen, desprès d'un dels seus primers safaris 

És per això, segons en Tom Buk-Swienty, que al 1937, si el seu oncle no hagués mort dos anys abans, hagués segut, quasi impossible, començar, el seu llibre més famós, amb la frase: "Tenia una granja a Àfrica " i, sense aquesta icònica primera frase, i tots els "revolts" de grau poètic extrets de la "realitat", per la seva autora, el llibre no tindria, segurament, el seu lloc distingit, en la literatura mundial!?

Aquí, l’autor del llibre, de caire biogràfic, sobre la Karen Blixen (Løvinde), s’aventura, en un "camp de mines" teòric literari, sobre la relació, entre realitat i ficció, simplificant, el seu projecte: escriure una versió nova i corregida de la història de la granja africana, una història en la qual l’oncle Aage, ja no és una figura a l'ombra, sinó que apareix, de sobte, com a homòleg igualitari. 

Els primers anys, a l'Àfrica, van haver-hi intercanvis, entre la Karen i el seu marit, en Bror Blixen i després del divorci, la Karen Blixen sola, per un costat i en l’altra banda i, a casa seva, a Copenhagen, l’oncle Aage, com a president, que omple la caixa (de diners) i la tanca i, després, la torna a obrir ... 

És, certament, sorprenent, quant, no només, l’oncle Aage, sinó també la mare, el germà i les germanes van "escopir" a la caixa per a què la Karen Blixen pogués viure bé. "Jo no sóc barata", com després, va confiar al seu germà, en Thomas Dinesen  en.wikipedia.org/wiki/Thomas_Dinesen.

Tommy i Tanne (La Karen Blixen i el seu germà, en Thomas Dinesen)

A més del milió de contribucions a la companyia, també l’enviaven “diners de butxaca”. I quan en Bror Blixen va comprometre el mobiliari de la granja, la família de la Karen, els van recuperar, per a ella.

La Karen Blixen sempre va viatjar en primera classe i sempre anava molt ben vestida. Durant una estada a París, va comprar roba per l’equivalent a 250.000 corones daneses. El seu comportament, espatllat, de classe alta, fascina i molesta a l’autor de la seva biografia (Løvende), i tot i que, cita la seva explicació, per a això, hom intueix el seu escepticisme.

La Karen Blixen i el rinoceront

La Karen Blixen va defensar el seu gran consum, dient que el material, per a ella, era espiritual: "En part, el meu amor pels diners rau en el fet que les coses materials o sensibles i visibles per a mi, més que per a la majoria, són expressions d'alguna cosa espiritual, però és un mal tret o un error?”, preguntà, retòricament, al seu germà en una carta i la resposta va ser, per descomptat, que no. Va moblar la seva casa amb molt de car i bonic, va compondre rams de flors sorprenents i la seva cuina va ser considerada la millor de Kenya.

Quan el seu estimat, en Denys Finch-Hatton  es.wikipedia.org/wiki/Denys_Finch_Hatton, vivia amb ella, entre les seves excursions de safari, a la granja, es vestien (de gala) per a sopar, s'asseien, a taula, amb la millor coberteria, gaudien dels millors menjars i vins i parlaven de tot, des de política i filosofia fins art i literatura. mentres escoltaven música clàssica, al gramòfon, que li va regalar el Denys. "Honorable lleona", en Denys la va cridar, i aquí l'autor, de la novel·la (Løvende = Lleona), està d'acord: Era d'acer, era valenta i fresca, no decadent. Gairebé la perdona.

Colonialisme, eixa plaga, europea, que van patir els africans; imatges de la Karen Blixen  

Durant les llargues sessions dels sopars, la Karen explicava històries, que després, anotava; al Denys, li encantaven, i les corregia, al perfecte anglès. La Karen, sembla ser, les escrivia per a que el Denys les llegira, quan estava de visita a la granja; això, va fer que el anglès de la Karen millorés i, ella mateixa, va traduir algunes de les seves obres al danés, més tard.

Tots dos, la Karen i el Denys, eren gent d’acció i aventurers molt educats, la gent renaixentista de l’època! A més, com a directora de la granja, es va mostrar extremadament competent, i els aproximadament 1.000 nadius de la granja, tenien feina i (se diu), eren tractats bé. El fracàs, es va deure, en gran part, a externalitats com la sequera, les plagues, la Guerra Mundial, la caiguda econòmica del 1929 i la explotació de la granja, massa elevada, per al cultiu de cafè.

La Karen Blixen va passar el millor temps de la seva vida, a la sabana i als pocs vols amb el Denys. Després va viure al màxim dels records d'aquest temps sublim. En els moments d'angoixa i escassetat, hi ha fonts que indiquen, que va intentar suïcidar-se, l'any 1931, durant el col·lapse de la granja.

