dimecres, 26 de setembre del 2018

Breu HISTÒRIA de la socialdemocràcia, al nord d'Europa


Breu HISTÒRIA de la socialdemocràcia, a Dinamarca


Des de 1871, la socialdemocràcia ha lluitat per una millor Dinamarca i un món millor (es pot llegir, a la web del partit).


Stauning, el primer ministre, de la història de la socialdemocràcia danesa 


"Fælles om Danmark", és el principal programa dels  socialdemòcrates, derivat dels valors fonamentals, com ara, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i que constitueix un marc per a la política de la junta en el futur.

Els partits socialdemòcrates, a Escandinàvia, tenen el seus arrels al segle passat. A Dinamarca, el partit socialdemòcrata, va ser fundat a la tardor de 1871 per en Louis Pio  en.wikipedia.org/wiki/Louis_Pio, Harald Brix i Paul Geleff. El propòsit era organitzar una classe obrera en ràpida expansió, a la
manera socialista. 



Des de mitjans del segle XIX, Dinamarca havia estat en un procés d'industrialització. La població rural es va traslladar a les ciutats i es va fer obrera i la socialdemocràcia es deriva de la necessitat de donar una vida justa i els drets democràtics per aquesta població. 

Durant les eleccions parlamentàries del 1924, els socialdemòcrates es van convertir en el partit més important, amb el 36,6% dels vots, i, va ser, llavors, quan el partit va formar per primera vegada govern amb el Thorvald Stauning  es.wikipedia.org/wiki/Thorvald_Stauning com a primer ministre. 

Fins a l'any 1982, la socialdemocràcia, amb contades excepcions, manté el poder del govern i, per tant, ha influït en el desenvolupament de la societat danesa en gairebé tots els àmbits. 


Als acabaments del segle XX i en les albors del segle XXI, els socialdemòcrates, van formar govern des del gener de 1993 fins al  novembre de 2001. Els socialdemòcrates van recuperar el poder del govern el 2011 amb la Helle Thorning-Schmidt  ca.wikipedia.org/wiki/Helle_Thorning-Schmidt com la primera dona, primer ministre, de Dinamarca. 


La Mette Frederiksen (l'actual líder del partit socialdemòcrata danès)

A les últimes eleccions, el 18 de juny de 2015, els socialdemòcrates, es van convertir de nou en el partit més votat de Dinamarca amb el 26,3 per cent dels vots i 46 mandats (escons  parlamentaris). A la reunió electoral, d'aquest mateix any (2015), la Helle Thorning-Schmidt, va dimitir, com a presidenta del partit. Va ser llavors quan la Mette Frederiksen  es.wikipedia.org/wiki/Mette_Frederiksen, es va fer càrrec, com a lider del partit; això, va ocórrer, en una conferència extraordinària el diumenge 28 de juny.


Presidents del partit i primers ministres socialdemòcrates des del 1871.


Louis Pio (1841-1894)


undefined
Louis Pio: formand (president), 1871-72 og 1875-77.
 Foto: socialdemokratiet.dk/da

El dolç inici de la socialdemocràcia, a Dinamarca, va ocórrer un dia de primavera de l'any 1871. En Louis Pio, va llançar dos petits fulletons, titulats: "Bladder socialista". En els fullets, en Pio va convidar als treballadors danesos a organitzar-se tant professional com políticament. En Pio va creure que els propis treballadors podrien influir en les condicions salarials i de treball organitzant-se. Així, els treballadors podrien millorar la seva posició en la societat.


Peter Knudsen (1848-1910)

President: 1882-1910

undefined
Peter knudsen. President del partit socialdemòcrata en el període:1882-1910.
Foto: socialdemokratiet.dk/da/
En Peter Knudsen, volia construir un fort moviment obrer sobre la base de la cooperació entre la branca acadèmica i la política. Va crear una disciplina on es va tolerar el desacord mutu en el partit, però, on la unitat era un requisit absolut. 

Knudsen va ser partidari d'un partit socialdemòcrata que podria cooperar amb partits social-liberals burgesos, sempre que no amenacés la independència dels socialdemòcrates i, fos en benefici dels treballadors.


Thorvald Stauning (1873-1942)


Formand (president del partit socialdemòcrata): 1910-39. Statsminister (primer ministre danés): 1924-26 og 1929-42


undefined
Thorvald Stauning (1873-1942). Primer ministre, el 1924, pel primer govern socialdemòcrata de Dinamarca. Foto: socialdemokratiet.dk/da

El classificador de cigars, en Thorvald Stauning, va ser triat president després d'una votació a la "mesa" principal del partit. Va continuar amb l'esperit d'en Peter Knudsen, però, accelerant, els resultats polítics. Una de les raons de la socialdemocràcia és que, s'havia d'implementar una nova constitució. Quan els socialdemòcrates en les eleccions de 1913, van aconseguir la majoria dels vots i, van passar a ser el partit més gran, van pressionar al govern de centre dreta, de tall liberal, de manera que una nova constitució pugues dur-se a terme. La nova constitució de 1915 va donar dret al vot de les dones i es va reduir l'edat electoral.

Stauning va ser ministre en el govern radical en 1916 (Radikale Venstre, un partit liberal, creat a partir d'un altre partit, anomenat Venstre parti, tots dos, més situats al centre i al centre-dreta que a l'esquerra, a pesar del seu nom!), on va treballar com a ministre social i laboral fins l'any 1920. Stauning, va convertir-se en primer ministre el 1924 pel primer govern socialdemòcrata de Dinamarca. Va ser primer ministre fins al 1926 i, de nou, des del 1929 fins al 1942. La socialdemocràcia va aconseguir la victòria electoral més gran l'any 1935 amb l'eslògan: 'Stauning o Kaos'. El partit va obtenir més del 46 per cent dels vots, i això, va ser el començament d'una democratització a gran escala de la societat danesa.

El govern liberal socialdemòcrata-radical, es va dissoldre sota la pressió de l'ocupació alemanya el 1940, però Stauning va continuar com a primer ministre en un govern d'unitat nacional fins a la seva mort en 1942.


Jens Otto Krag (1914-1978)


Formand: 1962-1972. Statsminister: 1962-68 og 1971-72


undefined
Jens Otto Krag (un dels primers ministres danesos, socialdemòcrata, més carismàtic). 
Foto: socialdemokratiet.dk/da

Jens Otto Krag va ser ministre d'Afers Exteriors quan va ser-hi anomenat primer ministre, desprès de la dimissió (desenllaç) d'en Viggo Kampmann, degut a problemes de salut ca.wikipedia.org/wiki/Viggo_Kampmann i, que va ser, el veritable arquitecte de l'estat del benestar modern, aconseguint, la victòria electoral més gran de la postguerra, l'any 1960, amb el lema benestar positiu: "Make Good Times Better". La producció i l'ocupació van aconseguir altures sense precedents, i el temps de treball va baixar, per primera vegada, des del 1920, de 48 a 45 hores setmanals. 

El desenvolupament de la societat del benestar es va convertir en el principal projecte polític d'en Otto Krag, que, alhora, es va convertir en un repte per a l'economia danesa. Les finances havien de ser estrictament controlades per evitar contratemps.

Se té una posició fins que se'n te una de nova, oi? (Jens Otto  Krag, 1967)


Helle Thorning-Schmidt (1966- )


Formand: 2005-2015 Statsminister: 2011-2015


 Helle Thorning-Schmidt

La Helle Thorning-Schmidt va escriure una història, en la socialdemocràcia, quan es va convertir en la primera dona que va assumir la presidència del partit socialdemòcrata, el 2005.

El 2007, la Helle Thorning-Schmidt va ser reelegida amb 49.926 vots personals, que fins avui, és el nombre més alt de vots personals que ha rebut un candidat de Copenhaguen. En les eleccions de 2011, la Helle Thorning-Schmidt va ser reelegida i, elegida primer ministre.

A les eleccions del 2015, els socialdemòcrates, van tornar a ser el partit més gran de Dinamarca, però van haver-hi de renunciar al govern.


Mette Frederiksen (1977-)


La Mette Frederiksen va ser nomenada presidenta de la socialdemocràcia danesa en un congrés extraordinari el 2015.


Mette Frederiksen, presidenta, en funcions, del partit socialdemòcrata danés.
Foto: socialdemokratiet.dk/da

La Mette Frederiksen, creu en una millor Dinamarca. Una Dinamarca segura on hi ha d'haver un lloc de treball per a tothom.

La Mette, va ser votada per anar al Folketing (parlament) per primera vegada l'any 2001 i és el candidat socialdemòcrata en el cercle d'Aalborg East (est), Storkreds de Nordjylland. A les últimes eleccions de 2015, va aconseguir un vot personal de 24.486 vots.

És llicenciada en administració i estudis socials per la Universitat d'Aalborg i té un màster en Estudis Africans per la Universitat de Copenhaguen.

Abans que la Mette Frederiksen, arribes al parlament, va treballar com a consultora juvenil de la LO  en.wikipedia.org/wiki/Danish_Confederation_of_Trade_Unionsamb les relacions dels joves: política i professional. La Mette coneix molt bé els valors que han estat els més importants per a la societat danesa durant generacions: la redistribució dels rics als pobres, el principi d'accés lliure i igualitari als beneficis socials més importants de la societat i el respecte fonamental per a cada individu, tant nens com adults. És la solidaritat danesa, la que fa que Mette s'enorgulleixi de ser-ho.


La Mette Frederiksen diu:

"La nostra societat es basa en un contracte on tothom pot comptar amb l'ajuda de la comunitat. D'altra banda, és un requisit previ que tothom page els seus impostos. Els grans reptes, superats, amb
els impostos, han despertat la confiança en el contracte. Si no intervenim, arrisquem tot el fonament del nostre model comunitari.

Només, seguint, amb la confiança en la nostra administració tributària, eficient i justa, principi fonamental per a la nostra societat, podrem seguir garantint una societat finançada amb els impostos, que aporten els ciutadans. Per tant, la socialdemocràcia continuarà enfortint significativament el sistema tributari".


El partit



Logo del partit socialdemòcrata danés.  
Foto: socialdemokratiet.dk/da

El partit diu: 

Es lluiten moltes "batalles" i es guanyen moltes victòries. No obstant això, la lluita per a que cada ésser humà del món obtingui la llibertat de complir els seus somnis està lluny de guanyar-se. Per això treballem i lluitem contra les lluites polítiques a nivell local, nacional i mundial.

La nostra democràcia interna s'ha de desenvolupar en línia amb el temps. Avui, hi ha millors oportunitats que mai per desenvolupar un debat obert i democràtic. Ens prenem aquesta tasca seriosament. L'objectiu és que qualsevol que vulgui contribuir també obtingui l'oportunitat.

Amb nosaltres, i el nostre treball, s'estan desenvolupant forts missatges polítics i solucions polítiques concretes en un debat lliure entre persones iguals en solidaritat entre ells i els objectius amb els quals estem d'acord els socialdemòcrates.

El nostre objectiu és la llibertat, la igualtat i la solidaritat, per a tots.

Font consultada:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada