diumenge, 26 de juliol de 2020

Pippi Långstrump. Una nena molt estranya! 75 anys de fama

Pippi. Anarquista, fanàtica, feminista, filòsofa, artista, lingüista, predicadora, educadora, rara i revolucionària



La Pippi, té la culpa, segurament, de que molts anys després, una versió adulta de mi, vingues a viure, a Escandinàvia! Aquesta nena amb una mena de "superpoders" que em va deixar bocabadada, quan, tot just, jo tenia uns 9, potser, 10 anys (no ho recordo bé!), i els seus amics, l'Annika i el Tommy, en va descobrir, unes altres maneres de fer, altres paisatges (interiors i exteriors)...Em recordo mirant amb curiositat la serie, que llavors, ens va agafar a tots desprevinguts (petits i grans) i de com el contrast amb la societat a la que pertanyíem, primers anys de la "democràcia", quan encara, s'olorava a ranci; i, per això mateix, en va marcar, la manera en que els personatges, a la serie, es relacionaven entre ells, l'estiu (i, també, l'hivern) a una petita ciutat sueca, amb els seus paisatges nòrdics, i amb aquella gent tan amable, que parlava amb els nens, d'una manera molt distinta, a la que, al menys jo, exceptuant, amb el meu avi, no hi estava acostumada...Aquelles cases amb tanques pintades de blanc, i colors pastels per tot arreu... en fi, em va "enganxar" per sempre!


La Pippilotta Viktualia Rullgardinia Krusemynta Efraimsdottar Långstrump, entre amics, anomenada Pippi, ja pot presumir de 75 anys de fama! La noia més forta del món, ha aconseguit un reconeixement més gran que, tan sols, han aconseguit, alguns nens, reals o de ficció. Quatre generacions de lectors infantils l’han abraçada, milions de llibres s’han venut i diversos adults, entre ells teòlegs, filòsofs, historiadors de l’art i, per descomptat, escriptors, han llegit a l’oficina per aportar noves interpretacions i possibles explicacions del seu èxit. La literatura acadèmica sobre la Pippi omple diversos prestatges, per exemple, a la Biblioteca Reial danesa (Det Kongelige Bibliotek) i les perspectives, són diverses, des dels missatges polítics fins a la història que la involucra a dins d'una discussió pública sobre el racisme.

pippi

L' Astrid Lindgren ca.wikipedia.org/wiki/Astrid_Lindgren és una autora molt estimada als països nòrdics i, canonitzada, a dins del context escolar, d’aquests països, però és la "seva" Pippi qui, ha arribat a l’audiència internacional. Els contes de la nena de nou anys que viu en un dilapidat bosquet sense pares i que té l’agradable companyia d’un cavall i un mico, han estat publicats en 77 idiomes diferents i estan disponibles en milers d’edicions.

La Pippi Långstrump o Pippi Calcesllargues (1944/45) primer llibre, una narració il·lustrada en format de butxaca, va vendre 20.000 exemplars en les dues primeres setmanes. El llibre era, certament, una provocació per a alguns lectors i crítics que van trobar a la Pippi, poc probable, però la majoria eren positius, i les veus destacades van elogiar a Lindgren per l’enfrontament festiu amb sentimentalisme i fals moralisme. Però, sobre de tot, la Pippi Långstrump, va ser una publicació oportuna en un moment en què el món s’enfrontava a noves maneres de pensar sobre la literatura infantil, i, on la imaginació es va considerar, una força creativa, que els nens deurien començar a gestionar, des de ben petits.


La publicació de Pippi Långstrump va contribuir, activament, a que la infància es dotés d’un valor nou i independent després de la Segona Guerra Mundial (tot i que, al nostre país, s'endarrereix, aquest procés...ja sabeu!) i que la literatura infantil es convertís en un actor central en els esforços pels drets de la infància. La figura de la Pippi s’ha interpretat, entre altres, com una reacció directa contra el nazisme, on, per exemple, l'Schtarke Adolf, que la  Pippi derrota en una visita al circ, es pot veure com una referència a Hitler. De manera més general, és obvi entendre la Pippi com un enfocament ideològic contra les autoritats i "la perfecció" del poder establert. Tant si es tracta de la policia, els delinqüents o els serveis de benestar infantil que intenten controlar i qüestionar la legitimitat del nen, Pippi es defensa. De vegades, el seu mitjà és ridiculitzar al superior o demanar una explicació espontàniament; altres vegades utilitza a la contraforça física perquè ella mateixa és forta.


La renovació i la fascinació per la Pippi rau en l’audàcia i la falta de respecte per als adults als quals està exposada aquesta jove de pèl roig. Pippi és una nena amb agència; parla alt i llargament, té les seves pròpies normes i és completament indiferent al que prescriu la tradició. En altres paraules, la Pippi és una figura carnavalística, que omple el paper de la ximpleria de la societat dient i en alguns casos fins i tot fent el prohibit. És una teaser efectiva, però, també, es solidaritza amb els seus amics, el Tommy i l'Annika, que són representants educats d’una infància burgesa més normal i típica del temps. Pippi Lånstrump mostra un gran plaer d’utilitzar els diners (monedes d’or) que sempre té (herència del seu pare, pirata) però, malgrat el seu tracte evident amb la seva pròpia riquesa, el seu argument és clarament anticapitalista quan, per exemple, lluita contra els pescadors de perles i pels drets dels nens locals. Té l’alegria de poder aconseguir petites coses, i de compartir amb els altres, i així, confirma la seva condició d’ésser altruista i caritativa.

L'Astrid Lindgren i l'Inger Nilsson
  
ca.wikipedia.org/wiki/Inger_Nilsson 

L’interès pel llenguatge és, també, un element central en Pippi Långstrump i, molts diàlegs, revelen curiositats lingüístiques i mostren la inconsistència i l’argumentació contradictòria dels adults. La història "Pippi hittar en spunk" és un espectacle d'equilibri lingüístic, on la paraula spunk, s'utilitza, tant per mostrar la por dels adults a perdre la seva suposada autoritat com l'enginy semàntic de la Pippi. Durant la nit, la Pippi ha somiat amb la paraula spunk i ara vol esbrinar què significa. No és tan senzill, encara que busqui la resposta a una pastisseria, una ferreteria i al metge; perquè, tot i que, els adults ho admetran de mala gana, spunk no és ni el nom d’un pastís, ni una ferramenta, ni un virus. Però la Pippi no es conforma fins que no ha troba, un sentit per aquesta paraula; el sentit que la mateixa Pippi li otorga; adjudicat, a un escarabat verd, on l’interès pel llenguatge i la natura es combina, i Lindgren deixa que la ingenuïtat i la curiositat infantil siguin el motor per a la classificació del món de la Pippi.

Igual que altres figures literàries, la Pippi té els seus avantpassats, i l'Astrid Lindgren que es va formar en literatura infantil internacional, i, segurament, es va inspirar en els sis volums de l’autora canadenca Lucy Maude Montgomery  ca.wikipedia.org/wiki/Lucy_Maud_Montgomery, sobre l'Anne of Green Gables (1908-1939), que també era una noia de pensament lliure, i de cabell vermell. També, la Lindgren es va inspirar en la serie danesa escrita per la Karin Michaëlis sobre la una nena molt independent, la Bibi (1929-1939), que constitueixen el rerefons de la Pippi de la Lindgren; la Bibi, al igual que el personatge de la escritora sueca, tenia clars elements antiautoritaris, encara que és menys radical, en el seu pensament, que la Pippi.


La diferència crucial dels llibres convencionals de noies és que Pippi Långstrump, no està arrelat en un univers realista i el personatge de la Pippi no serveix d'exemple a seguir. Pippi, és exemplar de moltes maneres, però no s’ha de prendre com a invitació literal, com per exemple, quan tira la porcellana pel terra o es llença ous fregits als cabells. Els llibres de noies, anteriors, tenien, com a objectiu, fer els seus personatges, preparessin, als seus lectors infantils, per a l’edat adulta, Lindgren i Pippi animen els lectors a mantenir-se en la llibertat i l’actitud lúdica de la infància.

A la Pippi Långstrump se l’ha defineix, com a feminista i pionera de la  deconstrucció dels ideals educatius de gènere a la primera meitat del segle XX. A la Pippi, tambè, li agradava jugar a interpretar el paper d'una bella dama, però, quan ho feia, és un joc que mostra el paper femení com a façana amb la que es podia experimentar. La Pippi apareix, sovint, com andrògina i, és l’advocat, tant dels nens com del seu gènere. La Pippi mai es deixa limitar, i el seu manifest polític de gènere abarca totes les necessitats del joc, és un personatge salvatge, decidit, i amb humor.

L' Astrid Lindgren va passar diversos anys desenvolupant el seu personatge Pippi, i abans del llançament oficial, va existir, a l’àmbit privat de l’autora, en forma de contes orals i més tard com a regal d’aniversari per a la seva filla Karin.


El 1944, l'Astrid Lindgren va intentar publicar, el primer manuscrit de la Pippi, per l’editorial Bonnier bonnierpublications.com, però va ser rebutjat per la reticència de l’editor, a utilitzar el contingut avançat i infantil, no adequat. Des d’aleshores, aquest primer manuscrit, ha estat publicat, i domesticat i re-adaptat des del primer original. A la part davantera d’Ur-Pippi es podia veure el dibuix a llapis de l’Astrid Lindgren, del personatge principal: una noia amb els cabells vermells, les trenes rígides, mitges de diferents colors i sabates negres, increïblement grans. A principis de 1945, un altra editorial, Rabén og Sjögren rabensjogren.se, va publicar un concurs de llibres per a nens, al qual l'Astrid Lindgren va presentar una edició revisada dels seus contes de Pippi Långstrump i, afortunadament, va guanyar el primer premi i el dret, a la posterior publicació. L’editorial de Lindgren va triar la il·lustradora visual  danesa, l'Ingrid Vang Nyman 
ca.wikipedia.org/wiki/Ingrid_Vang_Nyman, que va ser l’inici d’una gènial relació de treball,tot i que, la Nyman no va sentir que, els seus esforços, van ser prou valorats, financerament. Tot i això, la col·laboració va durar fins a la mort de la il·lustradora i, tot i que, des d’aleshores molts altres il·lustradors, actors i animadors han intentat donar forma a Pippi, és la versió de la Vang Nyman, la que s’ha convertit en icònica, i la seva participació en l’èxit de Pippi, difícilment, es pot subestimar.


Pippi segueix conservant les característiques d’una “nena molt estranya”, com es pot trobar al capítol introductori de Pippi Långstrump. Hi ha una bona raó per deixar que els nens d’avui es trobin amb la Pippi de les edicions de l’Astrid Lindgren i la Ingrid Vagn Nyman, abans, o almenys, paral·lelament, a que es trobin amb dibuixos en un servei de streaming o com a joc electrònic. Llegint els llibres amb imatges, poden gaudir de molts diàlegs i reflexionar sobre qui és, realment, Pippi i que proposa el seu personatge (transgressiu), que no ha perdut actualitat, apesar del pas del temps i, per a què serveix. Potser, és més fàcil, per als lectors infantils que per al adults respondre preguntes, sobre els components de la personalitat de Pippi i, sobre la seva rellevància del seu personatge.



Fonts consultades:
weekendavisen.dk


Cap comentari:

Publica un comentari