Crònica d'un viatge de tardor: Des de Copenhaguen fins a Humlebæk
 |
| Copenhagen |
El dissabte passat, l'Anders (el meu marit) i jo mateix, ens vam enfilar camí de la capital de Dinamarca: Copenhaguen ca.wikipedia.org/wiki/Copenhaguen, amb el propòsit, de gaudir d'uns dies de vacances, explorant, i intentant descobrir, les diverses ofertes culturals i d'altres, més mundanes, que ens podia oferir la ciutat més gran d'aquest petit país.
A Dinamarca, la població treballadora, té dret a sis setmanes de vacances, cinc per llei, i una negociada amb els sindicats. I la població "no treballadora", els que reben suport econòmic estatal, tenen, dret a cinc setmanes de vacances; es a dir, pràcticament, tots els ciutadans, tenen dret a viatjar o fer vacances, tot i que, viuen dels diners estatals; això, és la gracia, de pertànyer, al sistema de benestar nòrdic.
Fins ara, les vacances desitjades se demanaven, cada any, de maig a maig; aquest any, el govern a canviat el calendari vacacional (quelcom a veure amb els nous col·laboradors a les arques estatals; per a que tots, tinguin dret a unes vacances pagades). A partir de l'any que ve, se negociaran les vacances amb el teu ocupador (tan si es privat com públic) de setembre a setembre.
Al hospital, on treballo, va venir, fa poc, un noi del sindicat (més del 70% dels treballadors a Dinamarca, estem sindicats), i ens va explicar, als treballadors del departament, en què consistirà, el nou calendari vacacional (desprès de 8 anys, encara, no entenc ben bé com acaba de funcionar...un misteri, per a mi, vaja!)
 |
| SMK museum (Copenhaguen). Louise Alenius composició. Foto: Sònia Bandholm |
Fins ara, les vacances desitjades se demanaven, cada any, de maig a maig; aquest any, el govern a canviat el calendari vacacional (quelcom a veure amb els nous col·laboradors a les arques estatals; per a que tots, tinguin dret a unes vacances pagades). A partir de l'any que ve, se negociaran les vacances amb el teu ocupador (tan si es privat com públic) de setembre a setembre.
 |
| Esquema explicatiu del nou calendari vacacional |
Al hospital, on treballo, va venir, fa poc, un noi del sindicat (més del 70% dels treballadors a Dinamarca, estem sindicats), i ens va explicar, als treballadors del departament, en què consistirà, el nou calendari vacacional (desprès de 8 anys, encara, no entenc ben bé com acaba de funcionar...un misteri, per a mi, vaja!)
Amb el nou calendari, de setembre a setembre, vaig, encara més perduda i, no sé encara, cóm m'ho faré l'any que ve?! Per a la meva tranquil·litat, ja que, vaig pensar que era l'única que no vaig entendre res de les explicacions del noi del sindicat (creia, que soles els danesos, ho havien comprès, que posseeixen un do especial!); però, una vegada acabada la reunió, vaig escoltar, que alguns companys tampoc havien aclarit res i, llavors, vaig arribar a la conclusió, que no era que jo era més "curteta" que ells, per el simple fet, de no ser danesa i no haver-hi menjat pa de sègol cada dia (el pa nacional) des de ben petita, simplement, no ho entén quasi ningú ...En fi, per si de cas, jo vaig fent vacances, de tant en tant, fins que algú me "pegui el toc"!
Com us anava dient, l'Anders i jo, vam decidir anar-hi a Copenhaguen, fer quelcom interessant a Dinamarca i, a més a més, viatjar amb el cotxe elèctric (amic del clima!), que fa poc hem adquirit, per raons pràctiques (Anders se'n anat a treballar al sector privat i té un hora de desplaçament diari fins al seu nou lloc de treball, jo continuo amb la bici!) A Dinamarca, l'electricitat, es produeix d'una manera quixotesca, amb els famosos molins de vent, que aquestes ments, tan innovadores i despertes, han redescobert i fer funcionar, by the way, molt rentablement...