Karen Blixen va publicar els seus contes i novel·les des del 1934 fins al 1958

La Karen Blixen en realitat no era "tan exclusiva", com es podria pensar; Kenya va atreure tota mena de tipus de gent: els jetsetters que van fer de la vall (anomenada Happy Valley) una festa eterna de bescanvis, drogues i alcohol. La Beryl Markham, que va succeir a la Karen, com a amant, del Denys i, per tant, no apareix, a My African Farm, i que es va fer famosa com la primera que va volar a través de l'Atlàntic d'est a oest. 

La vessant artística de la Karen Blixen no té gran interès literari per a en Tom Buk-Swienty, se dedueix, de la lectura del seu retrat biogràfic de la Blixen. El mateix autor, comenta que el retrat "negatiu" d'ella (la Karen Blixen), no la fa menys interessant, al contrari.

Karen Blixen. Foto: Scanpix Denmark

"Per tant, la seva granja de cafè no era una petita granja per aficionats, com es pot tenir la impressió, desprès de llegir la Granja africana. En termes d’àrea corresponia al municipi d’Albertslund; tenia uns 1.000 africans, afiliats, que treballaven per a ella. Simplement ha dirigit una de les granges, més grans, de cafè del seu temps ", Tom Buk-Swienty. 

Conclusió

Qui era la Karen Blixen abans que es convertís en escriptora excèntrica, i què va viure (experimentar) a l'Àfrica?

La Karen Blixen va deixar, alguna gent, fora del seu compte, tot i que, les fonts indiquen, inequívocament, que eren personatges centrals.

L’oncle Aage encoratjà la seva neboda a mostrar restricció econòmica, mentre que les seves respostes són simplement excuses ocultes, com quan escriu, per exemple, que ha estat de caça i amb angoixa i amb prou feines va escapar d’un rinoceront, després, ho va celebrar amb dues ampolles d'"escuma". S’afegeix entre cometes la frase següent: “disculpes amb l’oncle Aage, però van ser circumstàncies extraordinàries".

Quan arribà a París el 1925, decideix que es mereix una pell de guineu blava i, a continuació, li escriu a la seva mare i li "ordena", pràcticament a entendre, el perquè...

Per descomptat, es troben molts i minuciosos retrats del curs de la  malaltia de la Karen Blixen, després que, el seu marit, en Bror  Blixen, el 1915, la infectés de sífilis, i de la, nomenada, relació amorosa amb el Denys Finch Hatton, que va acabar el Nadal del 1929, i per tant, no quan el seu avió es va estavellar el 1931.

La Marilyn, l'Arthur Miller i la Karen Blixen, a Nova York (1959)

En relació amb la seva separació d'en Bror Blixen el 1921, va ser nomenada directora de l'empresa familiar i, es va desenvolupar, al llarg dels anys, per arribar a ser un director competent. En algun lloc del llibre d'en Tom Buk-Swienty, fins i tot, remarca que la Karen Blixen en aquest sentit, ha de ser considerada "una dona pionera no només en Dinamarca, sinó també en la història empresarial internacional"

Quan l’empresa finalment es va esfondrar el 1931, no va ser perquè havia fallit a la granja i el seu funcionament, sinó a la depressió econòmica mundial, la sequera, etc. Sense tots aquests "accidents", probablement, hagués esdevingut un succés econòmic i, senzillament, no puc pensar en altres dones empresàries que operaren a aquell nivell. Comenta, el autor del llibre sobre la Karen Blixen. 

Quan la Karen Blixen, finalment, tornà a Dinamarca i s’instal·là, definitivament, a Rungstedlund, no només, la seva gran aventura exterior s’acabà, sinó que, també, la de la seva família.

La Karen Blixen, a New York (1959)

La Karen Blixen va ser producte del seu temps i, en aquest sentit, va ajudar a mantenir el racisme institucionalitzat. Però, és massa fàcil (i crec massa poc atractiu), descriure-la com a racista; 
als anys vint i trenta, els negres dels estats del sud dels Estats Units eren linxats, com a rutina. A Europa, les teories darwinianes havien esdevingut bones, i a Kenya, la majoria dels colons blancs van donar per fet que els africans estaven a molts passos per sota d'ells.

La Karen Blixen va anar contra tot això, després d’unes setmanes a l’Àfrica, va arribar a la conclusió que els blancs no estaven per sobre dels africans, al contrari. A nivell humà, els va conèixer com a iguals i, en molts aspectes, va considerar que la seva cultura en era superior. Aquesta forma de pensar, la va fer, gairebé, radicalment innovadora, en el seu propi temps i una veu molt avançada. 

blixen.dk/visit-the-museum/visiting/?lang=en