diumenge, 22 de març de 2020

El Sorolla de nord enllà, en P.S. Krøyer


Peder Severin Krøyer (el Sorolla danès?)


Quan en P.S. Krøyer va arribar a Skagen per primera vegada, ja era un artista famós, i la seva presència va cridar l'atenció sobre la colònia d'artistes de Skagen ca.wikipedia.org/wiki/Skagen. A l’estiu, molts artistes es reunien, per a treballar i, també, per celebrar festes.


Hip Hip Hurra! es.wikipedia.org/wiki/Hip,_hip,_hurra!

En Krøyer va néixer a Stavanger (Noruega) però, va créixer, a Copenhaguen, amb la seva tieta i el marit danès, d'aquesta. Ja de petit, va mostrar, un talent inusual per al dibuix i, va començar a l'Acadèmia de les Belles Arts, als14 anys.

Des del 1877 fins al 1881, va estudiar pintura a França, Espanya i Itàlia. A París, va ser admès, com a estudiant en una de les principals escoles privades de pintura, i la docència que va rebre, va esdevenir crucial, per al seu art. De retorn a Copenhaguen, es va convertir ràpidament en un dels pintors de retrats més buscats de l’època i, va rebre moltes comandes.


Krøyer: "Vent på os!", 1892 ("Espereu-nos!")
...preludi de una pintura una mica més gran: "Nens banyant-se"
, que ha desaparegut.

En P.S. Krøyer va arribar a Skagen, per primera vegada, a l'estiu del 1882. El seu entusiasme per la natura, el medi ambient i, no menys important, la seva interacció amb els altres artistes va fer que tornés, gairebé, tots els estius, des del 1891, amb la seva dona Marie.

Durant els primers anys (des del 1891 i fins l'any 1894), la parella va llogar la casa-granja, de Madam Bendsens. El 1894, se'ls va donar permís per llogar i reurbanitzar la residència de l'antic agutzil de la ciutat, a la plantació de Skagen; avui coneguda com la casa dels Krøyer. L’any següent, la Marie va donar a llum a la seva filla Vibeke; aquesta va viure amb el seu pare a Skagen quan la Marie i en Krøyer es van divorciar el 1905.


Vespre d’estiu a Skagen (Sønderstrand)


Anne (Ancher) og Marie (Krøyer), passejant per la platja de Skagen (Sønderstrand) 

P.S. Krøyer va tenir la idea de la imatge, idíl·lica, el 1892; això va ocórrer, en relació amb un sopar a la seva residència d’estiu, a Skagen. Després del sopar, els convidats van baixar a la platja, on l'Anna Ancher i la Marie Krøyer  es.wikipedia.org/wiki/Marie_Kroyer, van passejar per la platja, cosa que va inspirar a en Krøyer a emprendre el quadre.

El quadre, és un exemple, de la pintura ambientada en l'atmosfera de l' època, amb la qual, diversos artistes a finals del 1800, van estar ocupats. El quadre va ser exposat el 1895 i, el mateix any, va ser adquirit per un cantant d'òpera alemany; va romandre en propietat privada, fins al 1978, quan es va vendre en una subhasta a Copenhaguen.

Finalment, el quadre, va ser adquirit, per l'empresari alemany l'Axel Springer, que va optar per donar-lo al museu de Skagen, amb la condició, de que penjara a casa seva durant vint anys. No obstant això, l'empresari, va morir el 1985 i, l'any següent, el famós quadre, va arribar al museu de Skagen.


Els pescadors van a pescar, Skagen (Nordstrand). Tarda de l’arengada


Els pescadors van a pescar, Skagen (Nordstrand),1883 (Oli sobre tela, 135 x 190,5 cm)

P.S. Krøyer va pintar els pescadors en situacions, més pacífiques, que les perilloses operacions de rescat sovint representades per en Michael Ancher. Aquesta pintura és, el primer gran quadre que en Krøyer, va pintar, a les platges de Skagen. En una carta al seu benefactor, el fabricant de tabac, en Heinrich Hirschsprung, en Krøyer, va escriure el 1882, que li agradaria pintar un quadre sobre el que experimentà, a Skagen. Primer, va pintar esbossos menors, a la mateixa platja i, després va aportar el gran llenç: “Estava aquella tarda per primera vegada a la platja del Nord amb el meu «gran quadre», i era un dia tranquil i clar, important per a mi. La idea d’haver de pintar els motius al lloc, va venir, dels pintors a l’aire lliure francesos que, a principis del segle XIX, van sortir al bosc al voltant de París per pintar". 


Roses (Roser). Pintant, la seva vida privada...


Roses (Oli sobre tela, 1893; 67,5 x 76,5 cm)

Quan l'any 1891, la Marie i en P.S. Krøyer, van alquilar la granja de Madam Bendsens a Skagen, en Krøyer va pintar aquest quadre. A la foto, la Marie Krøyer s’asseu a una gandula, mentre el seu gos (Rap) es troba als seus peus. La frondositat del jardí, es destaca, per la floració del roser blanc, al primer pla de la imatge, que cobreix, completament, la casa. El roser és una rosa històrica de la varietat: Alba Màxima es.wikipedia.org/wiki/Rosa_%C3%97_alba que podeu veure avui, al jardí del museu, a Skagen. El quadre d'en Krøyer, té diverses semblances amb dues pintures, que l'impressionista francès, en Claude Monet, va pintar, el 1872.

La Marie Krøyer, a la porta de la casa-granja 


Sant Joan, a la platja de Skagen



Sankt Hans (1906, P.S. Krøyer; 149,5 x 257 cm)

El quadre és un homenatge a la colònia d'artistes de Skagen; però, és la primera vegada que en Krøyer, retrata els locals, juntament, amb els artistes. No obstant això, hi ha una clara diferència entre els dos grups: els artistes i la burgesia se situen a l'esquerra de la imatge, mentre que la majoria dels habitants, es troben a la part dreta més fosca. La foguera no s’assembla gens a les fogueres que es fan avui; en aquell temps, s’hi apilaven unes bótes de quitrà una sobre l’altra i s’incendiaven. Ja el 1892, en Krøyer, va començar el primer esbós de la pintura, però, a causa d’altres tasques i malalties el quadre només es va completar catorze anys després.


Vespre d’estiu a Skagen. Esposa de l'artista amb un gos a la platja


Autoretrat



Autoretrat, P.S. Krøyer 

L’últim autoretrat d'en Krøyer, està pintat amb honestedat, i sense dolor, i mostra a un artista desgastat, malalt i, que, només, tres mesos després, va morir. En Krøyer no va intentar embellir, el seu rostre cansat, lleugerament inflat. En Krøyer, havia perdut la vista ,completament, a l'ull esquerre i, també, havia començat a esvair-se la de l'ull dret, de manera que, l'antiga sensació del detall, aquí, es va fer amb pinzellades més grosses i ràpides, això s'aprecia, al llenç.

El quadre està signat el 8 de Juliol del 1909, ”i, va ser un regal, per a l'artista amic de molt temps, en Michael Ancher  es.wikipedia.org/wiki/Michael_Peter_Ancher.



Sàvies que:


A principis del segle XX, en P.S. Krøyer, va ser ingressat, a l'Hospital psiquiàtric de Middelfart diverses vegades, probablement, amb una psicosi maníaca-depressiva (bipolar). La malaltia va deteriorar la seva salut, i el novembre de 1909 va morir, als 58 anys. Va ser enterrat al cementiri de Skagen.




Cap comentari:

Publica un comentari