Vam preparar uns sandwiches (de salmó, of course!) i, a mitat de camí, a Fredericia ca.wikipedia.org/wiki/Fredericia, molt a prop de l'illa de Fiònia, i unida a aquesta, a través del pont, el Petit Bel, vam fer una parada per a carregar la bateria amb un carregador ràpid, operació, que normalment, dura entre uns 30-45 minuts; mentres, ens menjarem els sandwiches i anàrem al toilet...i el cotxe, s'anava "farcint" de electricitat (amb una capacitat de conducció, d'uns 400 km, amunt o avall, quan la bateria està carregada).
...En fi, desprès de conduir, més de 3 hores, vam arribar a Copenhaguen a les huit del vespre i amb pluja, amb molta pluja! Una vegada, al hotel, vam deixar el cotxe carregant-se al carregador elèctric (alguns hotels ofereixen aquesta possibilitat) i, ens vam instal·lar, a la nostra habitació.
Com la fam s'afanyava, vam decidir buscar un lloc on menjar quelcom; tot i que, era una mica tard, per a sopar; sembla ser, que a Copenhaguen, els horaris se relaxen una mica més, i perden eixa solemnitat nòrdica de sopar a les 6 del vespre.
Copenhaguen, és una ciutat moderna i cosmopolita, amb molt d'anglès, als bars i als restaurants de moda. Tothom, pràcticament, parla anglès a la capital de Dinamarca, al menys als locals nocturns i als restaurants... li vaig demanar quelcom a un parell de cambres en danés i en van demanar si podia repetir-ho en anglès? De fet, crec que tan sols he parlat danés a Copenhagen amb l'Anders, llevat d'algunes excepcions als museus, amb l'staff; aquests dies...al final parlàvem, entre nosaltres, anglès i danés al fifty-fifty!
L'explicació, per aquest fenomen: Hi ha molta gent jove que ve a Dinamarca a estudiar, a les universitats; molts estudiants, treballen, unes hores, a la branca de la restauració, per a traure's uns calers extra (sempre van bé, en aquests països on tot és tan car!)...llavors, l'anglès, s'ha convertit en l'idioma de tots! Per altra banda, Dinamarca és, juntament, amb els altres països escandinaus el lloc on millor es domina la llengua anglesa fora dels països on l'idioma anglès, és l'oficial. La pregunta és: estic vivint en un pais bilingüe? Si pensem en les dos ciutats més grans del país: Århus i Copenhaguen, la resposta és, sens dubte, SI. A Århus és menys notori, però, també, passa que molta gent jove que treballa a l'hostaleria, i que estudia a la universitat, te parla, directament, en anglès!
Dinamarca, és un país petit que exporta el seus productes innovadors, coneguts per la seva qualitat; per tant, el domini d'una llengua com l'anglesa a fet molt profitós el seu ús.
Algunes veus, al debat públic, de tant en tant, trauen a relluir el tema, però no veig, enlloc, una preocupació; ho veuen com una possibilitat més, per a poder desenvolupar-se com a país i l'utilitzen com una eina. Depenen, del sector on hom és mou, és o no és admissible; per exemple, en salut, on jo treballe, és impensable, treballar en altre idioma que no sigui el danés; per tant, imprescindible aprendre la llengua danesa i utilitzar-la cada dia, tan amb el tracte diari amb els pacients, com a l'hora de documentar. Per altra banda, tinc amics i coneguts, que treballen en sectors de IT o enginyeria, al sector privat, que a l'hora de contratar personal, preparat, no discrimina, l'utilització del anglés (tot i que, és un plus conèixer la llengua danesa). Al sector public, el danés és un requirement, es clar! weekendavisen.dk/2019-40/samfund/danmarks-engelske-ghetto
 |
| Cotxe elèctric (l'amic del clima) Foto: Sònia Bandholm |
Vam preparar uns sandwiches (de salmó, of course!) i, a mitat de camí, a Fredericia ca.wikipedia.org/wiki/Fredericia, molt a prop de l'illa de Fiònia, i unida a aquesta, a través del pont, el Petit Bel, vam fer una parada per a carregar la bateria amb un carregador ràpid, operació, que normalment, dura entre uns 30-45 minuts; mentres, ens menjarem els sandwiches i anàrem al toilet...i el cotxe, s'anava "farcint" de electricitat (amb una capacitat de conducció, d'uns 400 km, amunt o avall, quan la bateria està carregada).
 |
| Vestas, l'empresa danesa, que te el seu cuartel general a Århus |
...En fi, desprès de conduir, més de 3 hores, vam arribar a Copenhaguen a les huit del vespre i amb pluja, amb molta pluja! Una vegada, al hotel, vam deixar el cotxe carregant-se al carregador elèctric (alguns hotels ofereixen aquesta possibilitat) i, ens vam instal·lar, a la nostra habitació.
Com la fam s'afanyava, vam decidir buscar un lloc on menjar quelcom; tot i que, era una mica tard, per a sopar; sembla ser, que a Copenhaguen, els horaris se relaxen una mica més, i perden eixa solemnitat nòrdica de sopar a les 6 del vespre.
Copenhaguen, és una ciutat moderna i cosmopolita, amb molt d'anglès, als bars i als restaurants de moda. Tothom, pràcticament, parla anglès a la capital de Dinamarca, al menys als locals nocturns i als restaurants... li vaig demanar quelcom a un parell de cambres en danés i en van demanar si podia repetir-ho en anglès? De fet, crec que tan sols he parlat danés a Copenhagen amb l'Anders, llevat d'algunes excepcions als museus, amb l'staff; aquests dies...al final parlàvem, entre nosaltres, anglès i danés al fifty-fifty!
 |
| Biblioteca Nacional (el Diamant Negre) Copenhaguen. Foto: Sònia Bandholm |
L'explicació, per aquest fenomen: Hi ha molta gent jove que ve a Dinamarca a estudiar, a les universitats; molts estudiants, treballen, unes hores, a la branca de la restauració, per a traure's uns calers extra (sempre van bé, en aquests països on tot és tan car!)...llavors, l'anglès, s'ha convertit en l'idioma de tots! Per altra banda, Dinamarca és, juntament, amb els altres països escandinaus el lloc on millor es domina la llengua anglesa fora dels països on l'idioma anglès, és l'oficial. La pregunta és: estic vivint en un pais bilingüe? Si pensem en les dos ciutats més grans del país: Århus i Copenhaguen, la resposta és, sens dubte, SI. A Århus és menys notori, però, també, passa que molta gent jove que treballa a l'hostaleria, i que estudia a la universitat, te parla, directament, en anglès!
 |
| Demanant per aigua |
Dinamarca, és un país petit que exporta el seus productes innovadors, coneguts per la seva qualitat; per tant, el domini d'una llengua com l'anglesa a fet molt profitós el seu ús.
Algunes veus, al debat públic, de tant en tant, trauen a relluir el tema, però no veig, enlloc, una preocupació; ho veuen com una possibilitat més, per a poder desenvolupar-se com a país i l'utilitzen com una eina. Depenen, del sector on hom és mou, és o no és admissible; per exemple, en salut, on jo treballe, és impensable, treballar en altre idioma que no sigui el danés; per tant, imprescindible aprendre la llengua danesa i utilitzar-la cada dia, tan amb el tracte diari amb els pacients, com a l'hora de documentar. Per altra banda, tinc amics i coneguts, que treballen en sectors de IT o enginyeria, al sector privat, que a l'hora de contratar personal, preparat, no discrimina, l'utilització del anglés (tot i que, és un plus conèixer la llengua danesa). Al sector public, el danés és un requirement, es clar! weekendavisen.dk/2019-40/samfund/danmarks-engelske-ghetto
L'antic escorxador de carn (la antiga ciutat de la carn)
 |
| El warpigs un bar-restaurant, a la zona d'un antic escorxador i manipulador de carn i que ha esdevingut: a fancy area |
Al final, vam decidir, anar a sopar al Warpigs, un local conegut a una zona de moda Kødbyen visitcopenhagen.dk/kobenhavn/bydele/guide-til-kodbyen (una mena de "ciutat de la carn") recuperada per a l'esbarjo, i àrea moderníssima...ja sabeu...com va això de les zones fashion-fancy, on acudeix tothom per una temporada i, igual que apareixen desapareixen sense més pena ni glòria.
 |
| El Warpigs...sempre tan animat |
Cervesa especial i barbacoa americana a Copenhaguen
El WarPigs, un anomenat brewpub, es troba en un dels grans locals, de l'antiga ciutat de la carn, oferint als clients menjars i experiències de cervesa fora del normal. Un brewpub és, en definitiva, un restaurant que també acull una cerveseria. Al darrere del WarPigs hi ha dues cerveseries de renom internacional: la American 3 Floyds 3floyds.com/?age_verification=61e8615ceci, i el Mikkeller de Copenhagen; junts, van començar, els WarPigs amb l'objectiu de convertir-se en el millor brewpub del món. Res menys! A més d’oferir cerveses especials acabades de fer de les seves pròpies bullidores, situades a la part del darrere de la gran sala oberta, el WarPigs, també, serveix autèntica barbacoa texana.
 |
| Cada vespre-nit el warpigs s'ompli de gent |
Visiteu el WarPigs i tasteu, els plats carnosos, a la brasa; o si voleu saciar la set amb diferents experiències de cervesa, el WarPigsen serveix 22 diferents; totes, elaborades a la mateixa ubicació i, mentres que algunes són part habitual de la gamma, altres són elaborades pels cervesers que venen per elaborar la seva pròpia cervesa al WarPigs.
 |
| Fiskebar, peix a la ciutat de la carn |
SMK, o el museu estatal d'Art
Un dels objectius del viatge, era visitar l'exposició: L'Art mundial entre dos desastres, al museu estatal d'art, dedicada, a l'Edat d'Or danesa. Una exposició recomanable!
 |
| Constantin Hansen, En lille pige, Elise Købke, med en kop foran sig, 1850 |
La guerra, el foc i la fallida van fer créixer un dels períodes més estimats de la pintura danesa. Amb la gran exposició d'aquesta tardor, el museu SMK smk.dk, a Copenhaguen, explica la història de com va poder sorgir un dels períodes més creatius de l'art i la vida cultural daneses. I com els artistes de l'Edat d’Or, danesa, van crear les imatges de Dinamarca i el paisatge danès que coneixem.
 |
| Model posan al SMK (Copenhaguen). Foto: Sònia Bandholm |
Descobriu obres de, entre d'altres, en Christen Kjøke, C.W. Eckersberg i l'Elisabeth Jerichau-Baumann ca.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Jerichau-Baumann, la major exposició, mai vista, sobre l’època daurada a Dinamarca!
L’exposició es produeix en col·laboració amb el Museu Nacional d’Estocolm ca.wikipedia.org/wiki/Nationalmuseum i el Petit Palais de París.
Arken
 |
| Pablo Picasso, Le Sculpteur, 1931 (MP135). Olie på krydsfiner. |
La mirada potent de les models
 |
| Pablo Picasso, Portrait de Marie-Thérèse, 1937. |
L’art, l’amor, la vida familiar i la política es fusionen en l'obra de Picasso. El motiu, d'aquesta exhibició, a l'Arken és: L'artista i la model; és a la vegada una imatge còmica i caricaturesca de la infinitat d’exemples de la història de l’art de la relació entre l’artista i els seus models.
L’exposició narra com els éssers estimats de Picasso eren socis reals i il·lumina la mirada potent de les models. Picasso retrata la complexitat del desig i la mirada com a forts motors a l’hora de pintar la relació entre l’artista i la model. Picasso vol veure i ser vist!
