Henrik Ibsen. Home i màscara

Ibsen. Home i màscara. El pare del drama modern?

Kulturvitaminer posts serie

Henrik Ibsen, 1863-64 nasjonalbiblioteket Oslo. ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen

QUI VA SER en HENRIK IBSEN?

En Henrik Ibsen (1828-1906) va ser un dramaturg, poeta i lletrista noruec. Les seves peces segueixen sent interpretades a tot el món, com Shakespeare. "Vildanden"(L'ànec salvatge), "Et dukkehjem"(La casa de les nines) i "Hedda Gabler" es.wikipedia.org/wiki/Hedda_Gabler, es troben entre les obres més conegudes de l'Ibsen, que sovint se'l denomina com "el pare del drama modern".

Ibsen caricatured by SNAPP for Vanity Fair, 1901

Infància a Skien

L'Ibsen va néixer a Skein ca.wikipedia.org/wiki/Skien, era fill d’un comerciant. Molts creuen que la seva infantesa i els seus entorns inspiraren, persones i esdeveniments que es troben als seus drames i a la seva poesia. L'Ibsen va néixer, a dins d'una família, pertanyent, a la classe alta de Skien, però les fallides econòmiques la van afectar.

"A la meva infantesa, Skien, era una ciutat molt feliç i sociable, al contrari del que es convertiria després" - Ibsen sobre Skien.

Bona part de la infància de l’Ibsen, és incerta. Va fer espectacles de titelles, va pintar i dibuixar, i sembla ser, que va passar molt de temps sol.

Henrik Ibsen. Il·lustració: Axel Tallberg, 1901/Scanpix

El Primer drama de l'Ibsen

Als 15 anys, l'Ibsen va ser enviat a la ciutat de Grimstad ca.wikipedia.org/wiki/Grimstad, per treballar, com aprenent, a una farmàcia. L'Ibsen havia escrit poemes des de petit, i a Grimstad, va començar a treballar en el seu primer drama, "Catilina". A Grimstad, va mantenir, una relació amb l'Else Sophie Birkedalen; una dona que treballava a la casa on vivia l'Ibsen. L'Else, va quedar embarassada, però l'Ibsen, de 18 anys, no va tenir cap contacte amb el seu fill, tot i que, va pagar el suport infantil durant els propers anys.

El 1850 l'Ibsen es va traslladar a Kristiania (l'actual Oslo), on durant un esdeveniment a la Unió Estudiantil Noruega, va conèixer el famós violinista mundial, l'Ole Bull ca.wikipedia.org/wiki/Ole_Bull. En Bull va ser el cap del, recent, creat teatre Det norske de Bergen: el precursor de l'escena nacional. Va oferir treball a l'Ibsen i, el 1851, aquest va traslladar-se a Bergen. 

Christiania Teater (Stortingsgata, 16- Oslo)

Després d'uns quants anys a Bergen, l'Ibsen es va traslladar a Kristiania (Oslo), on va treballar al Christiania Theatre. S'havia casat amb la Susanne Thoresen es.wikipedia.org/wiki/Suzannah_Ibsen, una dona que va conèixer a Bergen. Ella va significar molt per a l'Ibsen i, per la seva obra com a dramaturg i poeta. Junts van tindre el seu fill Sigurd.

El 1864 l'Ibsen va abandonar Noruega. Va passar els propers 27 anys a l'estranger, interromputs, només, per breus visites al seu país d'origen. L'Ibsen va escriure les seves obres dramàtiques més famoses a Itàlia i a Alemanya. El 1891, l'Ibsen es va traslladar a Kristiania, on va morir el 1906 després d'una llarga malaltia.

Quan l'Ibsen abandoná Noruega, abandona, el projecte nacional. Al cap d'uns anys, l'Ibsen va passar de conrear el passat a centrar-se en problemes contemporanis. L'Ibsen va assenyalar que participaria, seriosament, en el que s'anomenà, l'avanç modern.

Ibsen i, alguns dels seus personatges 

Una biografia essencial 

La "mastodòntica" biografia, sobre la vida i l'obra d'en Henrik Ibsen, escrita, per l'Ivo de Figueiredo rosinante-co.dk/forfattere/ivo-de-figueiredo: Henrik Ibsen. "Mennesket og masken"(L’home i la màscara), títol, del llibre rosinante-co.dk/henrik-ibsen-id47433, sobre l'Ibsen ca.wikipedia.org/wiki/Henrik_Ibsen i publicada resentment. Aquests escrits, van culminar, amb dos volums que, després, es va recollir en un mateix volum i, que ara, ha aparegut a Dinamarca, amb un retard considerable. En realitat no hi ha cap motiu, per aquest retràs, però, després n’hi ha un: L’editorial Rosinante publica, aquests dies, sis de les obres més conegudes de l'Ibsen i tres novel·les, escrites, sobre alguns dels personatges d’en Henrik Ibsen, per la Merete Pryds Helle forfatterweb.dk/oversigt/zpryds00, la Vigdis Hjorth forfatterweb.dk/hjorth-vigdisi, i en Klas Östergren en.wikipedia.org/wiki/Klas_%C3%96stergren, més la biografia de l'Ivo de Figueiredo. 

rosinante-co.dk

Aquesta, és una biografia essencial, d'un dels escriptors més grans de la regió nòrdica, conegut com el fundador del drama realista. 
El llibre narra la vida d'en Henrik Ibsen des del seu naixement, fins que va morir. La biografia d’en Ivo de Figueiredo és la representació actual, més completa, de l'Ibsen i, insereix, la vida i l’obra d’aquest, en contextos històrics, tant socials com culturals.

...part de l'entrevista, que va concedir l'autor de la biografia, en  Figueiredo, a la premsa danesa, a propòsit, de la publicació del seu llibre, sobre l'Ibsen, a Dinamarca:

"Vaig començar a llegir totes les seves cartes per donar-me una idea d’en Henrik Ibsen. Les "coses" van caure al seu lloc, perquè va saber posar-les, al seu lloc, i va construir el seu mite de manera molt eficaç. Vaig decidir que, per afavorir, la meva comprensió, de la personalitat del dramaturg, seria bo, mirar tant la història com el mite i la realitat que crea el mite i, cada vegada, em vaig convèncer més que no tenia sentit llegir, soles, les seves obres de teatre" l'Ivo de Figueiredo (autor de la biografia d'en Henrik Ibsen)

...- Com era l’autoimatge d’en Henrik Ibsen?
  
"Si hagués estat Déu, us donaria una resposta clara; hi ha experts de l'Ibsen, que pensen que són Déu, però, això no s'aplica a mí. Com es veu a si mateix ... ?, resposta, de l'Ivo de Figueiredo, una mica vacil·lant, al periodista que li va fer l'entrevista.

"Heu pensat com de complexa és aquesta pregunta? Em nego a respondre-ho..."

- Podeu prendre-ho com un honor que us demano...(li diu, el entrevistador)

“Bé, doncs dic amb orgull que em negue a respondre! Però sí que puc intentar dir-ne una mica, perquè ell mateix s’endinsava molt en el seu art. El dubte i la cerca que hi trobareu reflecteixen certament alguns dels trets de personalitat d'en Ibsen. En algun moment, va  descobrir, que les seves debilitats hi eren els seus punts forts. Probablement, és una part del "seu secret", que utilitzava les seves debilitats; va trobar un mètode dramàtic, propi, que li va permetre, escriure obres de teatre amb una profunda visió de l’ésser humà".

Ibsen, el "mític"dramaturg i poeta noruec.
Foto: Gustav Borgen 

En aquell moment, alguns pensaven que l'Ibsen no, només, era humà, sinó, massa humà. A la dècada de 1870, a mig camí de la seva carrera d'autor, va iniciar el seu període, com a dramaturg contemporani, durant el qual, la Nora (un dels seus personatges, més coneguts), va trencar totes les convencions quan va "sortir" de "La casa de les nines" (l'obra més traduïda i més representada del seu autor, i protegida pel Programa: Memòria del Món de la UNESCO). 

La Hedda Gabler (retrat realista i psicològic de l'alta societat de finals del segle XIX), una de les seves obres teatrals; desprès, de estrenar aquesta obra, l'Ibsen, va ser acusat, de "glorificar" el suïcidi.

Va ser, també, per aquesta època que va cultivar més, sistemàticament, el seu sentit de mitologitzar-se, a si mateix, i la seva obra. 

"L'Ibsen, mostra el desenvolupament interior de les seves obres i forma el mite que el poeta és una força de la natura que absorbeix la terra i la dissenya, gairebé, passivament com a poema. L’artista, amb el seu cos i la seva recepció aristocràtica (excessiva), pot copsar els estats d’ànim del món. L'Ibsen és, el model d'un poeta, realment gran, que es redueix a la natura: "No sóc jo, però el que em passa", explica, l'Ivo de Figueiredo  en.wikipedia.org/wiki/Ivo_de_Figueiredo. 

La Nora (la casa de les nines). Nazimova, 1907

... Sis anys desprès, un fill il·legítim i una obra rebutjada, continua explicant el Figueiredo, va anar a Christiania (Oslo) a estudiar, però sobretot a escriure. No ho estava fent massa bé i, econòmicament, li anava malament; el 1851, l'Ibsen va endeutar-se fins a un punt que li va costar una condemna de 68 dies de treballs forçats a la fortalesa d'Akerhus. El va rescatar l’emprenedor violinista i compositor l'Ole Bull. 

Desprès de complir la seva condemna, va aconseguir un èxit moderat, i un major endeutament: l'Ibsen té una profunda capacitat d'equilibrar-se a la vora de la ruïna, sobretot, quan se va convertir en un home fort, abans de tornar a la capital el 1857 i assumir el càrrec de director artístic del Teatre Kristiania Norske. L'Ibsen, amb sorollós pathos, anomena els seus anys de teatre "un desplaçament fetal, repetit diàriament". Però, amb l'ajuda del poeta Bjørnson, va fer el gran pas a l'estranger: de 1864 a 1891, on l' Ibsen viu amb la seva dona Suzannah i el seu fill Sigurd, a Roma, Dresden i Munic abans de tornar a casa i passar els seus últims anys a Oslo.

"Crec que en les darreres dècades del segle XIX els artistes van tenir la sort de tenir l'oportunitat de formular alguns dels problemes fonamentals que caracteritzen el nostre temps"...Figueiredo.

És allà, al estranger, que assumeix el paper de profeta i tirà social.  A Roma, el seu "odi" a Noruega, s'encén, de manera paradoxal, ja que, les seves primeres obres tenien un caràcter romàntic nacional únic.

la fortalesa d'Akerhus

"A partir de la dècada de 1850, la societat noruega, es va polaritzar, la política de partits i el parlamentarisme estaven en marxa i, això, plagà a l'Ibsen. Així doncs, buscà refugi en la idea escandinava, un bonic pensament i, completament imparcial; però, després arribà la batalla de Dybbøl ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Ducats, i tot això, es desfà. Quan la idea de la nació es desfà, també ho fa l’estat, i "es torna a carregar", sobre l’individu (Noruega es va independitzar de Dinamarca en el 1814 i, per tant, a mitjans del segle XIX, encara hi havia, una història i llengua comuna (encara hi són), tot i que, sonen diferent, el noruec i el danès, s'escriuen, pràcticament, igual (una vegada, li agafes l'entonació, al Noruec, si parles danès, es clar!, ho entens tot, perfectament, i llegir-lo és encara més fàcil). En Henrik Ibsen va criticar als governs Suecs i Noruecs, per deixar a Dinamarca, sola amb la guerra contra Bismark  ca.wikipedia.org/wiki/Otto_von_Bismarck.

Henrik Ibsen. I Det Kongelige Teaters opførelse i 1903

El 1870, l'Ibsen, descriu, en una carta com durant el seu treball amb Brand (una de les seves obres teatrals) tenia un escorpí, atrapat, sota un got de cervesa, al seu escriptori. Quan va donar a l’animal una peça de fruita, va llançar, immediatament, el seu verí en ella, i escriu l'Ivo de Figueiredo: “No va ser així el cas del poeta? No hauria d’enganxar també el seu verí –la seva ploma de poeta– ​​al cos de la societat per a viure, per ell mateix?"

"És una autoconeixement molt gran que apareix, els primers anys de Roma: una violència lliure i creativa on s'abraça amb tots els seus costats dolents i, ho fa servir tot. Aquí, es reuneixen moltes línies (fronts): les tasques provincials, la llibertat postcolonial, i l'element transcendent, que és peculiar, ...la ciutat de Roma, una bàrbara formada..." 

A l'estranger, comença una "grandesa decreixent" amb l’autoimatge i, on l'Ibsen, nodreix, el seu odi a tot el noruec, un tret pas encantador..., segons l'Ivo de Figueiredo. Com que Bjørnson i altres amics de l'Ibsen se van unir perquè pogués viatjar pel món, experimentà, un deute de gratitud, però, alhora, una amenaça per a la seva autonomia. Això (l'autonomia), significà tot per l'Ibsen.

