dimarts, 30 de juny de 2020

Olof Palme. Un assassinat resolt?

Un dels majors misteris d'assassinat dels països nòrdics 


Els suecs decebuts després de tancar-se el cas de l'Olof Palme: "És un escàndol". Aquestes setmanes de juny s'ha estat parlant, i molt, del tancament oficial, per part de la policia sueca, de la investigació sobre el cas de l'assassinat, del carismàtic, primer ministre suec. 


Olof Palme, el carismàtic primer ministre suec, assassinat l'any 1986

Després de més de 34 anys d’investigació, la policia sueca va tancar, el passat dimecres 10 de juny, el cas de l’assassinat del primer ministre Olof Palme ca.wikipedia.org/wiki/Olof_Palme, que va ser afusellat a la intersecció dels carrers Sveavägen i Tunnelgatan, al centre d’Estocolm, un fred vespre de febrer del 1986, a la tornada a casa del cinema, amb la seva dona. Així, va ocórrer, un dels majors misteris d'assassinat dels països nòrdics, que només ha tingut, durant tots aquests anys el, també, famós accident del ferry Scandinavian Star el 1990 
en.wikipedia.org/wiki/MS_Scandinavian_Star, com a competidor, més proper.


L'Olof Palme, en blanc i negre

Quan llegeixes sobre l'Olof Palme i reflecteixes, sobre la seva vida, et comences a preguntar qui era, en Olof Palme? I com va ser que va tindre el coratge moral, que el caracteritzava, quan era necessari. Què va conduir, a un home com en Palme, que va néixer amb una "cullereta" de plata a la boca, ja que, procedia d’una família de classe alta i va assistir a les millors escoles, cap a la lluita en favor dels explotats, els pobres i els maltractats? Però a en Palme li encantava molestar i va saber treure el millor d’ell.

Va treballar i lluitar, políticament, per introduir reformes escolars, al seu país, augmentar l’ajuda exterior de Suècia i recollir les peces després d'en Wennerström en.wikipedia.org/wiki/Stig_Wennerstr%C3%B6m_(colonel), un oficial d’alt rang de la força aèria sueca que s’havia revelat com a espia soviètic. Això és una cosa que s’oblida fàcilment quan es parla del diplomàtic Palme, que treballava per la pau mundial i el desarmament nuclear: però, també, tenia un país per governar.


Wennerström

Espia? En Palme? Se n’ha parlat molt, aquests anys. De jove, com intern del sistema d’intel·ligència suec, va tenir un gust primerenc per les arts negres i va mantenir aquest interès durant la resta de la seva vida política. Qui pot culpar-lo? Quan defensava una dotzena de fronts a casa, assegut a les avorrides reunions del comitè, mentres els manifestants de la dreta cremaven la seva imatge al carrer i llençaven dards a les fotografies de la seva cara, és un alleujament posar-se, còmodament, amb els espies i gaudir, d’una intriga intricada?

L'Olof Palme va ser capaç de criticar als nord-americans per la guerra del Vietnam i, alhora, tenia accés a informació pragmàtica dels informes secrets sobre els Estats Units, per a protegir Suècia. 

L'Olof Palme no va veure mai la fi de la guerra freda, però va estar testimoni dels seus pitjors anys. Al final de la seva vida, aquells anys li havien deixat empremta en forma d’irritabilitat, absentisme, impaciència, fatiga; només cal veure les seves darreres fotografies, o escoltar la seva ira en el seu to mentre llegia la seva declaració sobre el bombardeig de Hanoi. Segurament, hi havia, al darrere seu assessors nerviosos demanant-li que no utilitzara, la fatídica paraula: genocidi


ca.wikipedia.org/wiki/Assassinat_d%27Olof_Palme

La ironia, aquests dies, als ulls dels suecs, és que l'assassí, oficialment nomenat, era un home que, amb una mica d'investigació policial, podria haver estat detingut, processat i condemnat possiblement el any 1980, i l'estat suec s'hagués estalviat molts de diners.