L’exposició s'ha creat amb col·laboració, única, amb el Museu nacional Picasso-París.
Desprès de visitar aquestes interessants exposicions, als anomenats museus, van passejar per la Langelinie visitcopenhagen.dk/copenhagen/planning/langelinie-gdk414235, el passeig marítim, on es troba la famosa sireneta (den lille havfrue) i vam sopar a un vegetarià rizraz.dk, al centre de Copenhaguen, per a compensar, els abusos carnívors de la primera nit.
Rosenborg Slot
 |
| Rosenborg Slot |
El dilluns vam anar a visitar el Rosenborg Slot kongernessamling.dk/rosenborg/besoeg-rosenborg; el castell d'estiu del rei cool nordicgir.blogspot.com/2019/03/christian-iv-1588-1648-de-dinamarca-i.html
Aquest mateix dia, vam visitar, l'església de marbre, molt a prop d'Amalienborg (el palau de la reina Margarita II, la actual monarca danesa) kongehuset.dk/slotte-og-kongeskibet/amalienborg
 |
| El museu marítim, a Helsingør (Søfartsmuseum) |
El dimarts, vam deixar el hotel del centre de Copenhaguen i ens vam dirigir fins a Helsingør (on hi és el castell que va inspirar a Shakespeare ca.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare, per a escriure: Hamlet) i, aquí, enfront del famós kronborg Slot kongeligeslotte.dk/da/slotte-og-haver/kronborg-slot.html mateix, vam anar-hi, al Søfartsmuseum, una joia arquitectònica, del grup BIG mfs.dk/udstillinger.
 |
| Søfarttmuseum (Helsingør) |
Humlebæk (Louisiana museum)
 |
| Exterior Louisiana Museum (2019) |
L'últim museum, al que vam acudir, el penúltim dia, va ser-hi el prestigiós museu louisiana.dk, a Humlebæk, a uns quants kilometres, al nord de Copenhaguen.
La exposició, que més ens va impactar, aquesta vegada, al Louisiana, va ser la d'en MARSDEN HARTLEY, que es pot gaudir fins al 19 de gener (2020) louisiana.dk/udstilling/marsden-hartley. Molt recomanable!
 |
| Scala Group (Marsden Hartley) |
Tot i que, el Marsden Hartley va ser anomenat "el primer gran pintor modern d'Amèrica del segle XX", el seu destí fascinant, la seva obra original i el seu paper en la història de l'art es van passar per alt. El Louisiana museum, presenta la primera gran exposició retrospectiva a Europa en més de 60 anys.
L’americà Marsden Hartley (1877-1943) fou pintor i poeta, i la seva obra es pot considerar com un pont entre el modernisme europeu i el nord-americà. En Hartley va viure gran part de la seva vida com a nòmada entre Europa i els Estats Units, i aquests viatges van culminar amb una sèrie d'obres profundament originals del 1906 al 1943. La col·lecció, inclou, una sèrie de pintures abstractes basades en símbols de terror de la Primera Guerra Mundial, humans, gairebé surrealistes, paisatges de Nou Mèxic i pintures artístiques, feminitzades, amb treballadors musculats.
 |
| Núvols d'estiu i flors (Marsden Hartley) |
L’exposició d'en Marsden Hartley está generosament recolzada per la Fundació Augustine i la Fundació Terra for American Art terraamericanart.org/who-we-are/history.
I deprès de sopar el menú del Louisiana, no massa car!, i dormir a un hotel enmig de la natura danesa, a l'illa de Selàndia, ja em tornat a casa i, tot i que, la crònica d'aquest viatge, no conté (qüestió de espai) totes les coses que hem vist en aquests cinc dies...espero que us heu fet una idea...del que passa, culturalment parlant, per aquestes llunyanes terres!
 |
| Al Louisiana, a Humlebæk |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada