dimarts, 30 d’abril de 2019

El somni sobre Dinamarca

Drømmen om Danmark


Noves tendències de l'art a la segona meitat del segle XIX


View of Himmelbjerget seen from Lynghoved, 1882 Vilhem kyhn 

L'exposició: Drømmen om Danmark ("El somni sobre Dinamarca"), que es pot gaudir fins al 18 d'agost, d'aquest 2019, a l'ARoS (Aarhus Art Museum), mostra grans formats i motius èpics de la segona meitat del segle XIX i, planteja, la pregunta: "Què es pot descriure, exactament, com a típicament danès?"

La qüestió sobre el fet de ser danès és, pareix ser, tan pertinent avui com va ser a finals del segle XIX. Aquest va ser un moment en què Dinamarca va patir grans canvis polítics, financers i militars. En la exposició: "El somni de Dinamarca" brilla una llum sobre les idees liberals nacionals que van florir en aquell moment i van ajudar a definir la percepció de Dinamarca i, de ser danès.


Vinteraften i skoven (Tarda d'hivern al boscVilhelm Kyhn

L'exposició, comprèn 70 obres de la segona meitat del segle XIX procedents de la col·lecció del museu, entre les quals figuren artistes com: en Janus la Cour  en.wikipedia.org/wiki/Janus_la_Cour, en Vilhelm Kyhn es.wikipedia.org/wiki/Vilhelm_Kyhn i el Christen Dalsgaard en.wikipedia.org/wiki/Christen_Dalsgaard. Tots ells, formaven part del corrent nacional romàntic i representaven el concepte de la Dinamarca moderna.


Intenció política? 


És una estratègia, una mica divertida, considerar aquesta nova exposició, especialment danesa, ja que, gairebé, l'ARoS museum aros.dk, acaba d’exposar, una antologia de l'Agnes Castle Møller: Heroes and Heroines. És difícil, per tant, alliberar-se, de la sensació que també hi ha un enfocament una mica cínic quan se sap que el Dansk Folke Parti (una mena de Partit Popular danès) ha escollit l'ARoS com un dels museus, al que volen treure les ajudes estatals; perquè no estan satisfets amb la línia molt contemporània que segueixen i de la que l'equip i administració de l'ARoS, estan molt orgullosos. 


Brasen, i varmen en.wikipedia.org/wiki/Hans_Ole_Brasen. Foto: Erik Meistrup.


A la recerca de l'autèntic 


El comissari de l'exposició, l'inspector del museu: l'Erik Nørager, ha explicat, clarament, el propòsit i la delimitació de l'exhibició. Es tracta, de mostrar "el paisatge real" i "la bella Dinamarca", que es considera un to fonamental en la discussió d'alguns dels valors nacionals que s'estan discutint, en l'actualitat. Però, també,  assenyala que alguns dels projectes de restauració de la natura que actualment veiem (per exemple, al Parc Nacional de Mols nationalparkmolsbjerge.dk) tornen a indicar exactament el que aquests artistes van capturar i mostrar en les seves imatges, de manera que les pintures poden, per tant, també, explicar alguna cosa en relació amb la política actual, que posa èmfasi en la natura.


SOBRE EL PERÍODE


The Shore at Moesgård (Janus la Cour) 

La segona meitat del segle XIX es coneix com a període: romàntic nacional (Nationalromantisk). Aquests van ser moments de grans canvis a Dinamarca amb l’adopció de la Constitució el 1849 com un esdeveniment històric. L’any anterior havia vist l’abolició de la monarquia absoluta i una major part de la població sentia que ells, també, tenien veu per definir el "somni de Dinamarca".

Al gener de 1859, un grup de ciutadans es van reunir a Aarhus; volien establir el primer museu d’art danès fora de Copenhaguen. Aquest va ser el començament del que ara és l'ARoS Aarhus Art Museum.


Janus la Cour, Udsigt fra Helgenæs, 1884, ARoS 

Sorprenentment, aquesta exposició, ha donat lloc a una revisió de la història de l’art danès. En la història de l’art tradicional, a l’escriptura, d'aquesta època, la segona meitat del segle XIX, és considerada com la continuació de l’època daurada (L'edat d'or danesa). Alguna cosa, culturalment parlant, passava a províncies (a Jylland!); denominació, una mica, condescendent. Aquesta exposició mostra les obres d'aquell període i moment, i, per a aquells que experimenten l'art, amb els ulls, és obvi, que hi ha una mirada renovada.

Aquests artistes van conèixer molt bé l’art de l’època daurada, ja que la majoria d’ells van estar al voltant de l’Acadèmia de les Belles Arts de Copenhaguen i van rebre classes pels seus professors. Però el seu objectiu era un altre. La majoria d'aquests artistes, també, van fer viatges d’estudi per Europa. En particular, es van interessar per París i per conèixer les noves tendències de l'art francès.


Anton Melbye, Fregatten Jylland, 1866, ARoS 

Quan veieu les obres d’art recopilades en aquesta exposició, es poden detectar aquestes connexions. Llavors es pot veure que, de fet, podrien ser, aquests, els artistes que van fer un pas més enllà de l’art de l’època daurada, que encara es va alentir a la capital (a Copenhagen). Les seves representacions són, veritablement, naturalistes. L'estil, es coneix com: romàntic nacional, però, no és, només, un idil·li amb la naturalesa, ja que van buscar els motius que van trobar bells (i que trobem bells), i que ara es volen recrear, mitjançant, projectes de conservació i restauració de la natura.


