dimarts, 11 de maig de 2021

Socialisme Nòrdic

Nordisk Socialisme

 

És socialista Escandinàvia?

 

Efectivament, són països democràtics on els seus ciutadans estan ben atesos.

 

Pelle Dragsted (Polític d'esquerres i escriptor danès)


Sóc socialista fins "el moll de l'os". Però, com més temps passo/e a l'esquerra, més sovint em demano/e, quin tipus de socialista sóc?

Quan vaig arribar, fa més de 9 anys, a Dinamarca, em vaig registrar com a ciutadà d'Aarhus (llavors, vivia al centre, de lloguer, al davant del jardí botànic, a un sisé pis d'uns 72 metres quadrats, amb les millors vistes sobre la ciutat, que mai més tindré 😔...i, fa uns 4 anys, vam adquirir (comprar) un adossat d'uns 115 metres quadrats, tot això, ho comento/e perquè el post d'avui va de socialisme...nòrdic, això sí! L' adossat, a més té un petit jardí amb dos terraces (uns 300 metres, en total) amb vistes a les meves plantes i a una pomera i a una magnòlia que vaig plantar, no fa molt...i un parking lot que hi és situat a un desnivell del terreny i, des de on puc veure un petit trosset de mar (de vegades, hi penso, en traure les cadires de la platja i assentar-me al davant del morro del cotxe i mirar cap a l'horitzó, hehe!)...ahhh, i perquè us contava tot això? ...sí-ii, perquè vaig adquirir automàticament, quan em vaig registrar... el dret a votar a les municipals i llavors, vaig votar a Endhedslisten enhedslisten.dk, un dels partits més esquerrans que es podia trobar per aquests indrets, tot i que,...a les dues últimes municipals vaig votar a SF sf.dk un partit amb el que me he anat identificant més, a mida que he anat coneixent i aprofundint, en la política danesa.


Endhedslisten, un dels partits d'esquerres, com ja he comentat, més a l'esquerra, ha de estar prou feliç perquè, en Pelle Dragsted ca.wikipedia.org/wiki/Pelle_Dragsted, un dels seus perfils públic més conegut, i que adverteix contra la política identitària com a possible carreró sense sortida i, formula una política vermella ben treballada per al sector financer i, troba nous camps de batalla per a una esquerra que, en cas contrari, es redueix a una funció de la socialdemocràcia actual.

En Dragsted va ser un dels observadors polítics Europeus que hi va ser present a Catalunya, durant el "no" referèndum, de l'1 d'octubre

Tot això, ho ha fet, en el seu llibre, que s’anomena: Nordisk Socialisme (Socialisme Nòrdic). Aquí, posa en joc tots els tresors revolucionaris en un intent de salvar part del llegat (revolucionari), i convertir-lo en una realitat aprofitable. Potser en Dragsted, també, ocasionalment, causa malestar entre els altres gestors del seu partit.

 

El llibre es podria haver anomenat: Socialdemocràcia al segle XXI?

 

Ciment o xampany?

En Pelle Dragsted explica, al llibre, el bé que la socialdemocràcia ha fet, als seus ulls, durant el segle XX. Vol unir els dos pols, que durant un segle, s’han trobat en la lluita pel poder, la fugida de les banderes i la traïció: els reformistes i els revolucionaris. Vol crear una marxa harmònica dels petits passos socialdemòcrates i el salt comunista al mil·lenni vermell. Segons en Dragsted.

La crisi financera, el canvi climàtic i la creixent desigualtat social i econòmica han portat en els darrers anys a més i més persones a qüestionar-se l’economia capitalista. Al mateix temps, les idees socialistes d'una democratització de l'economia tornen a estar a l'agenda. Però, com es pot governar l’economia de manera més democràtica? Què significa democratitzar la propietat i qui hauria de ser propietari d’empreses i bancs? Quin paper haurien de tenir els mecanismes del mercat? I com podem crear una economia que garanteixi la major llibertat i influència possible a l'individu?

Aquestes són algunes de les preguntes que en Pelle Dragsted respon en el seu llibre, on defensa que les llavors per a una futura economia democràtica ja existeixen a les societats del benestar i a les experiències de propietat democràtica dels països nòrdics.

Escandinàvia, vista des del espai

Dinamarca, està lluny de ser plenament socialista, hi ha hagut, al meu entendre, un retrocés del socialisme des que l’onada neoliberal mundial va començar a escampar-se per tot el món als anys vuitanta. No obstant això, encara hi ha elements socialistes significatius a Dinamarca, i als altres països de l'esfera nòrdica. El socialisme no es tracta ni del capitalisme ni del socialisme. Segons en Dragsted, es tracta d’una expressió d’una manera de pensar binària. El socialisme és una qüestió de graus, sobre la qual també va cridar l'atenció l'ex primer ministre socialdemòcrata, en Jens Otto Krag es.wikipedia.org/wiki/Jens_Otto_Krag en el seu temps.

En Dragsted... pensatiu (conformisme o avanç)


Segons en Dragsted, els elements socialistes a Dinamarca es troben, entre altres coses, en les cooperatives, el sector de l'habitatge públic, en el moviment d'associacions de serveis públics i en gran part del sector públic. Tots aquests elements estan, fins a cert punt, alliberats de la lògica del mercat capitalista, la principal força motora de la qual és el desig de més beneficis. Els països nòrdics ho han aconseguit en major mesura que altres països del món.

El punt d'en Dragsted és que els socialistes democràtics moderns haurien de basar-se en això i reforçar aquests elements no capitalistes en lloc de confiar un dia en una transformació total de la societat mitjançant una revolució. Al mateix temps, haurien de rebutjar la idea que l’Estat es faci càrrec de tota propietat i de tots els mitjans de producció. Més aviat, haurien de treballar per establir una infinitat de formes de propietat diferents a la propietat dels empleats, propietat d’unitats, propietat de fons i similars, tots ells en comú que transcendeixen el mode de propietat capitalista amb accionistes i propietaris al capdavant.


Al mateix temps, en Dragsted assenyala que, independentment de la propietat, cal reconèixer que la millor forma de gestió microeconòmica es produeix a través dels senyals de preus de mercat, que els consumidors envien quan seleccionen i des-seleccionen diversos productes, cada dia. Un òrgan general de planificació estatal, només, podrà empitjorar-lo.

Però, cal recordar que, malgrat l’objectiu ampli de l'autor, que escriu per a un determinat hinterland, que probablement vol saber per què s’ha de continuar explotant, intel·lectualment, a Marx, la revolució, la santificació política dels treballadors, l’economia de mercat i etc. El socialisme nòrdic va ser el resultat d'un enfrontament històric i generacional.

El motiu de la publicació del llibre, i, segons el propi autor, es el ressò de l'afirmació reiterada de la política nord-americana de que existeix socialisme als països nòrdics. En Dragsted coincideix amb els nord-americans en què a la regió hi ha conquestes i elements del socialisme.

De camí a una democràcia econòmica

El seu nou pensament està promogut per la voluntat de no veure-ho tot en blanc o negre. Per tant, elimina la idea revolucionària que només quan s'ha enderrocat el tendre mur del passat es pot construir el nou. Ja estem construint, la seva realització alhora polèmica, sona banal. Ni el capitalisme ni el socialisme són sistemes totalment dominants, poden prosperar un al costat de l’altre i tenir un lloc en funció de l’equilibri de poder en la lluita de classes.

És només reformisme, de manera que l’única novetat és que també han de ser els revolucionaris? No, segons en Dragsted. Argumenta, que l'economia no democratitzada necessàriament s'ha de combatre per existir només com a figura secundària de l'economia global de la societat.

Per a en Pelle Dragsted és, al camp del pensament de l’anomenada economia democràtica, que han existit i existeixen de forma paral·lela al capitalisme, que els revolucionaris han vist com a monopolista i global.

Cooperatives, caixes d’estalvis, institucions de crèdit, estat del benestar. Moltes de les empreses només poden ser formalment democràtiques, però amb la possibilitat d’intervenir popularment a costa dels cobdiciosos interessos de capital. Implicant-se en aquestes institucions, lluitant per elles, millorant les seves "condicions de mercat", l'extrema esquerra pot donar una expressió tangible als que lluiten, fer petits passos endavant i, al mateix temps, prendre contacte amb forces polítiques alienes als "rojos". Els socialdemòcrates, per exemple.

A els socialdemòcrates se'ls ha de concedir importants victòries obtingudes pas a pas a l'època daurada del reformisme: el segle XX. Els revolucionaris, al seu torn, han de ser reconeguts per la visió crucial que el capitalisme ha de ser derrotat com a sistema si es vol obtenir victòries duradores. En paraules pròpies d'en Dragsted: "S'ha de trobar un tercer camí, que combina la paciència reformista dels socialdemòcrates amb el reconeixement de l'esquerra revolucionària que un canvi sostenible pressuposa una democratització fonamental de la propietat econòmica".

Societats del benestar amb qualitat de vida i còmode accés a la cultura

En conclusió, el llibre presenta tot un programa per a la promoció de l’economia democràtica. Banca pública, propietat pública de la terra, més benestar, però sense fer que l’Estat sigui monopolista.

Igualment interessant és el fet que en Dragsted amb roba nova torna a representar la història dels anys just després de l'alliberament (segona guerra mundial), quan els revolucionaris, van agitar la solució democràtica: Democràcia!

El projecte d'en Pelle, conté, requisits extra programàtics i passatgers cecs, que estan amagats als plecs de les banderes democràtiques. En poques paraules: els municipis han de tenir permís per dirigir empreses, però no han de subcontractar el benestar. Demòcrata? En poques paraules: un dels objectius més importants és: "aturar el canvi climàtic i l'extinció d'espècies".


Algunes de les crítiques des del bàndol conservador (reaccionari), han dit: És a la llum d’una incipient història de decadència –que en la narrativa d’esquerres està impulsada pel neoliberalisme (privatitzacions, des-regulació, més mercats, etc.). A mi, personalment, la lectura m'ha semblat  esclaridora i interessant, potser i tot, hi es pugui anar per aquest camí...something in between!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada