divendres, 24 d’octubre del 2025

Art als Carrers 


Oceans compartits, de la Marina Santos (lisboeta) 
Foto: Sònia Bandholm

Sóc al poble de nou. Vaig arribar-hi divendres passat, 17 d'octubre, amb un dels avions de la companyia Norwegian. El vol va ser tranquil i l'ateratge prou suau; és la part del vol que sempre em costa més, veus apropar-se les eixutes muntanyes de la província d'Alacant i a l'horitzó la mar amb un teló, just al davant, d'una de les urbanitzacions de platja més esperpèntiques que he vist mai...ara no recorde el nom. No saps mai si el pilot l'encertará i s'en passará volant per damunt i acabará aterrant a la mar; sempre hi ha que confiar-se al pilot, tot i el pànic a situacions que no es controlen amb autonomia pròpia i, això, és quelcom que ens ocorre a tots, tota l'estona. 

Aprenentatge, Millo (Italià). Art al carrer (Aarhus, 2024)

Una vegada a l'aeroport vaig ser conscient que hi havia arribat a la terreta; una bocanada d'aire calent d'uns 23 graus centígrads em va recorrer i inundar el cos i la ment; vaig sentir que'l cervell s'alentia i es posava en standby mode, el vol provenia de l'aeroport d'Aarhus (Dinamarca), un vol directe d'unes 3 hores - tot i que el temps era assoleiat al nord d'Europa - vaig passar de uns 11-12 graus als 22-23 de la provincia d'Alacant, i, d'això el cos sencer es ressent.   

Una tour amb la gent d'Hondures (2024, Aarhus)
Foto: Sònia Bandholm

La meva amiga hi era a la sortida de passagers i, el més aviat possible, vam deixar l'aeroport de l'Altet i ens vam endinsar a la carretera Alacant - Madrid un divendres a les tres de la vesprada. Gràcies "a déu", nosaltres conduïm en direcció oposada als que hi venien de l'altiplà manxec i castellà, a passar el cap de setmana a la anomenada "platja dels madrilenys", nou colonialisme espanyol. Em vaig alegrar, al recordar que Monòver hi és a uns 400 metres d'altura a l'interior de la provincia d'Alacant on, de moment, arriben només els interessats en el ví o aquells que no poden adquirir un habitatge, a preus desorbitants, arran de mar; tot i que, els preus a l'interior, s'han enfilant pels nùvols en els últims anys. Tot suma: Turistes nacionals i estrangers i noves, i no tan noves, generacions de locals que volen adquirir un habitatge (per necessitat i per dret) o, els hi ha que volen apuntar-se a la cursa immobiliària. 

La Safra (Monòver) 
Foto: Sònia Bandholm 

El primer que vaig fer va ser acudir als events culturals que hi havia programats al poble: El mateix divendres, presentació de l'últim llibre d'una autora local (enhorabona Marian!), dissabte, teatre musical de dones percussionistes  a la sala del teatre de Monòver i, diumenge, al poble del costat, Novelda a veure una exposició de fotografia que es podría reconeixer com: Art al Carrer, amb majúscules. Jo mateixa, treballe, a Aarhus, com a guia de la ciutat (B job), i, per tant, faig rutes d'Art al Carrer; ho aprecie moltissím i, sé la preparació que tot això comporta. 

Hi ha, per cert, una ruta d'Art al Carrer, a Aarhus, que és molt popular i es diu: 17 Walls 


17 Walls és una exposició i recorregut d'Art al Carrer  pensada i fundada per l'associació hART unlimited, iniciada per la Helle Rysholt i la Mette Koudal. L'objectiu de l'associació va ser des del principi l'establiment de 17 murals a Aarhus, cadascun dels quals il·lustra un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.


Ennuvolat. Bogdan Scutaru (romanès)

L'ambició amb 17 Walls era fer d'Aarhus un punt de referència a l'escena de l'art urbà i establir un nou punt de referència per a futurs projectes a la ciutat.

17 Walls interpreta els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Amb aquest projecte, les organitzadores esperen fer-los rellevants i accessibles a tothom. L'art gratuït d'alta qualitat exhibit en públic crea un marc de referència i una identitat comuna, que elles esperen que motivin a treballar per un futur sostenible.

Creiem que l'art té la capacitat d'inspirar l'acció de maneres que les paraules no poden i sabem que l'art pot desafiar l'estat quo i ser una font de canvi. Com que els ODS són un assumpte global, era natural comissariar artistes de tot el món, no només d'Aarhus o Dinamarca.

El vol de l'oreneta


El vol de l'oreneta, Jade Rivera (Perú)

"El vol de l'oreneta" celebra l'esperança i el potencial il·limitat de la ment infantil, reflectint una admiració per la creativitat infantil. Il·luminant el seu univers interior, milers de petites estrelles omplen les seves ments d'idees màgiques. Destaca la importància de proporcionar una educació connectada amb la curiositat i la seva identitat cultural perquè els infants puguin construir un futur ple de possibilitats. És un símbol de llibertat i alegria que reflecteix el desig de mantenir l'optimisme sobre el futur i un anhel perquè tots els infants del Perú puguin créixer i brillar amb les seves pròpies idees i somnis.

"La font de la vida"

Faucet of life. Ronmuralist (argentí) 

Aquesta pintura representa una escena serena i tranquil·la d'una nena petita flotant en un llac, mentre cau una pluja suau. La nena sosté un globus en forma de cor en tons càlids i daurats, mentre una aixeta propera aboca un raig continu d'aigua clara i iridescent al llac.

L'harmonia entre la nena i el seu entorn natural subratlla la necessitat de viure en equilibri amb la natura i evitar donar per fets els recursos que ens proporciona. Una atmosfera de calma, puresa, renovació, vitalitat i frescor impregna el motiu.


Deixa'ns entrar (Let us in!) 

La pintura és d'Hera, Alemanya

Per explicar el simbolisme de la meva obra, diu l'autora, del mural, m'agradaria portar-vos al món de l'autor de llibres infantils més influent de Dinamarca, H.C. Andersen. Vaig recórrer a les seves històries per inspirar-me, ja que l'Andersen va criticar la societat del seu temps, especialment l'abús i l'explotació dels marginats socialment, al regne dels contes de fades.

Tot està ben explicat al Generador de Codi (QR) que trobarás al costat dels murals. Anima't a visitar-los. Vine al nord! 



diumenge, 9 de febrer del 2025

Grønland - Groenlàndia - Greenland 

Eqip Sermia, Groenlàndia. Foto: Anders Bandholm 

Groenlàndia hi anirà a les urnes! L'11 de març, els groenlandesos votaran i triaran els 31 membres que formaran part de l'Inatsisartut, ca.wikipedia.org/wiki/Parlament_de_Groenl%C3%A0ndia que és el nom del parlament de Groenlàndia.

Tot i que Groenlàndia és l'illa més gran del món, les eleccions parlamentàries groenlandeses no solen ser notícia mundial. Però aquesta vegada és diferent, després que el Donald Trump hagi llançat el seu amor per Groenlàndia als quatre vents i amenaça Dinamarca amb aranzels punitius si no cedeix el control de l'illa de Groenlàndia als nord-americans.

El comportament agressiu de Trump ha obert la porta al debat sobre el futur i la independència de Groenlàndia, que fa temps que és un desig generalitzat a Groenlàndia, però un tabú polític a Dinamarca. Ja no és així. El camí cap a la independència de Groenlàndia passa per negociacions amb el govern danès i un referèndum a Groenlàndia. Però, és una qüestió oberta? I, amb quina rapidesa passarà?

Groenlàndia. Foto: Anders Bandholm 

Si depèn de l'únic partit que governa a Groenlàndia, Siumut ca.wikipedia.org/wiki/Siumut hauria de passar ràpidament. El partit ha llançat una petita bomba a la campanya electoral quan el president del partit, el Erik Jensen, va dir que anirien a les eleccions per activar l'anomenat article 21 de la Llei d'Autogovern i, així, posar en marxa el procés d'independència. L'objectiu és un referèndum d'aquí a quatre anys.

Però, què hi ha realment en joc a la campanya electoral Groenlandesa, a més de la qüestió de la independència?

El camí cap a la independència de Groenlàndia sembla que es convertirà en el tema principal de les eleccions provincials, que se celebraran com a molt tard el 6 d'abril del 2025.

Grønland. Foto: Anders Bandholm 

"Ha estat un xoc que el nostre aliat més proper s'hagi adreçat al territori del regne"; tan la primer ministre, la Mette Frederiksen ca.wikipedia.org/wiki/Mette_Frederiksen com el ministre d'Afers Exteriors, en Lars Løkke Rasmussen  ca.wikipedia.org/wiki/Lars_L%C3%B8kke_Rasmussen estan treballant dur per desmuntar la crisi i recollir suport per a Dinamarca. L'estil ha estat fins ara molt danès i molt suau. La Mette Frederiksen, va organitzar, una mena de sopar de "parella" amb els caps dels altres governs nòrdics. I, el Lars Løkke Rasmussen ha continuat amb el seu xiulet, el recordatori repetit, de que "La gent de Groenlàndia decideix per si mateixa".

Groenlàndia. Foto: Anders Bandholm 

A reveure!