En fusta de pi. Estudiar,1863 (Christen Dalsgaard) en.wikipedia.org/wiki/Christen_Dalsgaard)

Aquest va ser, també, l'època d'en Hans Christian Andersen, i del poeta i sacerdot en N.F.S. Grundtvig i d'en Søren Kierkegaard. En les seves diferents maneres, cadascun, va abordar les oportunitats per a les persones individuals de desenvolupar-se i donar forma a les seves pròpies vides.

Es va buscar la natura, experimentar nous llocs i aprofundir en la història, la cultura i la ciència. Hans Christian Andersen va escriure cançons patriòtiques, declaracions líriques d'amor al bell paisatge. Grundtvig va permetre als agricultors dur a terme estudis culturals a través del moviment de la secundària popular, i en Søren Kierkegaard va defensar que els individus assumissin la responsabilitat de la seva pròpia vida.


Regenbogen bei Aarhus (Andreas Fritz, 1884)

L'Andreas Fritz (1828-1906) no és, un dels artistes, del que es parla àmpliament a la història de l'art danés. Però per a la vida artística, d'Aarhus, va tenir una gran importància.

Després d'haver assistit a l'Aarhus Realskole  aarhuskunstskole.dk amb l'Emmerik Høegh-Guldberg  en.wikipedia.org/wiki/Emmerik_Høegh-Guldberg com a professor de dibuix, va començar a l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, però, la seva formació va ser interrompuda, temporalment, per la guerra dels tres anys (1848-51). Més tard, es va traslladar a Aarhus i es va establir com retratista i paisatgista, on, conduïa activitats fotogràfiques independents, a Vestergade  en.wikipedia.org/wiki/Vestergade,_Aarhus.

A la col·lecció de l'ARoS museum, està representat amb vuit quadres, parcialment adquirits i en part donats per diversos ciutadans de la ciutat que van recolzar el museu d'art. Es tracta especialment de representacions de la natura al voltant d’Aarhus, des del bosc de Marselisborg, Moesgaard i Himmelbjergegnen, a més d’altres imatges.


Vilhelm Kyhn (el mestre de les dones), Anne Ancher 

En la història de l'art, es descriu com un artista que va continuar la pintura del paisatge segons la tradició de P.C.kovgaard i Vilhelm Kyhn. Però si mireu les seves imatges que es troben a les exposicions Drømmen om Danmark i Human Nature a l'ARoS, hi ha una cosa que cau a l'ull: imatges verticals, on gairebé totes les altres pintures són imatges horitzontals, on els paisatge se senten, naturalment, comòdes. Evidentment, les seves pintures, estan inspirades, en la fotografia, que va utilitzar en el seu procés de treball, igual que més tard, ho va fer, per exemple: P.S.Krøyer  ca.wikipedia.org/wiki/Peder_Severin_Krøyer, de manera que el seu art es va avançar en el temps.


Christian Blache, Stille eftermiddag udover sandgrundene ved Lynæs, 1893

Tant l'Andreas Fritz, com el Janus la Cour  en.wikipedia.org/wiki/Janus_la_Cour i en Christian Blache  en.wikipedia.org/wiki/Christian_Blache, pertanyen, al que es podría anomenar la segona generació d'artistes, a Aarhus. Tots representats a l'ARoS. El Emmerik Høegh-Guldberg, el gendre del vell pintor Gebau, va ser la persona que els va iniciar a tots. A través d’ensenyament a la Tegneskolen (escola de dibuix), on impartia classes i, tambè, era professor assistent a l’Escola de la Catedral akat.dk, on el pare d'en Blache era el director, i com a iniciador de la primera associació d’art de 1847 i posteriorment de la col·lecció pública de pintura, el 1859.


Janus la Cour 

Llavors, Aarhus era una petita ciutat, que havia crescut, quan el museu va aconseguir el seu propi edifici a Mølleparken  visitaarhus.dk/moelleparken-gdk653395. El propietari del molí, l'Andreas Weis i la seva dona, la Bertha Weis, havien fet de la seva casa un punt focal per a artistes, músics i ciutadans interessats en la cultura de la ciutat. La seva casa: Aarhus Molí, es va traslladar posteriorment a la Ciutat Vella (Den Gamle By).


Strandpartie fra Lönstrup, omkring 1920 (Christian Blache)

El fet que l'art guanyara oportunitats per al desenvolupament a la ciutat va contribuir, sens dubte, a fer d'Aarhus una ciutat cultural que també va atraure a les noves empreses industrials: les fàbriques de màquines de Frich, la fàbrica de cervesa Ceres, la fàbrica de margarines d'Otto Mønsted són d'aquest període, quan el port d'Aarhus també es va ampliar, a la badia.

L'escola de dibuix, es va convertir en l'Escola Tècnica amb un bonic edifici nou al carrer Nørre Alle, on, es va iniciar la formació universitària més tard. Un grup de particulars, interessats, per l’art i la cultura, s'ha anant traduïnt, en un gran nombre de museus: ARoS, Moesgaard, el Antique Museum i, la ciutat, es va respectar de manera pròpia, per la qual cosa, ara, es considerada una gran ciutat.


Vilhelm Kyhn- Ved Issefjorden, 1883. ARoS Aarhus Kunstmuseum


ARoS exhibition room 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada