L'economia i la premsa independent a Dinamarca. I, els genolls pelats...

Restaurant a l'edifici més alt de la ciutat d'Aarhus (a 142 m. d'altura) 

El dimarts passat, dia de Sant Jordi (aquí no), i de camí al treball (torn de nit) amb la bicicleta, blau i elèctrica, vaig topar amb la vorera de la "penya" (com l'ánomenem al poble) i vaig caure de "morros" enmig de la foscor de la nit; això, va passar degut a diferents factors que es van ajuntar, com una reunió inesperada de vells enemics que decideixen anar en contra teva, tots alhora! Déu- n'hi- do! El cotxe (soles tenim un cotxe a casa) no hi era disponible perquè l'Anders se'l havia endut a Holstebro, una ciutat danesa a la vora del Limfjorden, a tocar de la costa oest del país, on, hi tenia una cita amb un vell amic que recentment havia patit un ictus. 

El meu plan era agafar el tràmvia elèctric a les 10 de la nit i canviar de línia a dos estacions de casa i en 25 minuts ser-hi a l'entrada principal de l'hospital (entrada G); i, després de caminar uns 10 minuts més, a dins de l'hospital, arribar al departament 4 de Psiquiatria (entrada K), on tenia que ser-hi a les 11 en punt de la nit. Però, tot es va conjugar en contra, feia fred i ploia, el tramvia elèctric deixava de funcionar a les 8 del vespre, eixe mateix dia, degut a reparacions en les vies fins dijous pel matí, i una companya que viu prop de ma casa i que, també, tenia que treballar de nit no em va respondre al messenger que li vaig enviar preguntant-li si em podria passar a replegar; per tant, l'ùnica opció que em restava era pedaletjar, com per altra banda he fet i faig tantes vegades. Una vegada en vaig pujar dalt de la bici, vaig pensar: Ni tan mal!, però, quan anava a mig camí (tinc uns 14 km fins a l'hospital) "pos" catapum!! 

Abans d'eixir de casa (dimarts 23/4 a les 22:00 hores)

I, encara donant gràcies, que no em vaig trencar el cap (la crisma), però el meu nas i els llavis han augmentat de proporcions i els genolls pelats, com quan erem feliços! A l'endemà tenia dolor general a tota la musculatura del cos; hi vaig estar-hi 3 o 4 minuts estirada al terra fins que una noia molt amable, que passejava per aquell carrer fosc i mig abandonat (un carrer de pas) prop de casa seva (Tanja) va venir cap a mí i em va preguntar si em podia moure o si era necessari trucar a l'ambulància i al mateix temps una furgoneta que passava va parar i un noi i una noia (germans, em vaig enterar després de tot!) em van ajudar, tots molt amables i servicials i jo que encara hi era en estat de xoc; vaig anar, a poc a poc descobrint que no m'havia trencat res i amb l'ajuda dels meus rescatadors vaig poder posar-me d'en peus i els germans de la furgoneta em volien portar a urgències, però els vaig demanar porteu-me a casa meva, no estic marejada i així, a casa podré descansar i anar al metge demà matí per revisió i per posar-me la anti-tetànica com vaig efectivament portar a terme, l'endemá.  

La Tanja (la primera en acudir al lloc de l'accident) es va oferir a guardarme la bici fins que pugués passar a buscar-la (els germans van provar de posar-la a la furgoneta, però la meva bici és molt gran i pesada i tots no caviem a dins, qué hi teniem que fer?!) i, també, va ser ella que va trucar al meu treball per explicar als meus companys que no aniria a treballar i que em prenia la baixa durant uns dies. Demá dissabte, tor-ne al treball, això sí. El dijous que ve (2 de maig) agafe vacances d'estiu (la primera part) 11 dies en total!  

Aquests tres dies que he estat a casa, he aprofitat per llegir i descansar, entre cura i cura, m'he fet les cures al genolls i m'ajuste la benda al peu dret, un esguince, no massa greu (puc caminar a poc a poc) i me prenc el antiinflamatori i les painkillers cada huit hores, com déu mana! He aprofitat per llegir premsa, sobretot, danesa; estic abonada a Zetland, periodisme independent que puc llegir o escoltar quan en ve de gust i que rep a traves del correu elctrònic o que puc consultar a través de la seva app: 

zetland.dk/historie/sOXAKpmz-mo40DlqP-19d0f

Un dels articles que més m'ha interessat, aquests dies de pausa (força major) ha sigut el que ens recorda a tots els que vivim i pagem taxes a Dinamarca que vol dir tenir, al país, una empresa tan poderosa i rica com la Novo Nordisk novonordisk.dk i tots els diners que guanya sobretot amb el medicament anti-obesitat que està arrasant i que fa que la economía danesa, que no anava mal del tot, ara s'ha enfilat per els núvols.  

El gegant farmacèutic danès Novo Nordisk continua la seva ratxa guanyadora. La companyia, recentment, ha publicat els comptes, del passat 2023. Mostra un benefici operatiu de més de 100.000 milions de dkk (corones daneses).

El motiu dels increïbles beneficis de l'empresa s'han de trobar en dos preparats molt populars de la Novo Nordisk: el medicament per a la pèrdua de pes Wegovy i el medicament per a la diabetis Ozempic. Els dos productes s'han esgotat de les prestatgeries des del seu llançament. L'any passat, es van vendre més de 31.000 milions en corones daneses, en Wegovy i 95.000 milions de corones daneses d'Ozempic a tot el món. Mesurat només pel valor de l'empresa, no hi ha altres empreses europees que es puguin comparar amb la Novo Nordisk, que al setembre va arrodonir un valor de mercat de més de 3.000 milions de corones daneses. 

Per tant, a finals del 2023, quedava clar a l'estat financer anual del Ministeri d'Economia danès, que la Novo Nordisk és un factor independent i de suport a l'economia danesa que continua sent molt forta, malgrat l'augment dels preus i la inflació. 

Dijous 26/4

Dijous vaig contactar a la meva dentista que, casualment, és amiga meva (sóc afortunada!) i l'Anders em va portar a la reparació de les dos dents delanteres (les pales) que al caure a terra van prendre mal, part de l'esmalt es va veure afectat, la nit de Sant Jordi (aquí no!) i la Connie (la amiga dentista) me va citar a les 12:30 pm ahir dijous; i, sense pensar-s'ho, em va pulir les pales i em va posar una pasta a la part posterior per cobrir l'esmalt que hi era una mica danyat, i en mig hora com noves. Les meves dents, tot i els anys, sembla ser, que encara tenen calci suficient i anys de vida per davant (creuem els dits!). L'edat es divideix en dos: La cronològica i la biològica, i jo amb aquesta darrera hi estic prou a bones, de moment!  

Després de restaurar l'esmalt de les dents, vam aprofitar per dinar, l'Anders i jo, als molls d'Aarhus (aarhusinside.dk/aarhus-oe) per després, anar a una trobada programada, a l'edifici més alt de la  

ciutat, situat a la zona coneguda com: Aarhus Docklands (Aarhus Ø) amb els companys de l'associació de guies locals (aarhusguiderne) que té conexió directa amb Visit Aarhus visitaarhus.dk/aarhusregionen (ja sabeu que, de tant en tant, em dedico a mostrar la ciutat als viatgers i els turistes que hi passen per aquí (feina remunerada i molt interessant, of course!) 

Lighthouse. lighthouseaarhus.dk

Sònia amb el nas com una tomata i les pales llimades i a punt per mastegar de nou (dos dies després de la caiguda de la bicicleta), i per les altures. 

Fins aviat! 

 

Identitats. El sud i el nord!

 

Cadira artesanal, Monòver

Primera Part: Nostàlgia, el poble, els nostres pobles i la llengua! 

Darrerament, tinc la necessitat imperiosa de llegir en català; p.ex., la biografia d'en Josep Pla: "Un cor furtiu", d'en Xavier Pla; em té enganxada, o llegeixo a la Maria Climent (Ampostina), terres que conec bé de la meva època de viure a Vinaròs -un altra història- i d'estudiar a la multicultural Tortosa, i, també d'escriure (no massa) en català; tot i que, continuo llegint en altres llengües: danès, anglès, castellà (de vegades)...i, escolte, quan passejo sola, la France Culture (l'esprit d'ouverture). Me'n adone de que la nostàlgia, com diu en Sergi Pàmies: "Ès la pornografia de la memòria", m'acompanya i m'envaeix; m'ataca, directament! 

Teulades blaves, Monòver
Foto: Sònia Bandholm, febrer 2024

Després de viure tretze anys al nord d'Europa i d'haver-hi aconseguit, ja fa uns anys, la doble nacionalitat i d'estar-hi, es podria dir, ben instal·lada, tan professionalment com privadament; noto, cada dia més, que les arrels han començat a inundar-me de nou, com les d'un arbre que acaba per aixecar el terra de la casa on vius, perquè, hi ha sigut plantat massa a prop d'aquesta. De cap manera tornaria a treballar al nostre país, les condicions laborals no són massa cridaneres, ni els sous són justos, i, com tots sabem, hi queda molt per fer! Abans solia baixar una vegada a l'any; actualment, procuro baixar tres vegades, al menys! 

Estampes monoveres 
Foto: Sònia Bandholm, febrer 2024

Intento no idealitzar casa nostra, no estic tan malament!; la situació politica i social i lingüística (estic a l'aguait!) en desespera i en frustra. Però, a nivell de pell i a mesura que en faig gran i més gran...la terra em tira! Fa quasi trenta anys que no he viscut al poble, tot i que, mai he perdut el contacte, ni amb la gent ni amb els paisatges estimats; els porte enclavats, ben a dins. Enyore viatjar pel nostre país de sud a nord i sentir parlar la nostra estimada llengua (en totes les variants possibles), quin enriquiment! I, alhora, observar i aprendre de la nostra gent.

La sequia, Monòver
Foto: Sònia Bandholm, febrer - març 2024

He començat a fantasiejar amb un viatge, d'al menys un parell de mesos, de recorregut "pla" per els Països Catalans. Més que res, per descobrir una vegada més les semblances i situar en un adequat context les diferències. De moment (no vaig bé!), aniré nou dies a Escòcia a l'agost, lluny del meu propòsit (això sí, acompanyada de l'Anders i d'uns amics de Monòver). Aguardant per re-juntar dies o, tal volta quan em retire...qui sap? 

El meu cosmopolitisme i internacionalisme hi són "intactes" però, sóc de poble (ADN), i m'agrada sentir-me! Qué li tenim que fer!

Segona part: Els altres pobles!

De moment l'ùnica estratègia, per combatre aquests sentiments, és intentar gaudir del que tinc a prop (que no és poc!) i no oblidar que he après molt, moltíssim, de viure a fora, lluny del poble, i que si m'hagués pogut quedar (que no va ser el cas) no hagués vist altres maneres de viure, ni hauria parlat altres llengües ni hagués experimentat la quantitat de coses que a la fi i al cap m'han acabat polint i que m'han donant patina (mental i física) adquirida al llarg del temps. 

Tenia una necessitat de contar-vos com estic, o qué em passa pel cap! 

Rådhusetparken, Aarhus 
Foto: Sònia Bandholm, març 2024

Mentrestant, vaig fent per aquestes llunyanes terres on hi ha moltes coses que m'agraden i encara em queden per descobrir. El treball a l'hospital, amb malats psíquics, en fa tenir una perspectiva amplia del que és l' èsser humà i de com som de complicats. El meu temps lliure, i com soc inquieta, curiosa o... que intento omplir els buits, els dedico a mostrar monuments i llocs i a explicar l'història de la ciutat d'Aarhus, rodalies i de Dinamarca i, es clar, per extensió de Escandinàvia. Des de fa un temps que guie, també, en danès, cosa que no és fàcil, ja que expliques la història d'un lloc, monument o país a gent d'aquí (als danesos) provenint un (jo) mateix del més enllà; això, sempre els "xoca", però, el meu entusiasme i les tones d'informació que he acumulat, aquests anys, els fa quedar-se bocabadats i, la majoria, acaben donant-me les gracies i felicitant-me per la recerca i el treball ben fet; i jo, caram!, tot hi ha que dir-ho orgullosa de mi mateix! 

Com sempre dic, la millor manera de sobreviure als mils i un avatars de la vida, és: "L'autoestima sempre ben alta".

A reveure! 

Julekalender. Desembre 2023

Desembre 2023. Julekalender

Luciaoptog aarhusinside.dk/luciaoptog-i-aarhus. La gegant danesa

El mes de desembre està a punt d'acabar, i l'any també! El temps corre que vola...

Desembre podria dir-se que va començar amb una forta nevada i molt de fred i la celebració del dia de la Santa Llúcia, el passat 13 de desembre. 

La processó va començar a la part antiga de la ciutat i va recórrer alguns dels carrers del centre

La processó

El 13 de desembre, el centre de la ciutat d'Aarhus es transforma en una fantàstica processó de llums quan ReThinkers visitaarhus.dk/frivillig-rethinker (un grup o associació de voluntaris locals que ajuden i formen part dels diferents esdeveniments culturals que ocorren durant tot l'any a la ciutat d'Aarhus), enllesteix la seva espectacular processó anual de la Santa Llúcia, dirigida per una impressionant núvia, la Llúcia de quatre metres d'alçada, com a principal atracció. La cercavila és oberta a tothom, tant si es vol participar activament en la processó com si només es vol formar part del públic al carrer.

La neu

La neu que hem tingut part del mes de desembre i que ens va recordar que hi erem a l'hivern

Quan va arribar la neu, els primers dies, molt de goig!... després, tot es complica una mica; tens que acudir al treball i, de sobte, et cau al damunt una tormenta de neu, mentres condueixes cap a casa, o pitjor, quan vas amb la bici o amb el tramvia elèctric i aquest deixa de funcionar, les vies s'han congelat i les tenen que netejar, i al final arribes a la conclusió que tot i que la neu aporta una llum i un ambient hivernal, bucòlic i romàntic ... tu no et pots quedar a casa, no estas de vacances, i, tot i que, tan sols hi ha uns 13/14 km fins a l'hospital on treballe, si no es veu res (res de res) es fa dur i complicat desplaçar-se en lloc; clar que les màquines escuraneus no paren de treballar i eixen a les 4 o 5 del matí abans de que la majoria de gent es fiqui a les carreteres, però, quan treballes a torns no sempre hi coincideixes amb les escuraneus i de vegades...se't posa un nus a la gola.

El vent 

Tormenta de vent (Pia). Crescuda del nivell del mar 

Quan la neu ens va donar, per fí, un descans i de repent vam pensar que podríem pedalejar (cosa que faig pràcticament, durant tot l'any, excepte quan el temps és molt dolent) o conduir o agafar el tramvia elèctric, sense cap problema, ens va visitar, la setmana passada, la tormenta de vent: Pia, i, aquesta va vindre acompanyada de vents huracanats de mes de 30 m/s, i, justet, el punt més àlgid, va coincidir amb el torn de nit que vaig tindre la setmana passada i, es clar, vaig tenir que asseure'm al volant i fer-me la valenta i conduir els 13/14 km que en separen del treball amb les mans agafades al volant, com si el volant fos un vell amic, i conduir a poc a poc fins que vaig arribar a l'aparcament de l'hospital (buff!). Ara mateix mentre escric aquesta entrada del blog el vent rugeix que dona gust...ja fa dies que va!! 

El Nadal 

 I, va arribar el 24 de desembre... Anders i jo vam anar a sopar a casa del seu germà Kristian i la seva dona Jane i els nens, que viuen al costat del fiord de Vejle, a uns 70 km de casa nostra; vam carregar amb els cobrellits i els pijames d'hivern i vam dormir a la habitació de convidats en una cama nido d'Ikea (com "deu" mana). El millor dels Nadals a Dinamarca és que  començen el dia 24 a les 11:30 a.m. quan es menja el Risengrød (una mena de farinetes d'arròs) i després va tota la família a l'església protestant (no pots dir que no a les tradicions familiars...ja ho enteneu, oi!) on cantes tots el salms que indica la pissarra de l'església (se canta, i molt!) i la pastor, que era nova, em va dir la meva cunyada Jane, i que havia estudiat teologia i filosofia ens va fer un sermó, curt, que tots, nens i grans poguéssim entendre i que tot hi ha que dir: em va agradar i divertir bastant. 

Quan vam arribar a la casa després de l'església vam fer café (amb danish pastries, of course!) i ens vam posar a fer el menjar; els nens i jo, vam estar amuntegant els regals baix de l'arbre que vam obrir desprès del sopar: Ànec farcit amb pomes i cireres amb  patates caramel·litzades (boníssimes, per cert) i porc al forn i ensalada i una botella de Ribera del Duero, que nosaltres vam aportar! Abans d'obrir els regals vam ballar al voltant de l'arbre (com al film d'en Bergman, del 1982: Fanny i Alexander💖) Cool!

No apte per a vegetarians (jo, només, vaig menjar ànec 😇)

Col·lecció de Nisser de la meva cunyada Jane i la seva familia 

Prestació. Els temps que corren...

 I'm back! 

www.musikhuset.dk (Århus)
foto: Sònia Bandholm

I'm back! Feia dies que no escrivia al "blog"...per varies raons, la més determinant, ha sigut i és, la manca de temps reial...no he tingut un veritable descans des de fa mesos, tot i que diuen: que sarna con gusto no pica (he estat agafant torns extra a l'hospital i, al mateix temps, guiant turistes per la ciutat i la comarca d'Aarhus, sobretot, als matins per poder replegar una mica extra de diners per invertirlos al poble on estic embarcada en la renovació d'un "piset" que vaig adquirir el setembre passat, projecte que em té il·lusionada; llavors he acabat embolicant-me la manta al coll i "ala" a guanyar i gastar. En fi, que he estat enganyant al meu cervell i al meu cos alhora, amb la cantarela de que continuar al ritme actual es veurà recompensat (hedonisme soterrat) i la recompensa de viatjar unes quantes vegades a l'any al sud d'Europa a prop de la mediterrània, lloc que em va veure néixer; i tot això!...i, que aquest esforç és necessari (ara)? i que només serà un any ...i que passa volant, i que bla, bla, bla...)

Hans J. Wegner, sofà dissenyat expressament per a l'ajuntament d'Aarhus
foto: Sònia Bandholm 

Literalment, he estat tirant el fetge (o la fel?) per la boca i he passat, els últims mesos de tractar pacients amb malalties psíquiques (un treball interessant però extenuant alhora), sobretot, als torns de vesprada i nit, a ser-hi envoltada de gent de tota reu del món (pràcticament) mostran-los les meravelles arquitectòniques i introduint-los a la història i la cultura d'aquest petit país (turistes o viatgers?). Ara he començat a plantejar-me una davallada del ritme actual, o el que es pitjor, comprar algun antihistamínic (per allò de la sarna con...😉), si te'l recepten, es clar!? perquè, no hi ha cosa més difícil en aquest país (Dinamarca) que aconseguir que el teu metge de capçalera et recepti quelcom que tu donaves per descomptat que podries aconseguir a la farmacia de la cantonada (es un dir, perquè aquí les farmàcies destaquen per la seva ausencia i ni ha una cada molts kilometres, si tens sort!), sense tindre que argumentar davant del teu metge fins que al final desisteixes i ten tornes a casa sense cap recepta però amb la sensació de que li has fet un favor al teu fetge (el que he estat tirant per la boca!?) i, que aquest, te estarà agraït la resta de la teva vida (llarga o curta). 

Fent un café a la bora del llac Brabrand amb uns amics (al començament de la primavera)
visitaarhus.dk/aarhusregionen/planlaeg-din-tur/brabrand-soe-gdk653347

foto: Sònia Bandholm

Mentrestant, han passat coses al país, el govern ha aprovat la llei de finançament 2023, on prova d'estalviar el més possible, per prevenir mals pitjors (sempiterna argumentació); la guerra d'Ucraïna no ens a donat tampoc cap respir (i Dinamarca, que no està tan lluny, geogràficament, de Rússia, com als danesos els (ens) agradaria, recordeu que també sóc ciutadana danesa (doble nacionalitat), aprovada per llei al parlament- Folketing (desprès d'un llarg procés). 

Hi ha hagut per tant un augment dels preus, com a la resta d'Europa i una baixada dels preus de la vivenda, vol dir-se que els que tenen una casa en propietat a Dinamarca, pos ara són una mica menys rics, econòmicament parlant, perquè si vols demanar un préstec per qualsevol projecte que te ronde pel cap...pos els diners han esdevingut molt més cars i si vols vendre la teva casa, la tens que vendre un 15/20 per cent més barata que fa uns mesos (coses del capitalisme salvatge).

Escaleres de l'ajuntament d'Aarhus, dissenyades per l'arquitecte i dissenyador danés Arne Jacobsen
foto: Sònia Bandholm 

Més coses, l'educació superior està en fase de remodelació i "les candidatures" (una mena de educació, situada un pas per damunt dels masters, en la jerarquia acadèmica) no duraran en el futur, si s'aprova al folketing, només que un any i no dos com fins ara, el govern actual: d'esquerra-centre coalició, vol que eixa mania d'estudiar gratis i rebent una mena de sou, que tenen els danesos no s'allarge tant, i que les noves generacions s'integren al seus deutes fiscals una mica abans!

El passadís panòptic dels despatxos de l'ajuntament d'Aahrus.
ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_d%27Aarhus
foto: Sònia Bandholm

A més a més, ha hagut desprès d'uns quants escàndols masculins, relacionats amb el MeToo, el primer femení, on la Lizette Risgaard en.wikipedia.org/wiki/Lizette_Risgaard presidenta de l'organització sindical dels treballadors danesos fho.dk, només dir-vos que més del 70 per cent dels treballadors danesos estan sindicats, la Lizette (una de les dones més poderoses, políticament parlant, juntament, amb la primera ministra del país) ha deixat el seu càrrec desprès d'haver segut acusada d'haber ballat amb companys joves del sindicat molt apretada i que la seva mà hi tenia una "natural" tendència a posar-se a prop de les natges dels joves sindicalistes que, per por a no formar part del cercle elitista del poder sindical, no han dit res de res, fins que la premsa danesa ho ha destapat tot, i llavors, han dit la seva! Una dona de origens humils que havia arribat tant a dalt en la jerarquia sindicalista i que ha tingut que demanar disculpes per haver faltat al respecte als joves ex-companys, perquè a les festes organitzades per el sindicat i on havia begut una mica més del compte, declara la mateixa Lizette, s'havia passat.

Gaudint del sol i de un bon cafè
foto: Sònia Bandholm 

La llàstima es que la dona ho havia fet bé fins ara, tot i que no te disculpa (això de tocar una mica les natges dels companys joves sindicalistes en aquest temps de meeetoooos, no està bé, no és ètic!, i veig bé, que es recordi als que ostenten el poder, tan homes com dones, que deuen de donar exemple i comportar-se. Jo sóc feminista!); però, el que més em cabreja, és la diferència de tracte entre les homes i les dones amb poder i que han segut destituïts dels seus càrrecs (com segurament en un grau o altre es mereixen) és que, fins ara, tots els homes acusats s'havien propassat una mica més allà d'un frec a les natges (wrong!), inclòs arribant a la violació completa o l'intent de la mateixa, o degradacions de tot tipus; però, a les dones, tot el que fem malament se'ns eleva, automàticament, al cubo (i la Lizette ho ha fet malament, cap dubte!), i el que fem bé ni és menciona o es devalua, això ho dic perquè a nivell premsa i mitjans de comunicació s'observa un acarnissament brutal, per el simple fet de que és dona, tot i que, no restant-li gravetat al fet, i de que s'ho té que fer mirar...no és pot comparar amb les accions perpetrades per els homes abusadors a traves de la història. En fi, res nou baix el sol, ser dona és molt més interessant (no t'avorreixes mai!) i polifacètic, però fácil, el que se diu fácil no és l'adjectiu adequat per descriure-ho! 

En fi, ja se sap, el moviment MeToo és tot allò que el moviment sindical no és. El brutal enfrontament amb la Lizette Risgaard és un enfrontament entre dos moviments arrodonits per cultures diferents de cada segle.

El Bàltic, a uns 3 km de casa meva
foto: Sònia Bandholm

Fins un altra! 

Al jardí petit
foto: Sònia Bandholm

Experiment polític. Què és el millor per a la democràcia?

L'oficina del primer ministre

Fa un parell de setmanes... vaig tornar del poble. Després de quinze dies d'estada al vell i bell Monòver, on vaig tenir l'oportunitat de veure els amics (als de sempre i els nous) i de passejar pels carrers una mica decrèpits, a causa del pas del temps, i per les moltes crisi arribades i per arribar... però, irresistiblement, encantadors de la meva llunyana infància... Aquells carrers pels quals caminávem, corríem i on ens amagàvem! juntament amb la meva estimada companya de jocs i d'aventures terrenals i no terrenals (les aventures imaginades, sense massa recursos, utilitzant pedres o gomes de les caixes de sabates, el nostre poble té una tradició agrícola però també tardo-industrial, tradició propera per als nens que jugàvem allà pels anys 70 als vells carrers...i, on també, patinàvem sense perdre el entusiasme infantil, amb patins de mala qualitat, almenys els meus!); Monòver és un poble ple de costeres encara que nosaltres dos (les millors amigues del món) vivíem just al costat del replà. Sempre és un goig tornar i retrobar-me amb tots aquests records... La fascinació del sud! o, la crida primitiva cap a la teva primera història, el teu primer contacte amb el món, on tot, per a bé o per a mal va començar!

Monòver, el poble on tothom es coneix (desconeix)

En fi...i, mentre vaig estar fora, aquí en aquest petit-gran país on visc hi va haver-hi eleccions; el govern en funcions (provisional) encara està immers en les negociacions amb el noble objectiu (ho crec així) de crear el nou govern i això és el que us intentaré explicar: què està passant al nord d'Europa on l'hivern és llarg i fosc...però, on arribarà de nou l'estiu lluminós i verd.

La Mette Frederiksen, en una declaració televisada sobre cóm van les negociacions actuals per a formar govern

La Mette Frederiksen (la darrera i actual primer ministra en funcions) mai s'ha vist com un primer ministre amb un sol mandat. Ni tan sols dos. Es veu a si mateixa com un dels polítics més importants de la història. En el discurs d'obertura del Folketing (el parlament danès), va esmentar a en Thorvald Stauning (va ser un polític socialdemòcrata que es va convertir en el primer ministre socialdemòcrata danès) i, va recordar les paraules del pare del país: "Hem sacrificat alguns principis, però hem salvat el país". No ho hauria pogut dir millor ella mateixa. Però la fascinació es deu a la persistència de l'antic rei del partit. Stauning va guanyar cinc eleccions parlamentàries i va ser primer ministre durant un total de 15 anys.

Stauning 

L'informe de la Frederiksen sobre crear un govern cap al centre, tot i que el bloc (politic) esquerrà ha aconseguit majoria absoluta, s'ha de prendre de cara. La primera ministra no s'expressa com a "optimista" si no ho veu realment com una possibilitat real i favorable. En el mateix discurs d'obertura al parlament, va presentar una visió d'una àmplia col·laboració amb tonalitats pragmàtiques i blavoses (bloc situat a la dreta) dirigit cap a la burgesia. I, ja el dia de la Constitució, es va declarar oberta a un govern central. El resultat electoral des d' aleshores ho ha fet ben evident: la gent ha votat un govern d'esquerres amb una majoria absoluta de tan sols un mandat i que, per lo tant, tindria una supervivencia perillosa. L'any que ve estarà marcat per l'austeritat econòmica, que perjudicaria als partits de suport a l'esquerra. Un govern així no duraria gaire i probablement perdria les properes eleccions. No us equivoqueu: la primer ministre té la high il·luminació encesa. Un govern ampli, incloent altres partits de centre-dreta augmenta significativament les possibilitats de reelecció.

da.wikipedia.org/wiki/Marienborg

La transformació és una disciplina política que alguns han d'aprendre, mentre que d'altres sembla que han nascut amb aquest talent. La Mette Frederiksen és d'una classe pròpia. En aquesta darrera legislatura, ha traslladat als socialdemòcrates a l'esquerra en política econòmica i ha restablit la identitat lluitadora de l'esquerra. Ara, s'erigeix ​​com un punt de concentració pragmàtic al mig i està, diu, preparada per a reformes reals. Per no parlar de reformes del tipus que ella i la seva generació de membres ben articulats del partit han vist com la seva antítesi: les reformes de la Helle Thorning-Schmidt (anterior primer ministra socialdemòcrata), recolzades pels partits burgesos, són percebudes com una cosa semblant a la traïció de classe. El que és remarcable és que la Frederiksen duu a terme la transformació amb gran convicció. La realitat del poder i les seves pròpies actituds es fusionen imperceptiblement, i no sembla que perdi credibilitat política com a resultat.

La Mette Frederiksen, ha sigut el candidat polític danés amb més vots individuals aconseguits en les últimes eleccions al parlament.
 Un triomf, una vegada més, de la socialdemocràcia o del seu carisma personal?

Al final de les actuals negociacions per a formar el nou govern danès, probablement, un govern central que donarà a la Mette Frederiksen una posició molt més forta; el líder del partit polític de Venstre venstre.dk (paradoxalment venstre significa esquerra amb danès, tot i ser un partit de centre dreta- de clar tall neoliberal), en Jakob Ellemann-Jensen, fa la mateixa lectura que la primer ministre actual. Estem assistint, en Dinamarca, davant dels nostres propis nassos, a una il·lustració fascinant del magnetisme del poder. Com a líder de l'oposició, en Jakob Ellemann podria esperar un moment en què el seu partit: Venstre – com va assenyalar ell mateix al últim congres del seu partit, ja desprès de les últimes eleccions al parlament danès (folketing) – mai no seria més fort que la suma dels càlculs interns del bloc blau. En Lars Løkke (un experimentat polític anterior lider de polítiques neoliberals i que ha donat un pas cap al centre-esquerra, - sembla oportunisme -  el superaria constantment i no estaria segur d'un futur com a lider del partit. La participació d'en Elleman al govern pot apaivagar a Lars Løkke i donar al mateix Ellemann una veu més convincent, que ens diu: "jo respire millor pel mig".

Jakob Ellemann (Venstre)

Tothom hauria de tenir una oportunitat, sembla una virtut en què tots podríem estar d'acord. Així doncs, aquí està l'admonició: si les dues parts (blocs) s'incorporen a un govern, cal un programa sòlid que realment porti reformes: rebaixes dels impostos per als mal pagats (recordeu que a Dinamarca es pagen els impostos més alts de la EU), un impost de CO₂ raonable per a l'agricultura, una reforma seriosa del sector de la salut i l'avanç de l'acord de defensa. A més, la participació de SF (partit a la esquerra dels socialdemòcrates) al govern no tindria sentit si contribueix a rebaixar les ajudes de diners al sector més feble de la població danesa, tal com es va prometre en gran mesura durant la campanya electoral. Si SF sf.dk també aconsegueix càrrecs ministerials, és un risc evident; es casarà en una època d'alta inflació. Finalment, l'advertència que arriba dels lider polítics neoliberals: l'objectiu dels partits burgesos no és assegurar el lloc de Mette Frederiksen als llibres d'història i portar-la més forta a un tercer mandat. És una política, on el projecte va dirigit a utilitzar l'estat per a una gestió molt centralitzada de la societat. La llibertat dels ciutadans (no) és la primera prioritat. En una perspectiva àmplia, l'objectiu és enfortir la contra-narració burgesa a l'estat, la governança i el centralisme dels socialdemòcrates. Tot això, requereix un major reconeixement de la situació en què s'ha acabat: la política no és només participar en el poder. La política és voler alguna cosa per a millorar la societat de la qual formem tots part. Si un ampli ventall de partits acaben formant el nou govern, com sembla ser passarà desprès de llegir i seguir les últimes noticies sobre les negociacions politiques a Dinamarca, és crucial reconèixer, que en moments tan incerts (inflació pels núvols, guerres, energia, clima i demés) la ruïna política en què es troba el vell continent europeu…i, per tant, hi ha la necessitat la necessitat de construir una opinió pública forta i de retruc un govern estable, o que al menys desprès de barrejar coses a priori impensables (constel·lacions polítiques) acabi funcionan.

Mette Frederiksen que ha estat acusada d'ambició política i ànsies de control (adjectius fins ara, només, admirats en els homes, quina casualitat!).

Es tracta d'iniciatives polítiques que contribuiran a una major obertura i, per tant, a una garantia de qualitat més sòlida? Què passarà amb el classic funcionament dels blocs i del Folketing?

Ara, desprès de l'experiment d'en Stauning, ja fa molts anys, l'oportunitat és aquí de nou. La constel·lació és diferent, però la líder del Partit Socialdemòcrata torna a ser l'investigador que ha de fer que les coses s'uneixin en una unitat superior. Un any més hi participen altres partits com De Radikale radikale.dk, o SF i, aquesta vegada també els liberals. Tres partits conscients de l'atractiu del poder, però també tres partits que històricament homenatgen el domini popular. Al mateix temps, almenys en els tres anys d'un govern unipartidista sota el lideratge de la Mette Frederiksen, De Radikale og Venstre han reaccionat de manera crítica repetidament davant el que consideraven un ús exagerat del poder governamental.

En democràcia es vota 

Chistiania Lliure. L'Estat danès i els cristianites

Alliberar Christiania

Com passa amb altres fenòmens suposadament súper idealistes, hi ha alguna cosa "hipòcrita" a Christiania...

Carrer- Christiania 

Els residents de Christiania han acceptat l'oferta de l'estat danès d'un nou acord que garantirà més habitatge públic a Copenhagen i noves oportunitats de desenvolupament per a Christiania. 

El Ministeri de l'Interior i l'Habitatge danès va convidar el passat 30 d'Agost a la premsa, quan el ministre de l'Interior i l'Habitatge, en Christian Rabjerg Madsen, juntament amb representants de la Fundació Fristaden Christiania, van signar un nou acord complementari. L'acord significa, entre altres coses, que els veïns de Christiania han decidit comprar Christianshavns Vold per 67 milions de corones daneses (una veritable ganga, si pensem en els preus actuals de l'habitatge a Copenhagen!) -a canvi que s'obri la zona i es construeixin 15.000 metres quadrats d'habitatge públic.

en.wikipedia.org/wiki/Christianshavns_Vold

 

L'entrada a Christiania

Vist des d'un vaixell a la deriva...navegant pels amples canals de Copenhagen, el barri de Christiania és un enclavament verd amagat sota una gruixuda capa d'arbres. Mig segle després de ser fundada com a comuna anarquista-rupturista, sembla haver madurat fins a convertir-se en un tros de paradís.

Amb els anys, l'experiment social s'ha convertit en una societat autònoma que, tot i que rebutjava el control estatal (al menys, fins ara), viu en harmonia tolerable amb la resta de la ciutat, Copenhagen. Encara al centre d'aquesta comunitat anarquista, Christiania, continua sent un lloc on es venen i consumeixen drogues "lliurement" sense "interferències obertes" de la policia (tot i que això no és del tot cert): una Disneylàndia on es fumen males herbes...

Casa arbre-cristianita

Però no tot va bé a Christiania. Tot i que la comunitat hippie encara prospera avui en dia, està assetjada per problemes que amenacen la seva identitat i el seu futur: una crisi existencial que es culpa de les autoritats locals intolerants, la policia, la gentrificació (la transformació d'un barri de la ciutat de baix valor a alt valor)i, inevitablement, dels turistes.

Pusher Street - Christiania

L'acord, d'ampliar la comunitat, entre l'Estat danès i els cristianites d'aquest final d'estiu és històric. El malvat Fristaden (la ciutat lliure) Christiania ha acceptat, l'acord amb l'Estat danès; s'espera que aquest sigui de gran importància tant per a Christiania com per a la resta de Copenhagen i Dinamarca. L'acord garantirà un habitatge més assequible i crearà nous desenvolupaments a Christiania. Però, Christiania encara està atrapada en el comerç de drogues il·legals que ha afectat al Fristaden des de la seva fundació. La veritable normalització, reclamen algunes veus, és que es legalitze el cànnabis.

Les dues parts, d'aquest acord, han de contribuir a l'alliberament de Christiania; des de consignes fixes, ideals buits i prejudicis mutus. De manera curiosa, Pusher Street (el carrer més polèmic de Christiania) ha estat un argument en contra de la legalització del haixix, perquè s'ha percebut com una concessió a l'eslògan de Free Hash de Christiania. Però és al revés. El haixix no ha enfortit, sinó que ha minat els ideals de Christiania i la relació amb el món exterior. I no resol els problemes que hi ha al mercat.

Casa I, a Christiania 

A altres llocs s'han trobat camins cap a la despenalització del cànnabis. Alemanya serà el següent país que el legalitze, per desfer-se del mercat criminal i destructiu, i comença a prendre seriosament el consum que existeix. I el camí principal cap a una normalització de Christiania és una confrontació mútua amb el mercat il·legal de haixix. Durant massa temps, Christiania ha estat una excusa curiosa per no fer res. Ara ha arribat el moment d'alliberar tant als cristianites com la resta del país dels mals que comporta la criminalització.

Casa II a Christiania 

La normalització de Christiania ha estat constant des de la seva fundació. La societat del voltant, els altres, el país "estranger" Dinamarca, que es troba a l'altre costat de la porta principal de Prinsessegade (el carrer princesa), ho ha intentat una vegada i una altra: amb mendicitats, amenaces, pressions, promeses lucratives i tota mena de falsificacions. A la majoria dels altres països, l'àrea hauria estat netejada immediatament, però a Dinamarca no! Potser els danesos són més tolerants que la resta dels mortals? Encara que es podria pensar que Christiania és la part feble de la relació, sempre ha estat la resta els que han tingut por de Christiania. Potser els danesos temen que els cristianites es "flipin". Els danesos potser tenen por dels impulsors del crim, por que un enfrontament destruís el paper de Christiania com a vàlvula social a la capital, por de revelar una manca d'inclusió.

Copenhagen, Sydhavn 

A partir de l'acord del mes passat entre l'Estat danès i Christiania, sembla ser, que s'han de construir habitatges públics per a tres-cents nous residents al Fristaden. És una fita. Que els cristianites hagin acceptat això no és una expressió d'un desig, sobtat, d'ajudar a Copenhaguen i d'assumir la responsabilitat dels problemes d'habitatge de la capital, no, és perquè no es podien permetre una altra cosa. Ara, l'Estat ha d'insistir que l'acord es dugui a terme correctament, i Christiania, per descomptat, no té poder de veto sobre qui pot accedir als nous habitatges.

Urtehaven (Jardí d'herbes)

Arran de l'acord d'aquest passat mes d'agost, sembla que hi ha moltes qüestions sense resoldre. Però, s'ha arribat a un acord, i això també vol dir que tothom (les dues parts implicades) han d'assumir la seva part de responsabilitat. Per a Copenhagen, ha estat convenient que una part tan gran del comerç de drogues il·legals s'hagi concentrat a Christiania, de la mateixa manera que ha estat pràctic que Christiania hagi estat el cap de molts desviaments socials. Per tant, l'acord del mes passat, ha de ser l'ocasió per fer front a la criminalització del cànnabis a Dinamarca. Christiania esdevindrà, potser, menys lliure però menys criminal...

Festivals d'estiu 2022. Literatura i jazz- Coses en les quals penso

Ting jeg tænker på...

Line Felding (violoncel·lista)

Avui estic com el temps, es podria dir, com el temps danès, per aclarir millor! Després d'haver treballat tot el cap de setmana i d'arribar a casa molt tard, cada vespre-nit, pensant que dilluns podria, per fi!, embolicar-me amb les plantes, i esmorzar al sol que escalfa (quan es deixa veure!) al petit jardí de casa, resulta que avui (dilluns) està plovent a "mansalva" i el color gris amb totes les seves tonalitats des del gris fosc i amenaçador fins al gris tirant a blau clar però, sense deixar la grisor pròpia de la seva espècie, està sent el color dominant del dia...i, jo que vinc del sud (de tots els suds: Sud del continent Europeu, sud dels països catalans, sud del país valencià..."sudaca" cent per cent vaja, he vingut a parar al nord amb les seves coses... per a bé i per a mal!

Feia dies que em volia asseure a escriure una mica sobre com va l'estiu, per aquestes terres llunyanes. Tot, es podria dir, va començar força bé i amb temperatures prou suaus el passat mes de juny, quan vaig poder gaudir d'alguns dies del festival internacional de literatura, que es celebra cada mes de juny a Aarhus:

Literatura en moviment

Ting jeg tænker på...Coses en les quals hi penso

El LiteratureXchange té, cada any, l'ambició de crear un nou marc per a la literatura i oferir diferents experiències. En relació amb el focus de les Nacions Unides per l'any 2022: "Salut i benestar", es va celebrar, el passat mes de juny, una sèrie d'esdeveniments sota el títol "Literatura en moviment" (Litteratur i bevægelse), que van nodrir tant el cos com l'ànima dels assistens.

Literatura que serveix com art literari i com a benestar mental alhora

Passejar per la natura i per la ciutat amb autors internacionals i danesos, ha sigut un dels festivals que més he gaudit, es a dir, vam estar durant els 10 dies del festival, en moviment mental i físic. Escoltar en veu alta els clàssics, a les "aigües" d'en  Grossererbadet vigirbyenpuls.dk/svoemmehaller/badeanstalten-spanien/grossererbadet. I, a més a més, poder parlar de literatura després d'una conferència o esdeveniment amb un autor i estar-se després de l'esdeveniment junt amb altres entusiastes de la literatura prenent una tassa de cafè i escoltant opinions i comentaris tan propis com aliens...va estar, tot plegat, molt bé! 

Escoltant i passejant (literatura festival 2022)

Un dels actes literaris, dins la secció: "Literatura en moviment" al que vaig acudir, juntament amb la Connie (la amiga danesa amb la que solc anar a bastants esdeveniments culturals) va ser-hi, especialment enriquidor i ho vam gaudir molt...L'acte, basat en el collage de memòria de la Louise Juhl Dalsgaard: Ting jeg tænker på (Coses en les quals penso) i la música del violoncel acabada de compondre per la Line Felding, totes dues de la mà de la directora de l'event, l'Isabelle Reynaud van portar al públic a un passeig musical i literari pel bosc de Marselisborg. Els participants ens vam moure pel paisatge al so de les lectures i la música, alternant, i ens "vam obrir pas" a tot allò que ressonava a través de les dues arts i les seves similituds i diferències.

...En una conversa final amb els autors- artistes, el públic, vam tenir l'oportunitat de debatre i intercanviar els pensaments que sorgiren en la interacció entre GenklanG i la natura.

litteraturen.nu/litteratur-i-aarhus/aarhusforfattere/louise-juhl-dalsgaard

Després del festival de literatura i d'uns quants dies de bon temps, on hem vaig dedicar, sobretot, a tenir cura del jardí de casa, de mi mateix i dels pacients del hospital on treballe...va arribar juliol i amb ell el desitjat festival de jazz: "All that Jazz"!

Jazz concert (Salling Rooftop- Aarhus)

El jazz va arribar a Aarhus des d' Amèrica just després de la Primera Guerra Mundial. El començament de la nova forma de música a la ciutat es va caracteritzar per noves inspiracions, fortes opinions a favor i en contra, i l'organització de les primeres bandes locals de jazz i clubs de jazz.

Fa més de100 anys, el 1919, l'Aage Rasmussen va presentar la primera banda de jazz "no local" a l'Hotel Terminus a la Ryesgade 3, i des de la dècada del 1920, el jazz es va introduir, gradualment, a la ciutat d'Aarhus; tot això, va ocórrer, a través d'una sèrie d'esdeveniments importants. El 1923, el primer saxofon, el 1927 la primera banda amb un "equip completament local", el 1934 la primera associació, el 1935 el primer concert estranger prominent. Així, va ser com el jazz va fer els primers passos en l'escena musical Aarhusiana...

El festival d'aquest any ha estat marcat, com sempre, per l'ambició del festival de jazz d'Århus de presentar als grans músics (els de renom), així com els nous talents i corrents del jazz de qualitat. És aquesta estratègia la que sempre fa que el programa del Festival de Jazz d'Aarhus sigui impredictible i conegut alhora; i, és l'estratègia que fa que durant els darrers anys el festival hagi aconseguit veritablement una reputació internacional i hagi viscut sempre la seva existència completament independent, com el segon festival de jazz més gran de Dinamarca.

 

Com tots els festivals saludables, el Festival de Jazz d'Aarhus està en desenvolupament continu. Tota la ciutat recolza les vuit jornades de jazz, cada cop hi ha més organitzadors, i pel que fa a xifres, l'edició d'aquest any, ha aconseguit una de les més grans fins ara.

nordicgir.blogspot.com/2019/07/all-thatjazz-la-historia-del-jazz-aarhus.html

Ja us aniré explicant més coses; perquè, encara tindrem a finals d'agost una setmana festiva més de la ciutat, la Festuge! Mentrestant, gaudiu de l'estiu, on estigueu; per part meva esperant el 8 d'agost quan començaran les meves 3 setmanes de vacances (benvingudes siguin!😃) que aprofitaré per visitar un altre país banyat per les aigües del Bàltic (Letònia); només, per veure que passa a l'altra banda d'aquest mar, encerclat, que banya les terres de la ciutat on visc. 

Aarhus a l'estiu 

Fins un altra!