Després de la conferència de premsa, de la policia sueca, es manté el suport de la decisió del fiscal, de tancar el cas Palme, del primer ministre suec Stefan Löfven, que declara:

"Hauria estat un bon final si algú també hagués pogut processar i condemnar a un culpable. Però trobo que probablement és la més propera a la veritat que es pot aconseguir"


L'Olof Palme 

Realment ho va fer l'Engström? La decepció ha estat gran, especialment entre els coneguts d'en Palme i, la roda de premsa no ha proporcionat el desenllaç esperat. No es va presentar cap prova nova i, l'anomenat "Skandiamand", l'Stig Engström, a segut declarat el "probable" autor de l'assassinat. L'Engström, que tenia 52 anys el 1986 i treballava com a artista gràfic a la zona de l'Skandiabygning (l'edifici Skandia; d'ahí, el seu sobrenom), va morir per una sobredosi fa vint anys i, llavors, no se'l pot processar.


L'Stig Engström (el presumpte assassí?)

En conclusió, per als escèptics, el final no ha sigut un final. I l’escepticisme sobre la nova teoria de la policia també està molt estès entre, el públic suec. Així que, encara queda un dels majors misteris de l’assassinat d'en Palme, per aclarir. Aparentment, és impossible que la policia sueca tanqui un cas que al llarg dels anys ha costat a l’estat mig miliar de corones sueques i, per tant, ha sigut, la investigació policial, més cara i més llarga de la història sueca.


L’home de les escales


Tunnelgatan (El carrer del tunel, Estocolmo)
El periodista suec, en Lars Borgnäs, que ha treballat en l'aclamat programa de investigació Mission Review, per a la SVT (l'empresa de televisió pública de Suècia) i ha escrit tres llibres sobre l'assassinat d'en Palme. És un dels molts que s'ha quedat sense convèncer, després de la roda de premsa. En Lars ha fet declaracions a diversos mitjans de comunicació dins de l'àrea escandinava, per a dir públicament, què ell, personalment, encara no veu clar, aquest tema:

"Hi ha moltes raons per les quals no pot ser l'assassí. Primer, perquè no s'han presentat noves proves que el vinculessin amb l’assassinat. No hi havia absolutament proves tècniques, ni armes d'assassinat, ni testimonis que descrivissin l'assassí com un home que s'ajustava a la descripció d'en Engström. Tampoc, hi ha cap motiu. Hi ha moltes coses que assenyalen que no s'han esmentat a la roda de premsa”, afirma en Lars.


L'Olof Palme a un dels meetings dels socialdemòcrates suecs 

El Lars Borgnäs revisa diversos problemes crítics. Dos testimonis independents, a l'escena de l'assassinat, van descriure un autor que portava un barret, però l'Engström portava una gorra sixpence, aquella nit. També, tenia una petita bossa en una mà, que cap dels testimonis de l’assassinat va veure portar a l’autor. L'Engström, també, va comportar-se d’una forma estranya, com es pot veure en un llargmetratge de la TV sueca de la dècada del 1980, en què va ser testimoni de l’assassinat i va donar una reconstrucció discutible del seu propi acte. Cap testimoni ha descrit l'assassí, d'aquesta manera.


El lloc, on va ocórrer, l'assassinat d'en Palme 

En canvi, un altre testimoni, que no va ser testimoni de l'assassinat en si mateix, va veure un home similar a l'Engström córrer per unes escales no molt lluny de l'escena de l'assassinat mig minut després d'aquest. Una dona també va veure un home amb una bossa a la mà, similar a l'Engström, corrent en direcció cap a l'escena. Segons el periodista Bjorgnäs, alguns suggereixen que l'Stig Engström es trobava a prop quan va tenir lloc l'assassinat i que es va dirigir cap al cos desplomat. Però això en si, no demostra res.

"Crec que l'Engström va ser l'home que va fugir de l'escala, però no l'home que va disparar a en Palme. Era incapaç de cometre aquest delicte. Els investigadors no van trobar una sola persona que confirmés que podria realitzar aquest acte. Era un home tranquil, amable i relaxat, que no era molt valent. Més aviat un covard, que fins i tot, la seva dona el va descriure com a tal. Tampoc es va poder demostrar que tenia accés a les armes ni estava acostumat a utilitzar una pistola. Segons la meva opinió, l’home que va disparar a Palme va ser un tipus completament diferent ”, diu en Lars Borgnäs.


Un primer ministre controvertit? Olof Palme 

L'Engström mai va ser sospitós durant la investigació inicial. Però un dels indicis que després van despertar la sospita policial són els seus testimonis canviants. Cada vegada explicava una nova versió, on el seu propi paper havia crescut. En una versió persegueix l'assassí, en una altra dóna a en Palme primers auxilis.

"És cert que l'Engström va canviar d'explicació i va mentir sobre el que va fer sobre l'escena del crim. Crec que va veure que l’assassinat es produïa a distància mentre estava parat a un carreró que topava i va pujar per una escala. Es pot haver avergonyit de fugir d’un fet d’aquest tipus sense ajudar-lo, per la qual cosa va inventar posteriorment una història en la qual tenia un paper completament diferent i molt més heroic. És una explicació, molt més probable, per als canvis de declaracions que no pas que va matar l'Olof Palme ", afirma en Borgnäs.

Un altre detall important, segons Borgnäs, és que l'autor va disparar al primer ministre amb la seva mà esquerra. Un testimoni situat a només cinc metres de l’assassinat va veure que l’assassí va posar la mà dreta a l’espatlla del primer ministre abans de disparar la seva arma. Segons en Borgnäs, això, indica, que l'assassí era esquerrà o entrenat per disparar una arma amb les dues mans, que és un coneixement reservat normalment per a guardaespatlles, policia, personal de seguretat i cert personal militar. L'Engström era dretà.

"Així que és el tipus equivocat de persona que no s’ajusta a l’element assenyalat, però que malauradament, va compondre una història que el feia sospitós", conclou el Lars Borgnäs sobre el paper de l'Stig Engström en l’assassinat.


Una cara nova


Això ens torna a dirigir cap a la policia sueca. Si la prova contra l’home de Skandia, l'Stig Engström, és tan feble, per què han escollit nomenar-lo com a probable assassí?

Molta gent, a Suècia, està preguntant-se ara com poden obtenir una explicació tan feble i intenten acabar amb el cas amb tan poques proves? La meva aposta és que no només el fiscal, sinó, també la gent que hi ha al darrere, volguessin encapçalar el cas després de 34 anys. I la millor manera de fer-ho va ser donar la cara al públic, encara que no en tinguessis cap prova. Quan el públic té un rostre, és més fàcil acceptar l’explicació", afirma en Borgnäs.

El 1988, el criminal, alcohòlic condemnat, en Pettersson, es va convertir en el principal sospitós de la policia. L’any següent, primer va ser condemnat al jutjat de la ciutat, però després absolt per un tribunal superior. La prova contra ell consistia principalment en que la Lisbeth, l'esposa d'en Olof Palme en.wikipedia.org/wiki/Lisbeth_Palme, el nomenés com a autor. Però més enllà d’això, només hi havia indicis. Cap prova.


La Lisbeth i l'Olof  Palme (Honeymoon)

"La policia el va identificar amb molta seguretat. I, encara, hi ha gent que pensa que és ell. Però avui sabem que era completament innocent. Ara tenim una cara nova per donar suport al missatge de que el cas es tanca una vegada per totes. Però no és així, i no s’ha d’acceptar" segueix dient el Lars Borgnäs

Suècia és una democràcia i, si s’ha assassinat un primer ministre, s’ha de resoldre. En aquest cas, els cercles més sensibles que podrien estar al darrere de l’assassinat no s’han investigat mai. El servei d’intel·ligència suec (SÄPO) i els militars mai no han estat investigats. Hi ha hagut pistes i suggeriments, però tots els documents han desaparegut. Aquí, hi havia motius molt forts ”, diu en Borgnäs.


El paper de la SÄPO ca.wikipedia.org/wiki/Servei_de_Seguretat_Suec



Pot semblar conspirador, vorejant la ràbia, si encara no es coneixen els detalls de l’assassinat d'en Palme. Però, per als no iniciats, val la pena assenyalar que des del principi, la investigació de la mort de l'Olof Palme ha estat marcada per tants errors greus i treballs policials, miserables, que no es poden descartar moltes teories salvatges de trames internes a l’estat suec i de les seves relacions exteriors. La quantitat de fils solts és, senzillament, massa gran.


SÄPO

Diversos càrrecs del servei d’intel·ligència suec van percebre en Palme com un traïdor que volia vendre Suècia a Moscou. L'Olof Palme hauria d'haver-se reunit amb el Mikhail Gorbachov poques setmanes després, del seu assassinat. Molts membres de la SÄPO i altres a Occident temien que en Palme acceptés un pla per convertir Escandinàvia en una zona lliure de nuclears. De manera que, als seus ulls, era una amenaça, no només per a Suècia, sinó per a tota l’aliança de l’OTAN. Aquestes persones disposaven dels recursos i, no menys important, de l’accés a les armes. També, podrien mantenir-se en silenci sobre la seva implicació en l’assassinat, que un home com l'Engström difícilment faria”, afirma en Borgnäs.

Un detall de l’assassinat, que pot apuntar en aquesta direcció, és el comportament de l’assassí, poc després que disparà a l'Olof Palme a l’esquena i a la seva dona amb una bala. L’autor no es gira i mira els testimonis més propers, sinó que torna a col·locar-se la pistola a la jaqueta.

"Indica que sabia que en Palme no hi era acompanyat dels seus guardaespatlles. I els únics que haurien sabut aquella nit, on hi seria, eren els membres de la SÄPO; per tant, hi ha alguns indicis de que la SÄPO podria haver estat implicada", explica el periodista suec (Borgnäs)


Visita a Cuba (Olof, Lisbeth i Castro)


El quadern d'annotacions



En Lars Borgnäs diu que, mentre treballava en el seu llibre anterior, va ser contactat pel fill, d’un dels més experimentats  experts en assassinats de Suècia, l'Arne Irvell. El seu pare havia estat durant molts anys el cap de la unitat d’investigació d’homicidis de la policia d’Estocolm, a la “comissió d’assassinats” sueca. L'Arne Irvell es va retirar poc després que en Palme va ser assassinat, i ell mateix, va morir el 2008, però poc abans havia confiat al fill un quadern ple de les pròpies observacions, teories i pensaments del vell líder de la investigació sobre l'assassinat. Els detalls del llibre eren de naturalesa tan controvertida que l'Irvell no volia que els altres el llegissin fins després de la seva mort.

En molts casos on s'assassinen polítics d'alt nivell, hi participen serveis de seguretat. Ha passat a tot el món. En aquest cas, hi va haver una tensió tan forta entre l'Olof Palme i la SÄPO, que el van veure com una amenaça per a la pau i la llibertat sueca. No es pot tindre un motiu més fort. Tot i això, mai no s'ha investigat", afirma en Lars Borgnäs, i destaca que l'únic motiu d'en Engström era que ell, com a membre anterior de Moderaterna, no estava entusiasmat amb el Palme. Una actitud que va compartir amb centenars de milers d’altres suecs.

"Com a periodista, no és la meva tasca endevinar. No sóc expert en assassinat. Simplement miro els fets i veig què s’hauria d’haver investigat" diu en Lars. "No haurien d’haver tancat el cas sense examinar les zones més sensibles. És difícil, potser impossible, implicar al servei d’intel·ligència; però és necessari. Altrament, no podríem dir que s’hagi intentat tot. És una vergonya per al futur que un primer ministre fos afusellat i no haguem fet res per trobar l'autor, i en Engström no és la resposta", afirma en Borgnäs.


L'Olof a la universitat. Olof Palme, then Minister of Education, asking leftist student occupiers of the Student Union Building in Stockholm to embrace democratic values, May 1968.
Foto: Wikicommons/Pressens Bild/Scanpix

Segons el periodista i escriptor suec, l'Engström és la solució fàcil. Un autor solitari sense fills ni supervivents que es puguin queixar de la sospita pòstuma. 

"Això no frenarà les veus crítiques, ja que demostra sense cap mena de dubte que la Suècia oficial vol que el cas estigui tancat; costara el que costara".

"No és la veritat el que els importa, sinó que el públic sigui fora de l’agenda. Ja estem veient senyals de la Suècia oficial que aquest és el camí a seguir. És clar, seguim endavant". "És una manera d’enganyar-nos i un fracàs contra la democràcia sueca. Els països que no giren i regiren cada pedra quan s'assassina el seu estat, són les repúbliques bananes", declaracions d'en Borgnäs.

L'assassinat de l'ex-primer ministre, l'Olof Palme, l'any 1986, ha estat un trauma per a la nació sueca.


El lloc on va ser enterrat l'Olof Palme 


Cap comentari:

Publica un comentari