La Hedda Gabler del 2019 

Al mateix temps, tenia, una paradoxal necessitat de reconeixement. Com que té èxit com a dramaturg, rebrà crítiques, incloses les d'en Georg Brandes es.wikipedia.org/wiki/Georges_Brandes i en Clemens Petersen a Dinamarca i Noruega. Quan aconsegueix crítiques, es molesta pel suport que rep de l'Estat i, quan aconsegueix la aclamació pública, vol una ordre del rei. No s’atura!

"Busca l'aristocràtic per escapar del present i, és, a través, dels poemes, que s'acosta a l'aristocràtica. Es troba molt profund i és l’element avantguardista que busca tan com l’autonomia, el despreniment complet de la societat. Així, quan l'Ibsen arriba a Roma, experimenta la primera gran alliberació de tots els vincles. Després guanya llibertat a través del mercat, ja que comença a vendre molts llibres maleïts i, es converteix, en un èxit comercial. Però, l'èxit, no serveix per a rentar la imatge del poeta".

A partir dels primers anys de la dècada del1870, l'Ibsen guanya molts diners, augmenten les vendes de llibres i augmenta la consciència de la seva pròpia vàlua. Se deixa, créixer, una curiosa mitja barba, es vesteix d'una forma extravagant i, sap que se’l veurà. L’estratègia de marca funciona i, amb el temps es perfecciona.

"És sorprenent observar com els voltants interpreten les seves peculiaritats i les sublimen; el seu silenci és vist com a saviesa" i ho entén. Abans del llançament, el 1888, de "La Dama és del mar", es troba a Sæby i Molde. Va al mar, mira cap a l'aigua i sap que està sent vist. Aleshores surten els diaris i escriuen sobre això, i abans que surti l'obra, ja se sàvia, que hi ha alguna cosa especial sobre l'Ibsen i l'aigua "

Gösta Ekman, actor caracteritzat com a en Peer Gynt (arquetip, de "Don Juan" nòrdic, i conegut personatge de l'Ibsen )

De nou: "L'Humà i la màscara", i un fort sentit dels temps. També, es nota a Gyldendal gyldendal.dk (la prestigiosa editorial danesa) en.wikipedia.org/wiki/Gyldendal, on el llegendari editor Frederik Hegel, i el seu fill Jacob Hegel, van publicar les obres d’en Henrik Ibsen seguint instruccions clares, de l'autor: Aquesta obra s’adaptarà a les vendes de Nadal, sobretot, si reediteu una altra obra i suplement, amb una versió revisada, per un tercer.

L'Ibsen, va adoptar, un enfocament similar als teatres, en part, publicant, de forma constant, les obres teatrals en forma de llibre abans de posar-les a l'escenari i, en part, mitjançant, notes molt elaborades.

"En Johan Ludvig Heiberg va tallar i adaptar les obres per a l'escenari, i l'Ibsen va acceptar les omissions fins als anys 1860 o 70, però, com més gran es convertí, més va exigir. Al final, l'Ibsen considerà que, tant els censors com els directius del teatre s’uniren, i, això, deu haver sabut dolç per al poeta provincial i ex-traumatitzat ex-director de teatre! ”, comenta l'Ivo de Figueiredo.

Si us poseu davant del Teatre Nacional d'Oslo, podreu veure tres noms més amunt de l'entrada: Ibsen, Holberg i Bjørnson. Pot ser que en Holberg estigui mirant cap avall des dels núvols, però a l'esquerra de l'entrada hi ha una estàtua de l'Ibsen, de bronze, lleugerament gravada, vestida de manera discreta i amb les mans arreplegades al seu darrere, mirant indiferentment pel davant. Sembla molt diferent a en Bjørnson. 

El Lorry restaurant, Oslo 

Al restaurant Lorry lorry.no/en que es troba, al costat, del parc del castell d’Oslo; on molts escriptors, artistes, polítics i creadors noruecs des de l'època de l'Ibsen es trobaven. El Lorry, és un escenari en si mateix, i pocs, han estat, tan conscients, del seu paper per atraure públic, com l'Ibsen.

Sàvies que... 

L'Ibsen va escriure les seves obres de teatre en danès (la llengua escrita comuna de Dinamarca i Noruega durant la seva vida).

L'Ibsen,va rebre la Gran Creu de l'Ordre Danesa del Dannebrog ca.wikipedia.org/wiki/Orde_de_la_Dannebrog

I que...va influir en altres dramaturgs i novel·listes com ara, en George Bernard Shaw, l'Oscar Wilde, l'Arthur Miller, en James Joyce, l'Eugene O'Neill i el Miroslav Krleža.